Open main menu

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Euràsia

S' Euràsia est sa palca continentale chi cumprendet s'impare de Europa e Àsia. Localizadu in s'emisfèriu setentrionale e in s'orientale faghet làcana in s'uestu cun s'otzèanu Atlànticu, in s'estu cun su Patzìficu, in su norte cun s'otzèanu Àrticu, in su sud cun s'Àfrica, su mare Mediterràneu e s'otzèanu Indianu. Sa partzidura intre Europa e Àsia che duos continentes dislindados est unu imbentu istòricu, sende chi no s'agatat una partzidura neta fìsica ne culturale intre issos; no ispantat duncas ca in unas partes de su mundu s'Euràsia siat cunsiderada simpremente su prus mannu continente intre ses, chimbe o fintzas bator. Geologicamente s'Euràsia est cunsideradu fitianamente unu blocu ùnicu.

S'Euràsia ammuntat unos 55.000.000 km², aprossimadamente unu 36.2% de sas terras emèrgidas de su praneta, e contat unos 5 milliardos de pessones, chi rapresentat unu 70% de sa populatzione mundiale. S'omine s'est istabilidu in Euràsia intre unos 60.000 e unos 125.000 annos faghet. Unas cantas ìsulas mannas, comente Britànnia Manna, Islanda, Irlanda, sas ìsulas giaponesas, sas Filipinas e s'Indonèsia sunt fatu·fatu contadas suta sa definitzione de Euràsia, mancari si nd'agatent ischirriadas.

Fisiograficamente s'Euràsia est unu continente solu. Sos cuntzetos de Europa e Àsia che contientes dislindados remontat a s'antighidade e sas rispetivas làcanas sunt arbitràrias. In tempos antigos su mare Nieddu e su mare de Màrmara, impare a sos istrintos assotziados, si cunsideraiant partzire sos duos continentes, ma oe in die su Càucasu e sos montes Urales rapresentant sos prus fitianos puntos de partzidura. S'Euràsia est unida a s'Àfrica peri su canale de Suez, e impare a s'Àfrica e totu est a bortas cunsiderada formare unu contiente fintzas prus mannu: s'Eurafràsia.

Àteros progetosModìfica