Cussìgiu de Europa

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su Cussìgiu de Europa est un'organizatzione internatzionale criada in Strasbourg cun su Tratadu de Londra, de su 5 de maju de su 1949.[1] Su Cussìgiu de Europa promovet sa democratzia, s'istadu de deretu e is deretos umanos,[2] aici comente traballat pro afortiare s'identidade europea intre totu is tzitadinos de Europa. Non cheret confùndidu cun su Cussìgiu Europeu (formadu dae is cabos de Istadu e de Guvernu de s'Unione Europea, prus su presidente de sa Cummissione Europea) nen cun su Cussìgiu de s'Unione Europea (istitutzione chi apartenet a s'Unione Europea).[3]

Sa bandera de su Cussìgiu de Europa
Istados chi pertenent a su Cussìgiu de Europa

Su Cussìgiu de Europa fiat fundadu dae is rapresentantes de deghe istados (Bèlgiu, Danimarca, Frantza, Regnu Unidu, Irlanda, Itàlia, Lussemburgu, Paisos Bàscios, Norvègia e Isvètzia),[4] in die de oe contat 47 paisos (28 de is cales sunt membros de s'Unione Europea), e 6 istados a osservadores (su Vaticanu, Istados Unidos, Cànada, Giapone, Israele, Mèssicu).[5][6] Sa Giordània, Kazachistan e su Marrocu coòperant a sa firma de unas cantos cumbènnidos.[7][8][9] Sa sede s'agatat in Strasbourg, a sa frontera intre Frantza e Germània e sa bandera est sa matessi de s'Unione Europea. Nde podet èssere membru cale si siat istadu europeu chi atzetet is printzìpios de sa lege e chi afiantzat is deretos umanos fundamentales e sa libertade de is tzitadinos.

Su Cussìgiu de Europa est istadu sa prima organizatzione de intregatzione europea, criada in antis meda de s'Unione Europea e in antis fintzas de is antigas Comunidades Europeas (CECA, CEE e CEEA), cun s'intentu de favorèssere is relatziones paghiosas e de amistade intre sos istados europeos diferentes, a pustis chi giai totu su continente s'agataiat fatu a rogos a s'acabu de sa Segunda Gherra Mundiale.

Istados membrosModìfica

Is istados membros sunt 47, de is cales 27 sunt parte de s'Unione Europea: is paisos chi ant criadu a comintzu su Cussìgiu de Europa sunt 10, mentras unos àteros 37 istados ant adillidu a pustis. Is istados geograficamente europeos chi non faghent parte de su Cussìgiu de Europa sunt petzi duos: sa su Vaticanu (chi, comente si siat, pro voluntade pròpia pigat parte a is fainas de s'Ente cun istatus de osservadore)[10] e sa Bielorùssia (a chi est istada denegada s'intrada pro farta de democratzia). Chimbe istados membros de su Cussìgiu non sunt parte de s'Europa geogràfica: Geòrgia, Armènia, Azerbaigiàn, Tzipru, Turchia.

 
     Membros fundadores      Membros sighidores      Candidadu ufitziale      Osservadores in s'Assemblea e in sa Cummissione      Osservadores in s'Assemblea      Osservadores in sa Cummissione
Istados Intrada
    - Bèlgiu
    - Danimarca
    - Frantza
    - Irlanda
    - Isvètzia
    - Itàlia
    - Lussemburgu
    - Paisos Bàscios
  - Regnu Unidu
5 de maju de su 1949
    - Grètzia

  - Turchia

9 de austu de su 1949
  - Islanda 7 de martzu de su 1950
    - Germània ovest 13 de trìulas de su 1950
    - Àustria 16 de martzu de su 1956
    - Tzipru 24 de maju de su 1961
  - Isvìtzera 6 de maju de su 1963
    - Malta 29 de abrile de su 1965
    - Portugallu 22 de cabudanni de su 1976
    - Ispagna 24 de onniasantu de su 1977
  - Liechtenstein 23 de onniasantu de u 1978
  - San Marino 16 de onniasantu de su 1988
    - Finlàndia 5 de maju de su 1989
    - Ungheria 6 de onniasantu de su 1990
    - Polònia 29 de onniasantu de su 1991
    - Bulgaria 7 de maju de su 1992
    - Estònia

    - Islovènia
    - Lituània

14 de maju de su 1993
    - Islovàchia

    - Repùblica Ceca

30 de làmpadas de su 1993
    - Romania 7 de santugaine de su 1993
  - Andorra 10 de santugaine de su 1994
    - Letònia 10 de freàrgiu de su 1995
  - Albania

  - Moldàvia

13 de trìulas de su 1995
  - Matzedònia de su Norte

  - Ucraina

9 de onniasantu de su 1995
  - Rùssia 28 de freàrgiu de su 1996
    - Croàtzia 6 de onniasantu de su 1996
  - Geòrgia 27 de abrile de su 1999
  - Armènia

  - Azerbaigiàn

25 de ghennàrgiu de su 2001
  - Bòsnia e Erzegòvina 24 de abrile de su 2002
  - Sèrbia 3 de abrile de su 2003
  - Mònaco 5 de santugaine de su 2004
  - Montenegro 11 de maju de su 2007

Istados candidadosModìfica

Istados
  - Bielorùssia

RiferimentosModìfica

  1. (CA) Consell d'Europa, in exteriores.gob.es.
  2. (EN) Values, in coe.int.
  3. (EN) Do not get confused, in coe.int.
  4. (CA) Consell d’Europa (XML), in enciclopedia.cat.
  5. (EN) Our member States, in coe.int.
  6. (IT) Israele // Osservatore in seno all'Assemblea parlamentare, in coe.int.
  7. (IT) UE e Giordania hanno adottato le priorità del partenariato e il patto, in consilium.europa.eu.
  8. (IT) Potenziare la cooperazione tra il Consiglio d’Europa e il Kazakistan, in coe.int.
  9. (IT) Consiglio di associazione UE-Marocco, 27 giugno 2019, in consilium.europa.eu.
  10. (IT) Santa Sede // Stato osservatore, in coe.int.

Àteros progetosModìfica