Coordinatas: 3°12′00″N 73°13′12″E / 3.2°N 73.22°E3.2; 73.22

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura in su mundu

Sa Repùblica de is Maldivas est un'istadu formadu dae unu grupu de atollos in s'otzèanu Indianu, a su sud-ovest de s'Ìndia e de su Sri Lanka, in s'Àsia meridionale. Su nùmene nadiu est Mahaldib e diat derivare de su printzipale atollu Male e de dwipa (chi in sànscritu cheret nàrrere ìsula). Sa capitale est Malé in s'ìsula de su matessi nùmene. S'aeroportu internatzionale est in s'ìsula a costadu de Hulule. B'at 19 atollos in totale ma s'agatant àteras isuleddas, iscòllios e bangos de arena; is isuleddas e atollos sunt seberados dae canales chi permitent sa navigatzione a naes minores e fatu·fatu a naes mannas (semper intre de is atollos). Est costituidu dae 2.000 ìsulas, de sas cales 203 sunt bìvidas, postas unos 450 km a sud de sa penìsula de su Decàn. Tirant cumplessivamente a 298 km² pro una populatzione de unos 345.023 bividores.

Possedet unu clima tropicale e ùmidu cun propidura de unos 2000 mm pro annu. S'islam est sa religione dominadora, su cale est istadu introdùidu in su 1153. Est istada una colònia portughesa (1558), olandesa (1654) e britànnica (1887). In su 1953 at intentadu de istabilire una repùblica ma pagos meses a pustis fiat torradu a impònnere su sultanadu. At otentu s'indipendèntzia in su 1965 e in su 1968 fiat torrada a instaurare sa repùblica. Est s'istadu prus pagu populadu de Àsia e su prus pagu pobuladu intre is istados musulmanos.

Est annotamala unu de is paisos asiàticos prus piticos tantis in trèmenes de populatzione canto in istèrrida. Cun una mèdia de 1,5 m subra su livellu de su mare, est fintzas su paisu prus bàsciu de su mundu. Puru est su chi presentat s'artària màssima prus minore de su mundu, a 2,5 m, una caraterìstica chi ddu faghet meda vulnerable a s'artziamentu de su mare.

Àteros progetosModìfica