Open main menu

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Impèriu russu in su 1866. In birde craru is territòrios suta influèntzia sua
Bandera

S'impèriu Russu (in russu: Российская империя, trasliterdu: Rossijskaja Imperja) fiat un'istadu transcontinentale esistidu intre 1721 a s'austu 1917, annu de decraratzione de sa repùblica. Su territòriu s'isterriat de su mare Bàlticu a s'otzèanu Patzìficu, ammuntende totu s'estu de Europa e totu sa parte setentrionale de s'Àsia. Sa capitale fiat Santu Petersburgu (torrada a batiare Petrograd in su 1914).

A sa fine de su de 19 sèculos s'impèriu aiat azuntu s'istèrrida massima de 24.769.700 km², sende chi fintzas a su 1867 nde faghiat parte fintzas s'Alaska, e a s'iscòpiu de sa prima gherra mundiale contaiat unos 160.750.000 de bividores de chie sa majoria (prus de su 70%) biviat in sa parte europea de s'istadu.

Prus de 100 grupos ètnicos diferentes bi biviant, duncas fiat unu istadu multiètnicu e no unu istadu natzionale. Is de ètnia russa rapresentaiant petzi unu 45% de sa populatzione, is àteros grupos fiant is pòpulos bàlticos, bielorussos, ucrainos, polonesos, moldavos, caucàsicos, finlandesos, is pòpulos de Àsia tzentrale e turcos.

Sa forma de istadu fiat sa monarchia eredària, ghiada de unu imperadore autocràticu (su tzar) de dinastia Romanov. Su cristianèsimu ortodossu fiat religione uffitziale, cuntrollada de su Tzar peri su Santu-Sìnodu.

Is bividores fiant divìdidos in classes intre chi s'agataiant is dvoryanstvo (nobilesa), su cleru, is cummertziantes, is mechtchantsvo (cummertziantes minores), is cosacos e is messajos (lìberos, de s'Istadu o de sa nobilesa). Is nadios de Sibèria fiant registrados uffitzialmente che inorodsty (istràngios).

In su 1914 s'impèriu fiat istadu partzidu in 81 guvernadorados e 20 oblast (regiones). A custos s'azunghiant is istados vassallos e is protetorados, chi fiant su Khanadu de Bukhara, su Khanadu de Khiva e a pustis de su 1914, Tuva. S'impèriu cumprendiat fintzas su rènniu de Polònia (1815-1915) assignadu a sa Rùssia durante su cungressu de Vienna, e su ducadu de Finlàndia (1809-1917).