Ruta de Costantinòpoli

Artìculu in LSC

Sa ruta de Costantinòpoli currespondente a s'ùrtimu assìtiu a sa tzitade, naradu difatis fintas assìtiu de Costantinòpoli o conchista de Costantinòpoli, capitale de s'Impèriu Romanu de Oriente, fiat acontèssida in su 1453. Sos turcos Otomanos, ghiados dae su sultanu Maoma II, aiant conchistadu sa tzitade martis su 29 de maju 1453, a pustis de casi duos meses de cumbatos.

Imàgine de s'assìtiu de Costantinòpoli

Fintzas chi Costantinòpoli possediat sa chircu de muros prus seguru e impenetràbile de Europa (e de su mundu tando connotu), sos otomanos disponiant de unu trastu bèllicu de assoluta avanguàrdia: su mostru-cannone, capatzu de 5 corpos a sa die ma cun su pòdere de isciusciare sos Muros teodosianos de fraigu tardu romanu cun bòcias de granitu de 63 tzentìmetros graes 350 kg; pro ironia de sa sorte custu portentosu imbentu bèllicu fiat istadu a su comintzu propostu a sos bizantinos chi in prenu decadessimentu dd'aiant refudadu pro su costu artu. Foras de a s'avantzamentu tecnologia, chi no est istadu però totalmente eficatze pro iscagiare sos bastiones poedrosos bizantinos, sos otomanos teniant de sa parte issoro fintzas sos nùmeros: su raportu intre bizantinos e otomanos fiat de unu contra chentu sarvu a segus crèschere de su tres unu, durante su perlongare de su cunflitu.

Cun sa ruta de sa capitale, ufitzialmente cunsighente a sa morte de s'imperadore Costantinu XI Paleòlogu (1449-1453), s'Impèriu Romanu de Oriente, a pustis de 1058 annos, at sessadu de esìstere.

Segundu carchi istòricu custa data alternativamente a s'iscoberta de sas Amèricas, est de pigare in contu che sa fine de s'Edade Mèdia e su cumintzu de s'època moderna.