Coordinadas geogràficas
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
In geodesia sas coordinadas geogràficas sunt trastos chi serbint a sebestare sa positzione de unu puntu in sa superfìtzie terrestre. Sunt sa latitùdine, sa longitùdine e s'artària.
Latitùdine, longitùdine e artària
modìficaSa latitùdine est sa distàntzia angulare de unu puntu dae s'ecuadore e sa longitùdine est sa distàntzia angulare de unu puntu dae unu meridianu arbitràriu de riferimentu serente su matessi parallelu de su logu. De su 1884 su meridianu de riferimentu isseberadu pro cunventzione est su de Greenwich, a curtzu a Londra. S'artària est sa distàntzia, mesurada serente sa verticale de su puntu cunsideradu in sa superfìtzie terrestre, dae su livellu de su mare.
Medida
modìficaSas latitùdines e sas longitùdines sunt grandesas angulares e duncas sunt mesuradas in grados
In su tempus, s'òrdine cun cale s'indicaiant sas coordinadas fiat semper su matessi, in antis sa latitùdine e posca sa longitùdine, impreende formados diferentes pro iscrìere sos grados.
- Grados minutos segundos (DMS)
- Benit espressadu totu chin su sistema sessagesimale. Esèmpiu: sas coordinadas de su Colosseu sunt N 41° 53' 24″ E 012° 29' 32″.
- A bortas, pro frunire indicos prus pretzisos, impreende fintzas sa notatzione DMS, sos segundos benint espressados in formadu detzimale. Pro esèmpiu: N 41°53'24.8280" E 012°29'32.0136.
- Grados minutos detzimales (DM)
- Esèmpiu: sas coordinadas giai mentovadas divenint 41°53.41380', 012°29.53356' opuru 41d 53.41380m, 012d 29.53356m.
- Grados detzimales (DD)
- A su sòlitu de 4 a 6 tzifras detzimales. Esèmpiu: sas subranumenadas coordinadas divenint 41.8902300°, 012.4922260°.
Mira chi s'inditu de sos emisferos N (nord) / S (sud) e E (est) / O (ovest) podet èssere sostituidu dae su sinnu. Amus a tènnere balores negativos pro latitùdines in s'emisferu sud e longitùdines a ovest de su meridianu fundamentale.
In sos ùrtimos tempos s'impreat semper prus s'òrdine longitùdine - latitùdine, pro s'uniformare a sos sistemas UTM e MGRS.
Meridianu fundamentale (o de Greenwich)
modìficaSu meridianu fundamentale o meridianu de Greenwich, chi faghet de riferimentu, est su chi colat pro s'osservatòriu de Greenwich, in Inghilterra. Sa longitùdine sua est 0°.
Riferimentu
modìficaEssende sa terra unu corpus irregulare (geòide), dare una descritzione matemàtica de sa superfìtzie sua est difìtzile ca non tenimus sos datos chi nos diant bisongiare pro lu fàghere. Si pensat chi assimigiet a un'ellissòide, in sa manera de s'acurtziare a unu valore bonu de sa superfìtzie sua (mescamente pro su chi pertocat a sas cuotas). Sa variabilidade estrema de sa superfìtzie terrestre at fatu propònnere a istudiosos medas formas diferentes de ellissòide e, intre de cussas, sa prus impreada (ca si suponet chi siat sa prus a curtzu a sa superfìtzie terrestre) est s'ellissòide de Hayford.
A su sòlitu sos ellissòides benint orientados in manera locale pro una superfìtzie terrestre chi si podet ligare a sa de una regione, una natzione, unu continente. Pro custu, cando si faeddat de coordinadas geogràficas si depet mentovare fintzas su datum suo, est a nàrrere s'ellissoide suo de riferimentu e s'orientamentu suo. Oe su prus impreadu est su sistema WGS84, est a nàrrere un'ellissòide chi tenet su tzentru chi cointzidet cun su tzentru de massa de sa terra e chi tenet sos paràmetros sighintes:
- semiasse majore: a = 6 378 137 m;
- semiasse minore: c = 6 356 752,3142 m;
- ischitzamentu: f = 1/298,257223563;
- costante gravitatzionale geotzèntrica: u = 3 986 005 × 108 m³/s².
Su Sistema de coordinadas impreadu dae Wikipedia in su campu coordinadas de sas localidades est cussu geogràficu definidu WGS84.
Artìculos ligados
modìficaLigàmenes esternos
modìfica- EPSG Geodetic Parameter Registry Archiviadu su 9 austu 2020 in s'Internet Archive. (catàlogu chircàbile de sos còdighes EPSG)
| Controllu de autoridade | BNF (FR) cb11979864x (data) · GND (DE) 4270106-5 · LCCN (EN) sh85053984 · NKC (EN, CS) ph534686 |
|---|