Limba sànscrita

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sànscritu
संस्कृतम् (saṃskṛtam)
RegionesFlag of India.svg Ìndia

Flag of Nepal.svg Nepàl

Chistionadores
Totalenon b'ant faeddadores nadios
Tassonomia
FilogenesiLimbas indo-europeas
Limbas indoriànicas
Limba indoaria
Còdighe de classificatzione
ISO 639-1sa
ISO 639-2san
ISO 639-3san (EN)
Glottologsans1269 (EN)
Estratu in limba
Decraratzione Universale de sos Deretos de s'Òmine, art. 1
सर्वे मानवाः स्वतन्त्राः समुत्पन्नाः वर्तन्ते अपि च, गौरवदृशा अधिकारदृशा च समानाः एव वर्तन्ते। एते सर्वे चेतना-तर्क-शक्तिभ्यां सुसम्पन्नाः सन्ति। अपि च, सर्वेऽपि बन्धुत्व-भावनया परस्परं व्यवहरन्तु।

Trasliteratzione:

Sarvē mānavāḥ svatantratāḥ samutpannāḥ vartantē api ca, gauravadr̥śā adhikāradr̥śā ca samānāḥ ēva vartantē. Ētē sarvē cētanā-tarka-śaktibhyāṁ susampannāḥ santi. Api ca, sarvē'pi bandhutva-bhāvanayā parasparaṁ vyavaharantu.

Su sànscritu ( संस्कृतम् saṃskṛtam) est sa limba clàssica de Ìndia,​ in prus de una de is limbas indoeuropeas prus antigas e documentadas a pustis de sa hitita e su gregu mitzeneu.​ Su sànscritu apartenet a sa suta-famìlia indoeuropea de is limbas indo-irànicas e in s'ispetzìficu indoària.[1]

Sa limba prus antiga de su brancu indoàriu, su sànscritu vèdicu (o limba rituale de sa religione vèdica), est unu de is membros prus antigos de sa famìlia indoeuropea. Su testu suo prus antigu connotu est su Rigveda, cumpostu e cunsolidadu intre su 1500 e su 1000 a.C., in sa prima parte de su perìodu vèdicu.[2]

In sa segunda parte de su perìodu vèdicu si fiat isvilupada una traditzione rigorosa e sofisticada de s'anàlisi linguìstica, mescamente respetu a sa fonètica e sa gramàtica, in unu tentativu de firmare su cambiamentu de sa limba, sende chi sa literadura vèdica si fiat faghende a bellu a bellu difìtzile de resare e cumprèndere. Custa traditzione fiat aiat agiuntu a su màssimu in s'òpera Aṣṭādhyāyī de Pāṇini, chi sìngiat su puntu de cumintzu de su sáncritu clàssicu. Difatis, su nùmene 'saṃskṛta' signìficat literalmente ‘perfetzionadu, rafinadu’: sam: ‘comente-, de su totu’; kṛtá: ‘fatu, òpera’ (de sa raighina √kṛ-).[3][4]

Su sànscritu est sa limba de sa filosofia e sos istùdios sientìficos in s'Ìndia clàssica, e s'usat in die de oe comente limba litùrgica in is ritos de s'induismu, in forma de innos e mantras. Est fintzas limba de su buddhismu e su Giainismu. Oe in die est una de is bintiduas limbas ufitziales de Ìndia, utilizadu cun propòsitos particulares e in minore mesura comente limba veiculare de cultura. Sa positzione sua in sa cultura de s'Ìndia e de su sud-estu asiàticu est simigiante a sa de su latinu e su gregu ellenìsticu in Europa.[5]

Sa majoria de is testos sànscritos cunservados fintzas a s'atualidade est istada trasmìtida in manera orale (cun mètrica e ritmu mnemotècnicos) durante sèculos vàrios, fintzas a cando fiant istados iscritos in s'Ìndia medievale.[6]

RiferimentosModìfica

  1. (EN) Burrow, T., The Sanskrit Language, p. 2.
  2. (EN) Burrow, T., The Sanskrit Language, p. 3.
  3. (EN) Coulson, Michael, Sanskrit (Teach yourself), 2003, p. XV.
  4. (EN) Whitney, William Dwight, Sanskrit Grammar, 2000ª ed., p. XII.
  5. (EN) Whitney, William Dwight, Sanskrit Grammar, 2000ª ed., pp. XI-XXII.
  6. (EN) Whitney, William Dwight, Sanskrit Grammar, 2000ª ed., pp. XI-XXII.

Àteros progetosModìfica