Coordinatas: 3°12′00″N 73°13′12″E / 3.2°N 73.22°E3.2; 73.22

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Sa Repùblica de is Maldivas est un'istadu formadu dae unu grupu de atollos in s'otzèanu Indianu, a su sud-ovest de s'Ìndia e de su Sri Lanka, in s'Àsia meridionale. Su nùmene nadiu est Mahaldib e diat derivare de su printzipale atollu Male e de dwipa (chi in sànscritu cheret nàrrere ìsula). Sa capitale est Malé in s'ìsula de su matessi nùmene. S'aeroportu internatzionale est in s'ìsula a costadu de Hulule. B'at 19 atollos in totale ma s'agatant àteras isuleddas, iscòllios e bangos de arena; is isuleddas e atollos sunt seberados dae canales chi permitent sa navigatzione a naes minores e fatu·fatu a naes mannas (semper intre de is atollos). Est costituidu dae 2.000 ìsulas, de sas cales 203 sunt bìvidas, postas unos 450 km a sud de sa penìsula de su Decàn. Tirant cumplessivamente a 298 km² pro una populatzione de unos 345.023 bividores.

Bandera
Posidura in su mundu

Possedet unu clima tropicale e ùmidu cun propidura de unos 2000 mm pro annu. S'islam est sa religione dominadora, su cale est istadu introdùidu in su 1153. Est istada una colònia portughesa (1558), olandesa (1654) e britànnica (1887). In su 1953 at intentadu de istabilire una repùblica ma pagos meses a pustis fiat torradu a impònnere su sultanadu. At otentu s'indipendèntzia in su 1965 e in su 1968 fiat torrada a instaurare sa repùblica. Est s'istadu prus pagu populadu de Àsia e su prus pagu pobuladu intre is istados musulmanos.

Est annotamala unu de is paisos asiàticos prus piticos tantis in trèmenes de populatzione canto in istèrrida. Cun una mèdia de 1,5 m subra su livellu de su mare, est fintzas su paisu prus bàsciu de su mundu. Puru est su chi presentat s'artària màssima prus minore de su mundu, a 2,5 m, una caraterìstica chi ddu faghet meda vulnerable a s'artziamentu de su mare.

Àteros progetosModìfica