Coordinatas: 22°48′N 83°00′E / 22.8°N 83°E22.8; 83

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

S'Ìndia (hindi: भारत Bhārat), ufitzialmenti Repùblica de Ìndia (hindi: भारत गणराज्य Bhārat Gaṇarājya), est un'Istadu federali de s'Àsia meridionali, cun capitali Noa Delhi. Cun 3.287.263 km² s'Ìndia est su de 7 istadus de su mundu po superfìtzi mentras cun 1.380.004.385 bividoris est su 2° prus populosu a pustis de Cina.[1]. Est infusta de s'otzèanu Indianu a sud, de su mari Aràbicu a ovest e de su golfu de su Bengala a estu, possedit una lìnia costera chi s'iscàmpiat po 7.517 km.[2], e allàcanat cun su Pakistàn a ovest,[3] Cina, Nepàl e Bhutàn a nord-estu, Bangladèsh e Myanmàr a estu. Bixinus de acanta, istesiaus de s'otzèanu Indianu, funt su Sri Lanka a sud-estu e is Maldivas a sud-ovest.

Bandera
India (orthographic projection).svg

Sedi de sa civiltadi de sa baddi de s'Indu e regioni de bias cumertziales istòricas e de impèrius mannus, su subcontinenti indianu est istètiu identificau cun su cummèrtziu e sa richesa culturali po una parti manna de s'istòria longa sua.[4] Cuatru religionis mannas de su mundu (su buddismu, s'induismu, su giainismu e su sikhismu) funt nàscias inoi, mentras su zoroastrismu, s'ebraismu, su cristianèsimu e s'islam ddui sunt arribaus intra de su primu millènniu p.C., donende forma in sa regione a una diversidadi culturali manna a diaderus, espressada massimamenti de su Sultanau de Delhi, de s'Impèriu Moghul, de s'Impèriu de Vijayanagara e de s'Impèriu maratha.

Suta de su regnu de s'imperadori Aurangzeb, s'Ìndia est istètia s'economia prus forti e produtiva de su mundu, balendi su de cuatr'unu (25%) de su PIB mundiali,[5] cun un'intrada po annu dexi bortas prus mannas de s'Impèriu francesu.[6]. A pagu a pagu annessionada a sa Cumpangia britànnica de is Ìndias orientalis de is primus dexi de annus de su de 18 sèculus e colonizada de su Regnu Unidu de sa metadi de su de 19 sèculus, s'Ìndia s'est fata un'Istadu natzionali modernu in su 1947, a pustis de una gherra pro s'indipendèntzia chi est istètia caraterizada de una resistèntzia non violenta difusa dereta de Gandhi.

S'Ìndia est sa de doxi prus economias mannas de su mundu in tèrminis nominalis e sa de cuatru in tèrminis de pòdere de achistu. Reformas econòmicas ant trasformau s'Istadu in sa segunda economia a prus crèschida lestra[7] (est unu de is cincu Paisus in ui si fait referimentu cun s'acrònimu BRICS),[8] ma cun totu custu, su Paisu sufrit ancora de livellus de poberesa, analfabetismu e malu nudriamentu artus, foras de tenni unu sistema sotziali basau a sus de is castas. Sotziedadi pluralìstica, multilìngui e multiètnica, s'Ìndia est annotamala rica suta su pranu naturali, cun una diversidadi de fera aresti e de habitat amparaus.

NotasModìfica

  1. tzensimentu 2011 (PDF), in censusindia.gov.in.
  2. Kumar, V. Sanil; K. C. Pathak & P. Pednekar et al. (2006), Current Science 91 (4): 530-536, Coastal processes along the Indian coastline Archiviadu s'8 cabudanni 2009 in s'Internet Archive.
  3. Nota: Su guvernu indianu cunsìderat fintzas s'Afganistàn Istadu a làcana, sendi chi cunsiderat ca s' istadu de su Jammu e Kashmir partèngiat a s'Ìndia, tirendi a mesu sa parti in territòriu pakistanu, chi allàcanat a puntu cun s'Afganistàn.
  4. Phillip Oldenburg, India: History, 2007 Microsoft(r) Encarta(r) Online Encyclopedia 2007 (c) 1997-2007 Microsoft Corporation., in encarta.msn.com (archiviadu dae s'url originale su 31 santuaini 2009).
  5. Angus Maddison (2003): Development Centre Studies The World Economy Historical Statistics: Historical Statistics, OECD Publishing, ISBN 9 264 104143, pp. 259–261
  6. Lawrence E. Harrison, Peter L. Berger, Developing cultures: case studies, Routledge, 2006, p. 158, ISBN 978-0-415-95279-8.
  7. L'India è la seconda economia a più rapida crescita, Economic Research Service (ERS) (United States Department of Agriculture - USDA) (archiviadu dae s'url originale su 20 maju 2011).
  8. Relatzione de sa banca de investimentos Goldman Sachs del 2003: Dreaming with BRICs: The Path to 2050, in www2.goldmansachs.com (archiviadu dae s'url originale su 12 onniaantu 2007).

Àteros progetosModìfica