Open main menu

Coordinatas: 27°27′N 90°30′E / 27.45°N 90.5°E27.45; 90.5

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura in su mundu

Su Bhutan o Butan, ufitzialmente Rènniu de Bhutan, est unu istadu minore de s'Àsia chi s'agatat in sa regione de s'Himalaya. S'isterret pro 47.000 km², e contat populatzione de unos 650.000 bividores. Su Bhutan est una monarchia costitutzionale dee su 2007; su soberanu est Jigme Khesar Namgyel Wangchuck. Sa capitale est Thimphu, sa limba ufitziale su dzongkha.

GeografiaModìfica

Su Bhutan est un'istadu chentza de bessida a mare, chi s'agatat in is trempas meridionales de su cantone orientale de sa cadena de s'Himalaya; su rènniu est inserradu intre duas importantes tziviltades asiàticas, su Tibet in norte e is istados indianos de s'Assam, de Arunachal Pradesh, de su Sikkim e de su Bengala Otzidentale in s'estu, ovest e sud.

ClimaModìfica

Su clima est estremamente vàriu e padesset is diversidades de artària presentes in su territòriu comente fintzas de s'influèntzia de is monsones. Sa parte prus meridionale, o chi comente si siat chi abarrat a suta de is 2000 metros, est caraterizada dae clima de tipu tropicale; a s'in subra de sos 2000 metros fintzas a is 3500 tzirca su clima est temperadu (in custa fasca s'agatat sa majoria de sas àreas cultivadas e bìvidas). Infines in subra de is 3500 metros su clima est alpinu. Is cussòrgias umanas s'agatant pro sa majoria in sas baddes interiores de is rios e in sas campuras de su sud; nòmades e unas àteras tribùs bivent in su norte paschende berbeghes, yak e unos àteros bulos.

Soziedade e religioneModìfica

Su Bhutàn est s'ùnicu istadu a professare su buddhismu in sa forma narada Mahayana che religione ufitziale. Su buddhismu at giogadu unu rolu fundamentale in s'istòria e in s'isvilupu de is istruturas sotziales; totora tenet rolu importante siat pro su pesu mannu de su cleru in sinu a sa sotziedade (chi fintzas a pagos de deghes de annos faghet teniat difatis su monopòliu de sa cultura, in cantu petzi in is monastèrios fiat possìbile retzire imparu) siat pro s'importu assinniadu a sos balores religiosos fintzas in s'atzione polìtica.S'induismu est sa fide dominante in is territòrios meridionales. In carchi cantone allindadu de s'istadu si professant su Bön, s'animismu e su isciamanèsimu.

Ordinamentu educativuModìfica

S'istrutzione de tipu otzidentale modernu est istada introduida isceti in is primos annos chimbanta. In antis de tando fiat predominante s'imparu monàsticu trasmìtidu pro mèdiu de sa traditzione orale. Su tassu de iscritzione a s'iscola est paris a su 72% mentras chi su tassu de alfabetizatzione est paris a su 54%. Su guvernu assegurat s'imparu gratùitu e sa limba de imparu est s'inglesu. S'ùnica universidade pùblica est s'Universidade Bera de su Bhutan, istruturada in diversos colleges ispainados in s'istadu. B'est annotamala su Royal Thimphu College, unu college privadu.

Sistema sanitàriuModìfica

Sa meighina otzidentale est istada introduida in is primos annos chimbanta. Sa populatzione s'est semper basada subra de sa meighina traditzionale, chi in su tempus at tentu isvilupu mannu. Issa est connota comente sowai rigpa e acarat is aspetos de preventzione e cussos de cura. Siat is rituales buddhistas siat is isciamanos de is biddigheddas (paw e pamo) ammuntant unu rolu de importu. Sa meighina traditzionale est praticada paris cun cussa otzidentale. Is servìtzios sanitàrios sunt gratùitos non petzi pro totu sa populatzione locale, ma fintzas pro is bisitatores (turistas). S'isperu de vida a sa nàschida est de 60 annos.

Àteros progetosModìfica

NotasModìfica