Coordinadas: 43°21′N 11°01′E / 43.35°N 11.016667°E43.35; 11.016667


Artìculu in LSC

Sa Toscana est una regione italiana a istatutu ordinàriu de 3.729.641bividores, posta in s'Itàlia tzentrale, cun cabulogu Firentze. Allàcanat a nord-ovest cun sa Ligùria, a norte cun s'Emìlia-Romagna, a estu cun is Marcas e s'Ùmbria, a sud cun su Làtziu. A ovest, is 397 km de costas continentales sunt infùndidos dae su Mare Lìgure in su tretu tzentru-setentrionale intre Carrara (foghe de su trainu Parmignola, làcana cun sa Ligùria) e su Golfu de Baratti; su Mare Tirrenu infundet imbetzes su tretu de costera meridionale intre sa punta de Piombino e sa foghe de su Chiarone, chi sìngiat sa làcana cun su Làtziu.

Bandera
Posidura in Itàlia

Su cabulogu regionale est Firentze, sa tzitade prus populada (382.000 bividores), fintzas tzentru printzipale istòricu, artìsticu e econòmicu-amministrativu; sas àteras tzitades cabulogu de provìntzia sunt: Arezzo, Grosseto, Livorno, Lucca, Massa, Pisa, Pistòia, Prato e Siena. Amministrat fintzas is ìsulas de s'Artzipèlagu Toscanu, ultres a una exclave minore posta a intro de is làcanas de Emìlia-Romagna, in ue s'agatant unas cantas fratziones de sa comuna de Badia Tedalda.

Su nùmene est antigu meda e derivat de s'etnònimu impreadu dae is Latinos pro definire sa terra populada dae sos Etruscos: "Etrùria", mudada a pustis in "Tùscia" e pustis in "Toscana". Fintzas is làcanas de sa Toscana de oe currispondent in massimamente a is de s'Etrùria antiga, chi cumprendiant fintzas partes de sas atuales regiones Làtziu e Ùmbria, fintzas su Tèvere. Fintzas a su 1861 est istada un'entidade indipendente, nodida cun su nùmene de Granducadu de Toscana cun un'enclave costituida dae sa Repùblica e a pustis Ducadu de Lucca. Dae tando at fatu parte de su Regnu de Sardigna, de su Regnu de Itàlia e oe de sa Repùblica Italiana.

In època granducale teniat fintzas un'innu, cumpostu dae su fiorentinu Egisto Mosell e intituladu La Leopolda. Sa festa regionale, istituida in su 2001, ricurret su 30 de santandria, in ammentu a sa subranumenada die de su 1786 cando fiant abolidas sa pena de morte e sa tortura in su Granducadu de Toscana.

Àteros progetos

modìfica