Danimarca

Custu artìculu est iscritu in sa grafia Ozieri-Stemma.pnglogudoresaOzieri-Stemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · LSC · nugoresu

Danimarca
Danimarca – Bandera Danimarca - Istemma
(detàllios) (detàllios)
(DA) Guds hjælp, Folkets kærlighed, Danmarks styrke
(SC) S'azudu de Deus, s'amore de su pòpulu, sa fortza de sa Danimarca
Danimarca - Localizzazione
Datos amministrativos
Nùmene intreu Danimarca
Nùmene ufitziale Regnu de Danimarca
Limbas ufitziales danesu
Capitale Copenaghen  (638.117 ab. / 2011)
Polìtica
Forma de guvernu monarchia parlamentare
Indipendèntzia sèculu VIII
Intrada in s'ONU 1 de bennarzu 1973
Mannària
Totale 43.094 km² (135º)
% de sas abbas 1,60%
Populatzione
Totale 5.781.190 ab. (2018)
Densidade 75,4 ab./km²
Nùmene de sos abitantes Template:AggNaz
Geografia
Continente Europa
Làcanas Germània, Isvètzia (peri su ponte de Øresund)
Fusu oràriu UTC+1 (Ora legale: UTC+2)
Economia
Valuta Corona danesa
PIL (numenale) 306 100 milliones de $
PIL pro capite (nominale) 52 947 $
PIL (PPC) 285 500 milliones de $
Vàrias
Còdighes ISO 3166 DK, DNK, 208
TLD .dk
Prefissu tel. +45
Sigla autom.
Innu natzionale Der er et yndigt land e Kong Christian stod ved højen mast
Festa natzionale 5 de làmpadas
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Flag of Denmark.svg Danimarca-Norvègia
 

Coordinatas: 56°N 10°E / 56°N 10°E56; 10

Sa Danimarca, ufitzialmente Regnu de Danimarca (in danesu: Kongeriget Danmark), est un'Istadu membru de s'Unione europea e s'Istadu pius minore e pius meridionale de s'Iscandinàvia, mancari no apartenet a sa penìsula iscandìnava. Est unu de sos tres cumponentes de su Reàmene danesu (Danmarks Rige), paris cun sas Føroyar e a sa Groenlàndia, chi gosant in diferente medida de una tzerta autonomia. Sa capitale est Copenaghen. A su 1º trìulas 2021 sa populatzione de Danimarca est resurtada èssere paris a 5.850.189 abitantes.

S'agatat a nord de sa Germània, a sud-ovest de s'Isvètzia e a sud de sa Norvègia, incrarende·si subra de su mare Bàlticu e subra de su mare de su Nord. Su paisu est cumpostu dae un'penìsula ampra, su Jutland, chi allàcanat a sud cun sa Germània, a chi s'azunghent unu nùmeru mannu meda de ìsulas, intre sas cales Sjælland, Fyn, Falster, Lolland, Vendsyssel-Thy e Bornholm, ultres a unas 500 isuleddas minores a bortas naradas artzipèlagu danesu. Istoricamente sa Danimarca at de semper cuntrolladu s'atzessu a su mare Bàlticu, e custas abbas sunt connotas fintzas che a sos istrintos danesos.

De su 1901 sa Danimarca est devènnida una monarchia parlamentare, a pustis de èssere istada una monarchia costitutzionale de su 1849 e una monarchia assoluta de su 1660. Sa monarchia danesa est sa segunda pius antiga de su mundu, segunda petzi a sa giaponesa, e de cunsighèntzia sa pius antiga de Europa. S'intrada in s'Unione Europea est acontèssida su 1º ghennàrgiu 1973. Su territòriu de sa Groenlàndia, puru fende parte de su Regnu de Danimarca, gosat de ampra autonomia, est reguladu dae lezes particulares segundu unu sistema federale e non faghet parte de s'Unione europea. A sa matessi manera, sas ìsulas Føroyar gosant de ampra autonomia, mescamente in matèria de polìtica interna, e fintzas issas non sunt parte de s'UE.

Partende dae sa segunda metade de su sèculu 20 sa sotziedade danesa est istada in parte caraterizada dae s'adotzione de su gai naradu modellu sotziale iscandìnavu basadu subra un'ampra difusione de sos servìtzios pùblicos. Segundu un'istùdiu publicadu dae s'UNESCO, sa Danimarca podet bantare su tìtulu de "Istadu pius ditzosu de su mundu".[1]

RiferimentosModìfica

  1. (EN) Psychologist Produces The First-ever 'World Map Of Happiness', in sciencedaily.com.

Àteros prozetosModìfica