Tziviltade nuraghesa
Articulu in nugoresu
Sa tziviltàde nuraghèsa o nuràgica fit naschia in Sardigna e abbràtzat unu tempus chi àndat dae s'edàde de Brùnzu a su sèculu de II p.C., comomài in epoca de appoderamèntu romanu chi at jùttu sa tziviltade nuraghesa a si nche rùgher, in belle totu s'ìsula, e a su sèculu de VI p.C. in Barbàgia[1][2][3].
Custa tziviltade sarda dèpet su nomine suo a sos nuràches, sas tùrres chi fàchent s'isula tantu fentomàda pèri su mundu e sunt gàlu testimonia de s'isvilùpu in cussa epoca tuccànde dae ateras tziviltades chi bi aìat prìma, nòdias pro sos monumentos megaliticos, comente a sos dolmen, e menhir.
Sos nuràghes sunt tèntos in cunsideru comente sos monumentos megaliticos menzus mantèsos in Europa. De s'iscòpu chi serbìant si nde arresònat dae nèssi chìmbe seculos e galu sunt parìtzas sas dimàndas de pònner a cràru: bi at chìe los bìet comente tumbas e lòsas e ateros comènte domo simbolica de zigàntes, ateros galu fortes, o fùrros pro fùnder su metallu, o presònes o tempios pro addiosàre su sole.
Ateras boches
modìficaAgganzos de foras
modìfica- Su perìodu prenuràgicu - Storia sarda nella scuola italiana
- Sa tziviltade nuràgica - Storia sarda nella scuola italiana
|
| Istòria de Sardigna |
|
Preistòria |
Notas
modìfica- ↑ (LA) Gregòriu su Mannu, Epistula ad Hospitonem
- ↑ (IT) Raimondo Carta Raspi e Alberto Ledda, Storia della Sardegna, Milanu, Mursia, 1974, p. 277.
- ↑ (IT) Francesco Cèsare Casula, La storia di Sardegna, I, Evo Antico Sardo : Dalla Sardegna Medio-Nuragica (100 a.C. c.) alla Sardegna Bizantina (900 d.C. c.)., 2017.