Artìculu in LSC

Is Balcanos sunt una de is tres penìsulas chi cumponent s'Europa meridionale e de custas, sa chi s'agatat in su chirru prus s'estu.

Mapa de is istados balcànicos. Is de colores grogu craru tenent petzi partes minores de territòriu chi nde faghent parte

Sa regione tenet istèrrida de 666,700 km2 e contat populatzione de casi 53 milliones de pessones. Est partzida dae su restu de su cuntinente peri is montes Balcanos in s'estu (cadena de montes de chi pigat nùmene) e dae is Alpes Dinàricas in s'uestu. In s'uestu si ghetat a is mares Adriàticu e Jonicu, in su sud a su mare Egeu e in s'estu a su mare de Màrmara e a su mare Nieddu. Is istrintos de Dardanellos e de Bòsforu dda ischirriant. dae s'Asia. Cunventzionalmente sa làcana setentrionale est dada de su cursu de sos frùmenes Danùbiu, Sava e Kupa.

Istados balcànicos

modìfica

Is istados chi postos totalmente intro de is Balcanos sunt Albania, Bòsnia e Ertzegòvina, Bulgaria, Kosovo, Matzedònia e Montenegro. Partes de is territòrios de Croàtzia, Islovènia e Sèrbia s'agatant in s'àrea de s'Europa tzentrale. Sa Romania est prus a totu insertada intro de s'Europa tzentrale o orientale. Sa prus parte de Turchia e unas cantas ìsulas gregas s'agatant postas in Àsia. S'Itàlia est mescamente insertada in s'Europa meridionale.