Edade de su Brunzu
S'edade de su brunzu est unu perìodu de s'isvilupu de sa tzivilizatzione caraterizadu dae su fatu chi sa metallurgia prus avantzada aiat isvilupadu sas tècnicas de bogadura de su ràmene dae sos minerales e nde faghet ligas pro otènnere brunzu. S'edade de su brunzu faghet parte de sa preistòria e sighit su neolìticu in sa majoria de su mundu.
Custa denuminatzione fiat intrada sae su religiosu frantzesu Nicolas Mahudel,[1] chi aiat osservadu ca sas sepulturas in ue s'agataiant is urnas prus addaniadas generalmente cunteniant trastos de brunzu, mentras ca sos manìgios de ferru fiant presentes in is tumbas prus reghentes. Sa partzidura fiat torrada a pigare a fatu dae su chircadore danesu Christian Jürgensen Thomsen in su 1816 pro s'obera sua de classificatzione de sas antighidades natzionales.
Sa data giusta de arribada a s'edade de su brunzu vàriat intre culturas e logos de su mundu. Sa tecnologia de su brunzu fiat connota cara a su 4500 a.C., a curtzu de Bang Chieng (Tailàndia).[2] A pustis, fiat istadu elaboradu in s'Oriente Mèdiu; in Àsia Minore si datat in antis de su 3000 a.C.; a sa Grètzia Antiga fiat cumintzadu s'impreu suo a inghìriu de su 3000 a.C.; in Àsia Tzentrale su brunzu si fiat connotu cara a su de 3 millènnios a.C. (2000 a.C.), in territòrios de is odiernos Afganistàn, Turkmenistàn e Iràn; mentras ca in Tzina si fiat achiridu aiat istentadu de prus, cun sa dinastia Shang, cara a su 1800 a.C. In Amèrica, sa tziviltade de Tiwanaku fiat istada sa chi aiat cumintzadu custa edade, iscoberende su brunzu de proare cun diversos metallos.
Custa fase de s'isvilupu umanu no est presente in totu sas regiones de su globu terrestre: in s'Àfrica subsahariana non s'agatat una edade de su ràmene nen de su brunzu, bidu ca sos bividores de custa zona aiant fatu unu brincu diretu intre su perìodu neolìticu e s'Edade de su Ferru.
S'edade de su brunzu si sìtuat in generale in Europa intre su 1800 a.C. e su 700 a.C. partzida in tres fases:
- Brunzu Antigu, dae su 1800 a.C. a su 1500 a.C.
- Brunzu Mèdiu, dae su 1500 a.C. a su 1200 a.C.
- Brunzu Finale, dae su 1200 a.C. a su 700 a.C.
Dae banda sua, in s'Oriente Mèdiu tenet is datas de partzidura chi sighint:
- Brunzu Antigu (3500 a.C.-2000 a.C.)
- Brunzu Mèdiu (2000 a.C.-1600 a.C.)
- Brunzu Finale o Tardu (1600 a.C.-1200 a.C.)
Is caraterìsticas generales de s'edade de su brunzu sunt sa crèschida demogràfica, s'abbandonu partziale de sa tramudàntzia e sa tendèntzia lenta a su sedentarismu de sa gente. S'òmine si mantenet in generale in grutas ma puru in montigros istratègicos e in bidditzolos in zonas de aprigu. S'inumatzione si faghet in is grutas e in is dòlmens fortzis in parte fraigados in antis e chi tando sunt torrados a impreare, giuntu cun àteros noos. Sunt caraterìsticas is puntas de fritza, is punterolos e ogetos de ornamentu. S'arte s'isvilupat in figuras de pedra, e disinnos de iscenas de morte.
S'iscoberta de su ràmene a primu, e de s'istàngiu e brunzu a pustis, ant fatu mòere unos cantos pòpulos in chirca de custos metallos, portende·si in fatu sas règulas culturales e sas tècnicas de cosa issoro. S'impreu de su metallu faghet crèschere sa cumplessidade de s'istrutura sotziale de sas comunidades, e aparessent cumbatas tribales. Su domìniu de su metallu determinat su podere e sa richesa e dat orìgine a una minoria de privilegiados cara a una majoria de subordinados
Is culturas neolìticas biviant in is pranuras e agiomai non teniant armas, ma tando si faghent netzessàrias pro sas gherras intre de grupos ostiles. Dae in antis de su 1700 a.C., is bisòngios de defensa de sos grupos faghent manera chi fraighent is aposentamentos issoro in logos fàtziles de difèndere; in is tumbas comintzant a s'agatare abbundantes sas armas.
Notas
modìfica- ↑ Sa teoria fiat esposta pro sa prima borta su 12 de cabudanne 1734 a in antis de s'Académie des inscriptions et belles-lettres e a pustis publicada in su 1740 cun su tìtulu "Les Monumens les plus anciens de l'industrie des hommes, des Arts et reconnus dans les pierres de Foudres" cfr. Hamy, M.E.T. "Matériaux pour servir à l'histoire de l'archéologie préhistorique" in Revue archéologique, 1906, 4ª serie, N°7 (martzu–abrile), pp. 239–259
- ↑ Edad del bronce, in es.encarta.msn.com. URL consultadu su 6 làmpadas 2020 (archiviadu dae s'url originale su 23 ghennàrgiu 2009).
Àteros progetos
modìficaWikimedia Commons tenet files chi ligant a: Edade de su Brunzu |