Coordinatas: 29°39′N 91°06′E / 29.65°N 91.1°E29.65; 91.1

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su Tibet (in tibetanu: བོད་, bod, /pø/; in tzinesu: 西藏, Xīzàng) est una regione istòricu-geogràfica de s'Àsia tzentrale, localizada in s'omònimu pranu, atualmente annessionada dae sa Tzina, cun totu chi pretendet un'autonomia pròpia e indipendèntzia polìtica. Cun una populatzione de unos 3 180 000 bividores, sa tzitade printzipale est Lhasa e, a càusa de s'artària mèdia de 4 900 m s.l.m. si ddi narat fintzas Paisu de sas Nies e Cobertura de su Mundu.

Bandera
Mapa istòrica de su Tibet

S'istòria propriamente connota e documentàbile de su Tibet incumentzat in su 617 d.C; a pustis de sèculos de autonomia est arribadu a s'ispaniare cumprendende partes de s'atuale Tzina; de su de 13 sèculos si fiat fatu un'istadu vassallu de s'Impèriu mòngolu (chi cumprendiat fintzas sa Tzina), a segus - de su 1368 a su 1644 - de sa dinastia tzinesa Ming e, pro ùrtima, de sa dinastia tzinesa Qing de su 1644 a su 1911 cando, cun sa fine de s'Impèriu Tzinesu e sa nàschida de sa Repùblica de Tzina, si fiat autoproclamadu indipendente. In su 1949, a s'acabu de sa gherra tzivile - a fatu de chi su guvernu de sa Repùblica de Tzina s'aiat dèpidu retirare a s'ìsula de Taiwàn paris cun milliones de pròfugos - fiat proclamada sa Repùblica Populare Tzinesa chi aiat protzedidu a s'ocupatzione de su Tibet in su 1949-1950. Sa casi totalidade de su territòriu tibetanu est oe in die parte de sa Repùblica Populare Tzinesa mentras una parte minore sud-otzidentale, su Ladakh, est una regione indiana.

Àteros progetosModìfica