Istòria universale
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
S'istòria universale[1][2][3] est s'imparis de fatos e protzessos chi si sunt isvilupados a ròdiu de s'èssere umanu, dae s'aparèssida de is primos omìnides fintzas a s'atualidade. Custa istòria est marcada tantis dae una sutzessione a grados de iscobertas e imbentos noos, comente dae isvilupos prus atzelerados in ligòngiu cun càmbios de paradigma e in perìodos rivolutzionàrios, chi ant fatu possìbile s'evolutzione materiale, sotziale e ispirituale de s'umanidade.
Is primas tziviltades mannas si fiant isvilupadas a sos oros de frùmenes mannos. Una de is primas a aparèssere, intre su 4000 e su 3000 a.C., fiat istada sa de is sumeros, in Mesopotàmia, paràula chi in gregu signìficat "intre rios" (μέσος, "intre" e ποταμός, "riu").[4][5] Fintzas àteras tziviltades si sunt isvilupadas a costadu de frùmenes, comente sa de sos egitzianos in su Nilu,[6][7][8] sa de sa badde de s'Indus,[9][10][11] e is de Tzina antiga in s'oru de su riu Grogu.
Progressivamente sa majoria de sos èsseres umanos de Europa, de Àsia e de s'Àfrica de su Norte passant a dipèndere dae istados prus o prus pagu organizados, protzessu chi puru acontesset in territòriu de s'atuale Mèssicu e in sa parte otzidentale de s'Amèrica de su Sud. A pagu a pagu, totu is regiones e populatziones de su globu ruent suta s'amparu de unu o de un'àteru istadu fintzas a cando su tratadu de Berlinu de su 1878 partzit is ùrtimos territòrios inocupados, cun s'etzetzione de s'Antàrticu.[12] Nointames sighint a s'agatare territòrios chi de facto non sunt controllados dae istadu perunu, tribùs prus o mancu isuladas autosufitzientes e persones in totu su globu chi non s'intendent de pertènnere a perunu istadu.
Partzidura modìfica
Sa periodizatzione de s'istòria umana prus comuna in sa cultura otzidentale, basada duncas subra de unu puntu de bista "eurotzèntricu" de s'istòria, partzit s'istòria de su gènere Homo in duos perìodos mannos, Preistòria (chi si partzit in edade de sa pedra, issa etotu partzida in Paleolìticu, Mesolìticu e Neolìticu, e Edade de is Metallos, cun is rispetivas partziduras) e Istòria (edade antiga, medievale, moderna e cuntemporànea).
Chi sa Preistòria est cumposta dae fatos comunos a totu is tziviltades de su mundu atuale, partende dae s'Istòria Antiga tale periodizatzione clàssica descriet massimamente is fatos de s'Oriente Pròssimu antigu, de su continente europeu e de su mundu otzidentale.
Sa Preistòria (2.500.000 annos a oe – 3.500 a.C. tzirca) comintzat cun su ''naschimentu” de sa tecnologia,chi benit a èssere is primas ainas in pedra a banda de unos cantos rapresentantes de su gènere Australopitecus o/e de sa prima genia de su gènere Homo, s'Homo habilis, pro esempru sìlighes iscatadas. Finit unos 5.500 annos a oe cun s'imbentu de s'iscriidura a banda de s'Homo sapiens, eventu chi signat su cumintzu de s'istòria.
Sa preistòria est partzida in:
- Paleolìticu (o Edade de sa Pedra, 2,5 m.a.f.- 20 000 a.C. tzirca): sa prus antiga e sa prus longa era de s'istòria de s'umanidade (ammuntat unu 99% de s'istòria sua), comintzat cun su naschimentu de sa tecnologia e acabat cun sa cumparèssida de is primas formas de agricultura. In su cursu de custa època s'avèrguat su coladòrgiu lentu de sa gènia Homo habilis a s'èssere umanu modernu (sapiens)
- Mesolìticu (20 000-10 000 a.C. tzirca): est sa fase de trasida intre Paleolìticu e Neolìticu, chi bidet unas cantas sotziedades umanas aviende sa messaria e sa vida aposentada.
- Neolìticu (10 000 a.C. - 3 500 a.C. tzirca): comintzat cun sa trasidura neolìtica, chi benit a èssere su cumpletu coladòrgiu de unos cantos grupos umanos (in Mesopotàmia, Tzina, Ìndia) de comunidades nòmades chi si dedicaiant a sa cassa, sa pisca e sa boddidura, a comunidades istàbiles chi si dedicaiant a sa messaria e su pesadiu.
- Edade de is metallosː
- Edade de su ràmene o eneolìticu: de is primas formas de metallurgia
- Edade de su brunzu: de s'impreu de su brunzu; in is tziviltades chi impreaiant s'iscriidura est parte de sa Protoistòria
- Edade de su ferru: de s'impreu de su ferru; in is tziviltades chi impreaiant s'iscriidura est parte de sa Protoistòria
Cun s'imbentu de s'iscriidura comintzat s'istòria, partzida in bator perìodos mannos. Is datas aprossimadas de partziduras podent cambiare segundu is bisuras de sos istudiosos. In Europa s'agatat sa partzidura a sighire:
- Edade antiga: fintzas a su sèculu VI, cun s'Oriente Pròssimu,[13][14][15] su Mediterràneu bàntzigu de s'Antighidade clàssica, sa Cina,[16] e s'Ìndia.
- Edade mèdia:[17][18] dae su sèculu V cun sa ruta de s'Impèriu Romanu de Otzidente (476 p.C.) fintzas a sa fine de su sèculu XV tzirca. S'acabu de s'Edade mèdia est difatis ogetu de cuntierras, intre is acontessimentos cunsiderados s'arremonant s'iscoberta de sas Amèricas, sa Ruta de Costantinòpoli in su 1453, sa Riforma protestante in su 1517 e àteros.
- Edade moderna: dae sa fine de su de 15 sèculos fintzas a sa Rivolutzione frantzesa in su 1789, o segundu àteras propostas metade de su sèculu XVIII, cun s'Illuminismu e sa Rivolutzione industriale.
- Edade cuntemporànea: dae sa Restauratzione (Cungressu de Vienna de su 1814-15) fintzas a oe in die.
Riferimentos modìfica
- ↑ Williams, H. S. (1904). The historians' history of the world; un'òpera chi tratat de sa aparèssida e de s'isvilupu de is natziones, registradas dae prus da duos mìgia de is iscritores grandes de tutu is èpocas. Noa York: The Outlook Company
- ↑ Blainey, Geoffery (2000). A Short History Of The World. Penguin Books, Victoria.
- ↑ Gombricth, Ernst H. A Little History of the World. Yale. UK and USA, 2005.
- ↑ Mesopotamia - The British Museum, in mesopotamia.co.uk.
- ↑ Willam H. McNeill, In The Beginning, in 4th ed., Oxford University Press, 1999, p. 15, ISBN 0-19-511615-1.
- ↑ John Baines e Jaromir Malek, The Cultural Atlas of Ancient Egypt, revised edition, Facts on File, 2000, ISBN 0816040362.
- ↑ KA Bard, Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt, Routledge, 1999, ISBN 0-415-18589-0.
- ↑ Nicolas Grimal, A History of Ancient Egypt, Blackwell Books, 1992, ISBN 0631193960.
- ↑ F. Raymond Allchin (ed.), The Archaeology of Early Historic South Asia: The Emergence of Cities and States, Cambridge University Press, 1995.
- ↑ D. K. Chakrabarti, Indus Civilization Sites in India: New Discoveries, Marg Publications, 2004, ISBN 81-85026-63-7.
- ↑ Ahmad Hassan Dani, Mohen, J-P. (eds.), History of Humanity, Volume III, From the Third Millennium to the Seventh Century BC, Routledge/UNESCO, 1996, ISBN 0415093066.
- ↑ Geography.about.com - Conferèntzia de Berlinu de su 1884-1885 pro ispartzire s'Àfrica Archiviadu su 3 nadale 2016 in s'Internet Archive. (EN)
- ↑ William W. Hallo & William Kelly Simpson. The Ancient Near East: A History, Holt Rinehart and Winston Publishers, 1997
- ↑ Jack Sasson. The Civilizations of the Ancient Near East, Nova York, 1995
- ↑ Marc Van de Mieroop. History of the Ancient Near East: Ca. 3000-323 B.C., Blackwell Publishers, 2003
- ↑ (EN) Ancient Asian World, in automaticfreeweb.com. URL consultadu su 18 abrile 2021 (archiviadu dae s'url originale su 15 maju 2012).
- ↑ Internet Medieval Sourcebook Project
- ↑ The Online Reference Book of Medieval Studies