Open main menu

Coordinatas: 39°N 60°E / 39°N 60°E39; 60

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura in su mundu

Su Turkmenistàn, ufitzialmente Repùblica Turkmena, est una repùblica presidentziale (de facto ditadura totalitària monopartìtica) posta in s'Àsia tzentrale, cun una populatzione de 5,6 milliones de bividores e Aşgabat a capitale. Est sa segunda potèntzia econòmica de Àsia tzentrale (a pustis de su Kazachistàn) gràtzias a sos fundos ricos de gas naturale e a su cultibu de su cotone. Sos trkmenos sunt in majoria musulmanos sunnitos. S'istadu tenet istèrrida de 491.210 km² e faghet làcana in su sud cun s'Iràn e s'Afganistàn, in su norte cun s'Uzbekistàn e su Kazachistàn e si ghetat in s'ovest a su Mare Càspiu.

Su Turkmenistàn ammuntat unu territòriu chi est istadu ruhgera de tziviltades diferentes durante medas sèculos. In època medievale Merv (oe connota che Mary) fiat una de sas tzitade grandes de su mundu islàmicu e una parada importante de sa Bia de sa Seda, bia de cummèrtzios cun sa Cina fintzas a sa mitade de su de 15 sèculos. Annessidu dae s'Impèriu Russu in su 1881, aiat ocupadu rolu distintu in su movimentu antibolscevicu de s'Àsia tzentrale. In su 1924 fiat fatu repùblica costituente de s'Unione Soviètica, denominada ufitzialmente Repùblica Sotzialista Soviètica de Turkmenistàn.

A pustis de sa ruta de s'URSS e de sa cunsighente indipendèntzia in su 1991, su pòdere fiat pigadu dae s'ex cabu locale de su sistema sovièticu Saparmyrat Nyýazow, chi at detentu sa càrriga vitalìtzia de Presidente assolutu (Türkmenbaşy, Babbu de sos Turkmenos) finas sa morte, acontèssida pro infartu su 21 de nadale 2006. Sa ditadura de Nyýazow est istada caraterizada dae un' imprenta peculiarmente filosòfica, basada subra su Ruhnama, su Libru de Oro, in ue Nyýazow aiat iscritu is teorias filosòficas e polìticas suas, su cale istùdiu est obrigatòriu pro atzèdere a calesi cherzat càrriga pùblica. Su cultu de sa personalidade de su Presidente est istadu cultivadu in manera massitza, pro mèdiu de vàrias initziativas pùblicas. In su 26 nadale 2006 su Cussìgiu de su Pòpulu de su Turkmenistàn at annuntziadu in unu primu tempus chi a Nyýazow diat sighire Durdy Durdyýew, tando visu-ministru de s'isport e de su turismu, ma a fatu sa nòmina fiat dada a Muhammetnazar Gurbanow, chi s'11 de freàrgiu 2007 est istadu sostituidu dae Gurbanguly Berdimuhammedow, chi dae tando est Presidente. Berdimuhammedow at fissadu eletziones noas cumbidende sos oposidores polìticos in esìliu a torrare in pàtria. In su nadale de su 2013 s'ant tentu sas primas eletziones parlamentares multi-partiticas dae s'indipendèntzia.

Àteros progetosModìfica