Istòria de sa Tzina

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

S'istòria de sa Tzina, una de is prus tziviltades antigas de su mundu cun continuidade fintzas a s'atualidade, tenet is orìgines suas in su batzinu de su riu Grogu dae in ue apròliant nàschidas is primas dinastias Xia, Shang e Zhou.​ S'esistèntzia de documentos iscritos a curtzu de unos 3500 annos a oe at permìtidu s'isvilupu in Cina de una traditzione istoriogràfica pretzisa meda, chi oferit una narratzione sighida dae is primas dinastias fintzas a s'Edade Cuntemporànea. Sa cultura tzinesa, segundu su mitu, inghitzat cun is tres imperadores originàrios: Fuxi, Shennong e a sa fine s'Imperadore Grogu Huang Di, cust'ùrtimu cunsideradu su creadore a beru de sa cultura. Nointames non s'agatant registros istòricos chi dimustrent s'esistèntzia reale de custas personalidades, chi ponende a mente sa trasmissione orale de ingènneru a ingènneru, diant àere bìvidu intre unos 5000 e 6000 annos faghet.

Territòrios e dinastias de sa Tzina

Istòria universale
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu Edade de su ràmene - Edade de su brunzu Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu Tziviltade de sa badde de s'Indus Tziviltade nuraghesa Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos Antighidade clàssica (Gregos, Romanos) Tzina antiga - Ìndia antiga
Edade mèdia
Edade Mèdia Arta Edade Mèdia Tzentrale Edade Mèdia Bàscia Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones Rinaschimentu Barocu - Illuminismu Rivolutzione frantzesa Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale Segunda Gherra Mundiale Gherra frida Istòria de su tempus presente

S'istèrrida geogràfica enorme de s'istadu atuale de sa Repùblica Populare Tzinesa faghet chi s'istòria de totu custu territòriu contet, in sensu ampru, de una cantidade manna de pòpulos e tziviltades. Sa cronologia traditzionale de s'istòria tzinesa si cuntzentrat però, in unu sensu prus istrintu, subra su grupu ètnicu de is tzinesos, e est assotziada a forte cun s'evolutzione de sa limba tzinesa e a su sistema suo iscritura suo fundadu subra sos ideogrammas. Custa continuidade culturale e linguìstica est sa chi permitit de istabilire una lìnia espositiva de s'istòria de sa tziviltade tzinesa, chi, tantis dae is testos prus antigos de su I millènniu a.C., comente dae is clàssicos confutzianos, passende pro is istòrias dinàsticas mannas promòvidas dae sos imperadores, at sighidu fintzas a su tempus presente. Is iscobertas archeològicas de su sèculu XX, susetotus is de is ossos oraculares, chi regollint is primas manifestatziones iscritas in limba tzinesa, ant contribuidu in is ùrtimos deghes de annos a una connoschèntzia prus mirada a sa minuda dae sas orìgines de sa tzivilidade tzinesa.​

Tzina e àreas de culturalmente relatadas printzipales

Sa contadura traditzionale tzinesa de s'istòria si fundat subra su naradu tziclu dinàsticu, pro mèdiu de su cale sos eventos istòricos s'ispricant comente su resurtadu de is dinastias a sighire de gurrèis e imperadores chi passant pro tapas alternas de lughidore e de declinu. Custu modellu de su tziclu dinàsticu est istadu criticadu dae autores medas pro duas resones fundamentales: in primu logu, pro suo simpritzismu, dae chi su modellu adotat unu modellu recurrente segundu su cale is primos imperadores sunt eròicos e virtuosos, mentras chi sos ùrtimos sunt dèbiles e corrùmpidos. Custa bisura est sena duda influentzada dae s'interpretatzione de is dinastias regnantes pròpias, is cales agataiant in su degradu de sa dinastia de in antis una legitimatzione de sa artziada a su pòdere pròpia. In segundu logu, su modellu dinàsticu est istadu criticadu fintzas pro presentare una bisura natzionalista artifitziale, ca su chi in un'interpretatzione alternativa si diat pòdere bìdere che a una sighidura de istados e tziviltades diferentes in unu matessi territòriu, aparesset comente unu càmbiu sentzillu de regìmenes de guvernu in su cuadru impassìbile de un'entidade natzionale ùnica.

Cun totu ca sunt istadas pesadas custas crìticas, su modellu de su tziclu dinàsticu permitit de bìere sos eventos istòricos chi ant giùghidu a sa formatzione de sa Tzina atuale comente un'istrutura liniare de fàtzile cumprensione, cosa chi at mantentu sa bàlida sua intre sos istòricos fintzas a s'atualidade. Una àtera resone printzipale pro sa cale s'istùdiu de is dinastias e de sos imperadores suos est istadu fundamentale intre is tzinesos in s'anàlisi de s'istòria cosa sua est su sistema traditzionale de datatzione de sos acontessimentos, segundu su cale cada imperadore istabiliat su perìodu de regnu suo che a assuntu pro contare sos annos. Aici, s'annu cristianu 1700 si currispondet segundu su sistema traditzionale tzinesu cun s'annu 38 de s'era Kangxi, mentras chi s'annu 1750 diat èssere s'annu 15 de s'era Qianlong. Galu oe in die, in Taiwàn s'annu 2017 si designat in cuntestos formales comente annu 106 de sa Repùblica. Custu impreu de is dinastias e de is imperadores issoro pro sa datatzione de sos annos at fatu imprescindìbile su domìniu de sa cronologia dinàstica in sa traditzione culturale tzinesa pro nd'aprofundare in s'istùdiu de s'istòria.

Bibliografia

• Hansen, Valerie (2000). The Open Empire. A History of China to 1600. W.W. Norton and Company: New York.