Preistòria

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


, Sa preistòria (dae su latinu præ "in antis" e historia "istòria") est su perìodu de s'istòria umana chi pro cumbènnidu pretzedet sa iscriidura, anteriore tando a s'istòria documentada, abratzende s'arcu temporale, segundu una bisura bastante cumpartzida, chi andat dae unos 2,5-2,6 milliones de annos faghet fintzas (a su nessi in Euràsia) a su 4000 a.C. In unas cantas disciplinas e cuntestos contat a mesu sa protoistòria, chi currespondet a giai totu s'era cuaternària.

Dae tàulas sientìficas de fine su de 19 sèculos: manufatos artìsticos magdalenianos

Mentras su cumintzu de su perìodu parit relativamente pagu problemàticu, sugetu a sa repertatzione, e pertocat sa paleoantropologia e s'antropologia moleculare, s'acabu no est unìvocu e dependet dae variatziones fintzas notàbiles, massimamente de àmbitu geogràficu. Esistent medas culturas non definìbiles preistòricas, susetotus in su continente americanu e in s'Àfrica subsahariana, chi non tenent o ant introduidu a tardu s'impreu de s'iscriidura; fintzas in sinu a Europa e Àsia bi sunt istadas diferèntzias temporales mannas.

In su 1833 Paul Tournal (1805-1872), fundadore de sa Commission Archéologique e de su museu de Narbonne, aiat impreadu su tèrmine anté-historique;[1] sa prima ocurrèntzia de su tèrmine prehistoric est de su 1851, in su tìtulu de unu libru de Daniel Wilson (1816-1892);[2] a fatu su tèrmine s'est difùndidu fintzas in àteras limbas.[3]

NotasModìfica

  1. "Considerations générales sur le phenomène des cavernes à ossemens", Annales de Chimie et de Physique, 52, pp. 61-81.
  2. The Archaeology and Prehistoric Annals of Scotland, Edinburgh, Sutherland and Knox.
  3. Christopher Chippindale, "The Invention of Words for the Idea of ‘Prehistory’.", Proceedings of the Prehistoric Society, 54, 1988, pp 303-314.

Àteros progetosModìfica