Ùmbria

Artìculu in LSC

S'Ùmbria (AFI: IPA|/ˈumbrja/) est una regione de sa Itàlia tzentrale, posta in su coro de sa penìsula, istoricamente sa terra populada in edade antiga dae sos Umbros, de sos cales pigat su nùmene: cun una superfìtzie de 8.456 km² (de sos cales 6.334 in sa provìntzia de Perùgia e 2.122 in sa provìntzia de Terni) e una populatzione de 878.540 bividores, est s'ùnica regione non situada in is làcanas polìticas o marìtimas de su Istadu italianu e, cun isceti 92 comunos, sa regione a istatutu ordinàriu cun su minore nùmeru de comunas.

Bandera

Posidura in Itàlia

Allàcanat in s'estu e in su nord-estu cun is Marcas, in s'ovest e in su nord-ovest cun sa Toscana, in su sud e a sud-ovest cun su Làtziu, cumprendende fintzas un'exclave in is Marcas chi partenet a sa comuna de Città di Castello, su cabulogu regionale est Perùgia mentras is provìntzias sunt is de Perugia e Terni cun is tzentros majores non cabulogu rapresentados dae Foligno, Città di Castello, Umbèrtide, Spoleto, Gùbbio, Gualdo Tadino, Assisi, Bastia Umbra, Orvieto, Amèlia, Narni, Marsciano, Spello e Todi.

Caraterizada dae una manna variedade paesagìstica, in virtude de sas de àreas de montigro e basciuras fluviales chi si ponent in fatu, custu articuladu sistema orogràficu, chi s'identìficat cun is zonas de sa Badde Umbra e de sa Valtiberina, in su setore orientale e meridionale de sa regione s'àrztiat progressivamente cun is serras de monte de sa Valnerina fintzas a propassare sos 2.400 metros (grupu de su Monte Vetore) in su massitzu de sos Sibillinos, cumpartzidu cun is Marcas. S'idrografia aporrit su de bator lagos naturales prus istèrridos de Itàlia, su Trasimeno, su lagu de Piediluco (cumpartzidu cun su Lazio) e su lutone artifitziale de Corbara; in sa regione colant annotamala medas arriales de mannària minore e numerosos rios: is majores intre custos sunt su Tevere, chi boddit agiomai totu sas abbas de sos àteros rios umbros, su Nera (116 km), su Pàglia (86 km), su Chiàscio (82 km), su Topino (77 km) e su Nèstore (64 km); intre sos "minores" s'ammentant imbetzes su Corno, su Fersinone, su Clitunno e vàrios arriales.

Su territòriu regionale isvariadu est pintiriadu de tzitades e biddas ricas de istòria e traditziones. Sa regione, populada giai in època protoistòrica dae sos Umbros e de sos Etruscos, est istada a pustis a su tzentru de sa Regio VI Umbria et ager Gallicus de su Impèriu romanu. Cun manna parte de su territòriu suo inclùidu durante sèculos in su Ducadu de Spoleto a sud, in su Impèriu bizantinu in su tzentru e in su Ducadu de Tùscia a norte durante su Regnu Longobardu in Itàlia, su territòriu suo a pustis de vàrios sèculos de perricaos est intradu a fàghere parte de s'Istadu Pontifìtziu. Ddi est istadu dedicadu unu asteròide, 117093 Ùmbria.