Sèrbia

Artìculu in LSC

Sa Sèrbia (in serbu: Србија/Srbija) uffitzialmente República de Sèrbia (in serbu: Република Србија/Republika Srbija) est una repùblica parlamentària de s'Europa chi s'agatat in sa penìsula balcanica. Sa capitale est Belgrado.

Mapa de sa Sèrbia cun posidura in su cuntinente europeu. Su Kosovo, est inditadu in birde prus craru

Sa Sèrbia est mimbru de sas Natziones Unidas, de sa Organizatzione pro sa Seguresa e sa Cooperatzione in Europa e de su Cunsìgiu de Europa, de chi at ghiadu sa presidèntzia in su 2007. Est unu de sos potentziales candidados membros benidores de s'Unione Europea e unu paisu militarmente neutrale.

Geografia

Sa Sèrbia tenet duas provìntzias autònomas: in su norti s'agatat sa Vojvodina, in su sud-uestu su Kosovo. Cust'urtimu at però declaradu unilateralmente indipendèntzia in su 2008, retzende reconnoschimentu de una parte manna de sa comunidade internatzionale.

Cunsiderende fintzas su Kosovo, sa Sèrbia tenet istèrrida de 88 3612 km², ma su territòriu amministradu dae s'istadu est in realidade de petzi 77.474 km². Si contant unos 7.243.000 bividores.

Allàcanat in su norti cun s'Ungheria, in s'estu cun sa Romania e sa Bulgaria, in su sud cun Matzedònia de su Norte, in s'uestu cun Bòsnia e Ertzegòvina, Croàtzia e Montenegro. Su Kosovo, chi s'agatat in su sud, allàcanat fintzas cun s'Albania.

Sa regione de norti de Vojvodina, s'agatat in sa campura pannònica, mentras a s'istremu estu de sa Sèrbia s'agatat sa campura de sa Valàchia. Totu sa làcana norti-esta de s'istadu est dada dae sos montes Carpatzos. Sos montes Balcanos atraessant intames sa parte meridionale de su paisu. Sas alpes Dinàricas sighint su cursu de su riu Drina.

Istòria

Sa Sèrbia at formadu in su tempus andadu unu rennu medievale chi fiat crèschidu fintzas a si cunvèrtere in impèriu e lòmpere a massima istèrrida in su de 14 sèculos. In su de 16 sèculos su territòriu de sa Sèrbia fiat cunchistadu dae sos otomanos chi nd'ant mantentu su poderiu fintzas a su de 19 sèculos, cando, profitende de sa dibilesa de s'impèriu, sa Sèrbia aiat torradu a balangiare indipndèntzia e ammanniare su territòriu.

A pustis de sa fine de sa prima gherra mundiale si fiat aunida cun àteros territòrios balcànicos in su Rennu de Jugoslàvia.

A s'acabu de sa segunda gherra mundiale sa Jugoslàvia fiat torrada a costituire che repùblica sotzialista federale e diat aguantare aici fintzas a sos primo sannos 90, a fatu de una serie de gherras s'istadu fiat iscontzadu.

Dae su 2003 a sa Sèrbia at sighidu a s'agatare in unu istadu federale impare sa su Montenegro, chi però at votadu pro s'indipendentzia in su 2006. Dae tando s'est cunvèrtida in unu istadu indipendente nou.

Su 17 de freàrgiu 2008, su parlamentu provisionale de Kosovo, provìntzia meridionale serba a manna majoria ètnica albanesa, at declaradu indipndèntzia de forma unilaterale. Su guvernu serbu non reconnoschet galu custu cumbènnidu e sighit a cunsiderare su territòriu comente chi èsseret una provìntzia autònoma propia, denominada uffitzialmente Provìntzia Autònoma de Kosovo e Metohija, suta amministatzione de sas Natziones Unidas.

Economia

In su chi pertocat s'economia, sunt istadas medas graes is cuneguèntzias de sas gherras e de sas iscioberaduras polìticas in ue sa Sèrbia est istada portada dae su guvernu de Slobodan Milošević (isulamentu, decrèschida econòmica, perìodu longu de santziones econòmicas internatzionales, addanniamentu de sas infrastruturas natzionales e de sa lumenada de s'istadu).

Cuntantu custu, cun su redditu peròmine de 10.792 dòllaros, s'economia serba est cunsiderada de sa Banca Mundiale de livellu mèdiu-artu. Sos tassos de crèschida sunt meda artos e ammostant una economia in ammanniamentu lestru.

Demografia

Isparghidura de sas etnias in Sèrbia

Sa Sèrbia s'agatat in una crisi demogràfica de durada longa, chi torrat a coa giai a sos primos annos 90 de su de 20 sèculos. Sos tassos de mortos sunt sighidamente prus artos de sos de sas nàschidas. In sos annos 90 fiat s'istadu europeu cun prus artu nùmeru de refugiados. Custos, impare a sos disterrados internos formaiant unu perchentu intre su 7 e su 7,5% de sa populatzione totale (unu mesu milliones de pessones), e aproliant mescamente dae Croàtzia, Bòsnia e Ertzegòvina e Kosovo.

Atualmente sos serbos rapresentant s'etnia majore de s'istadu (unu 83%, esclùdidu su Kosovo). Su segundu grupu est costituidu de ungheresos, chi bivent mescamente in sa provìntzia setentrionale de Vojvodina, in ue sunt su 13% de sos bividores. Si contant unos 400-500.000 rom. Àteras minorias sunt dadas dae bosnìacos, croatos, montenegrinos, islovacos, romunos, rutenos, bulgaros, albanesos, matzedonos.

S'istadu afiantzat istoricamente sa libertade religiosa, ma prus de 80% de sos serbos sunt de religione ortodossa. Sos catòlicos sunt unu 5% e bivent mescamente in su norti. Sos musulmanos rapresentant unu 3% de sa populatzione, sos protestantes unu 2%.