Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinadas: 61°N 15°E / 61°N 15°E61; 15

S'Isvètzia (in isvedesu: Sverige [ˈsværjɛ]), ufitzialmente Regnu de Isvètzia (in isvedesu: Konungariket Sverige), est unu paisu iscandìnavu de Europa de su Norte chi faghet parte de s'Unione Europea (UE). Sa tzitade prus pobulada e fintzas capitale est Istocolma.

Isvètzia
Isvètzia – Bandera Isvètzia - Istemma
(detàllios) (detàllios)
(SV) För Sverige - i tiden
(SC) Pro s'Isvètzia, in su tempus
Isvètzia - Localizzazione
Isvètzia - Localizzazione
Datos amministrativos
Nùmene intreu Isvètzia
Nùmene ufitziale Regnu de Isvètzia
Limbas ufitziales isvedesu
Àteras limbas meänkieli; romanì; sami; yiddish
Capitale Istocolma  (952.058 ab. / 2018)
Polìtica
Forma de guvernu monarchia parlamentare
Indipendèntzia 6 de làmpadas de su 1523 dae sa Danimarca
Intrada in s'ONU 19 de onniasantu de su 1946
Mannària
Totale 450.295 km² (54º)
% de sas abbas 8,67%
Populatzione
Totale 5.536.146 ab. (2019)
Densidade 23,1 ab./km²
Nùmene de sos abitantes Template:AggNaz
Geografia
Continente Europa
Làcanas Finlàndia, Norvègia, Danimarca (peri su ponte de Øresund)
Fusu oràriu UTC+1 (Ora legale: UTC+2)
Economia
Valuta Corona isvedesa
PIB (numenale) 551.135 milliones de $
PIB pro capite (nominale) 53.873 $
PIB (PPC) 542.037 milliones de $
Vàrias
Còdighes ISO 3166 SE, SWE, 752
TLD .se
Prefissu tel. +46
Sigla autom. S
Innu natzionale Du gamla, du fria
Festa natzionale 6 de làmpadas
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Isvètzia-Norvègia
 

Cun un'istèrrida de 450 295 km²,[1]​ est su de chimbe paisos prus mannos de Europa. In su 2016, contaiat una populatzione totale de pagu prus de 10 milliones de persones e una densidade de petzi 22 h/km², simigiante a àteros paisos de matessi àrea geogràfica.Allàcanat in su norte cun sa Norvègia e sa Finlàndia, in s'estu cun sa Finlàndia e su golfu de Bòtnia, in su sud cun su mare Bàlticu e in s'ovest cun su mare de su Norte e sa Norvègia. Est fintzas giunta a sa Danimarca pro mèdiu de su ponte de Øresund.

Tzirca su 98% tenet atzessu a Internèt, cosa chi nde faghet su paisu cun sa penetratzione prus istèrrida de su servìtziu in su mundu. Su 84% de sa populatzione bivet in zonas urbanas.[2] Sa cunservatzione de sa natura, sa protetzione de s'ambiente e s'eficatzidade energètica sunt, in generale, una prioridade in sa formulatzione de polìticas e contant subra un'apoderdura isparghinada a banda de sa populatzione.​[3][4]

Mantenet su modellu nòrdicu de benistare chi oferit assistèntzia sanitària universale e istrutzione superiore gratùita a is tzitadinos, tenet sa de ùndighi intradas pro càpita prus artas de su mundu e ocupat posiduras artas in inditos medas de isvilupu umanu, inclùdida sa calidade de sa vida, seguresa, salude, educatzione, egualidade, e prosperidade.[5]

Su megioru de is trasportos e is comunicatziones at permìtidu s'isfrutu in iscala manna de benes naturales, susetotus sa linna e su minerale de su ferru. In is annos 1980, s'iscolarizatzione universale e s'industrializatzione ant permìtidu a su paisu isvilupare un'indùstria manufatura de sutzessu. Tenet un'oferta rica de energia idroelètrica, antimes de petròliu e setziduras de carbone iscassos. In su sèculu XX s'est agatadu in manera costante intre is paisos cun mègius Inditu de Isvilupu Umanu.

Is orìgines de s'Isvètzia torrant a su sèculu X, mancari no esistet unu cunsensu istòricu a berus subra sa data de s'unificatzione sua.[6]​ S'Isvètzia moderna est nàschida dae sa separatzione dae s'Unione de Kalmar in su 1523, durante su guvernu de su re Gustav Vasa. Durante sa Gherra de is Trinta Annos, s'Isvètzia aiat cumintzadu un'ispainadura territoriale chi diat giughere a sa formatzione de s'Impèriu Isvedesu in su sèculu XVI. Sende gasi, sa majoria de is territòrios conchistados foras de sa penìsula iscandìnava fiant pèrdidas durante is sèculos a sighire. Sa metade orientale de Isvètzia, s'atuale Repùblica de Finlàndia, costituida dae sa metade orientale de Norrland e Österland fiat istada pèrdida a avantàgiu de s'Impèriu Russu in su 1809. Dae su 1814 a in antis, no at pigadu parte a cunflitu perunu, mantenende una polìtica èstera de paghe e neutralidade in tempus de gherra.[7]

Riferimentos

modìfica
  1. (ES) Libro Mundial de Hechos, in oratlas.com.
  2. (SV) Sidan kunde inte hittas (PDF), in scb.se.
  3. (SV) Vi hittar inte sidan..., in naturvardsverket.se. URL consultadu su 20 ghennàrgiu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 16 ghennàrgiu 2013).
  4. (EN) Kriström, Bengt and Wibe, Soren, Environmental Policy in Sweden, in Working paper 246, 27 austu 1997.
  5. (EN) Human Development Report 2016 (PDF), in hdr.undp.org.
  6. (SV) Hadenius, Stig; Nilsson, Torbjörn; Åselius, Gunnar, Sveriges historia: vad varje svensk bör veta, 1996.
  7. (EN) U.S. Relations With Sweden, in state.gov.

Ligàmenes a foras

modìfica

Àteros progetos

modìfica