Artìculu in LSC

Su feudalèsimu fiat unu sistema polìticu, econòmicu e sotziale chi s'aiat afirmadu in s'Europa otzidentale cun s'Impèriu carolìngiu (su de 9 sèculos) e cun sa morte de Càralu su Mannu,[1] finu a s'aventu de s'edade moderna. In sentidu sotziale e econòmicu est istadu un'evolutzione de sa sotziedade curtense.

Imbestidura de unu caballeri

In manera impròpria s'agettivazione "feudale" est istada impreada fintzas pro fàghere fentomu a cussas organizatziones territoriales piessignas in ue fiat ladina sa presèntzia de relatos personales pare·pare e orizontales intre sos vàrios sennores locales, a s'ispissu dotados de unu pòdere in vàriu gradu autònomu e de una fortza militare de reliu de caràtere pròssimu a su privadu - prusaprestu chi feti in riferimentu a sa clàssica istruturatzione sotziale istrintamente geràrchica chi tenet a in pitzu de sa piràmide unu solu elementu, su soberanu; un'esempru in custu sentidu s'agata foras sas làcanas europeas medievales in s'ispetzìficu in Giapone durante su perìodu Shogun. Su suepramentu de su sistema feudale s'at tentu cun s'emanatzione de sas leges eversivas de sa feudalidade in su 1806 a banda de Napoleone Bonaparte, prus de tres sèculos a pustis de sa fine de s'Edade Mèdia.


  1. Massimo Montanari, Storia medievale, Laterzaª ed., 2006.

Àteros progetos

modìfica