Iugoslàvia

Articulu in logudoresu

Jugoslàvia o Iugoslàvia (in serbocroatu Jugoslavija chi cheret nàrrere "Terra de sos Islavos de su sud") est unu faeddu impreau pro inditare tres entidades polìticas diferentes chi in su XX seculu ant amministrau sas terras de sa Balcanos otzidentales.

Rennu de Jugoslàvia

Su primu est istau su Rennu de sos Serbos, de sos Croatos e de sos Islovenos (mutiu peri Rennu SHS, acursau), naschiu su 29 de Santugaine 1918 (pagu a in antis de s'acabidu de sa Prima Gherra Mundiale) dae su chi abarraiat de s'Imperu austu-ungaricu, no essende istau reconnotu internatzionalmente duncas custos territòrios si fiant unios a su Rennu de Sèrbia e a su Rennu de Montenegru andande a creare paris su Rennu de sos Serbos, de sos Croatos e de sos Islovenos, nàschiu ufitzialmente su 1 de Nadale 1918. Abarrau cun custu nòmene finas a su 3 de Santugaine 1929, die in sa cale cambiat a Rennu de Jugoslàvia (Kraljevina Jugoslavija). Oe remonat custu perìudu comente "Prva Jugoslavija" chi cheret nàrrere "Prima Jugoslàvia".

Bandera
Istemma
Su Rennu de Jugoslàvia e is suas banovinas nin su 1929

Su Rennu de Jugoslàvia e is suas banovinas nin su 1929

Jugoslàvia sotzialista

Su segundu perìudu est istau caraterizau dae su Sotzialismu, custu Istadu fiat istau criau a pustis de sa Segunda Gherra Mundiale e mutiu ufitzialmente:

Democratzia Federale de Jugosàvia- Demokratska Federativna Jugoslavija (DFJ) dae su 10 de Austu 1945 a su 29 de Santandria 1945. Pro more de su Patu Tito-Šubašić su nòmene de s'Istadu no faghet cumprendere sa forma de guberru (chi si tratat de monarchia o de repùbrica), detzisone chi fiat istada dada a sa Costituente.
Repùbrica Federale Populare de Jugoslàvia - Federativna Narodna Republika Jugoslavija (NFRJ) dae su 29 de Santandria 1945 a su 27 de Abrile 1963.
Repùbrica Sotzialista Federale de Jugoslàvia - Socijalistička Federativna Republika Jugoslavija (SFRJ) dae su 7 de Abrile 1963 a su 27 de Abrile 1992.

Oe si remonat custu perìudu comente "Druga Jugoslavija" chi cheret nàrrere "Segunda Jugoslavia".

Bandera
Istemma
Repùbricas e Provintzias Autònomas de sa Jugoslàvia sotzialista

Repùbricas e Provintzias Autònomas de sa Jugoslàvia sotzialista
Su maresciallu Tito

Su maresciallu Tito

Repùbricas e Provintzias autònomas de sa Jugoslàvia sotzialista:

Nòmene	Capitale	Bandera	Istemma
1. Repùbrica Sotzialista de Bosnia-Erzegòvina	Sarajevo
2. Repùbrica Sotzialista de Croàtzia	Zagabria
3. Repùbrica Sotzialista de Macedònia	Skopje
4. Repùbrica Sotzialista de Mentenegru	Titograd*
5. Repùbrica Sotzialista de Sèrbia 5a. Provintzia Autònoma Sotzialista de su Kòssovu 5b. Provintzia Autònoma Sotzialista de Vojvodina	Belgrado Priština Novi Sad
6. Repùbrica Sotzialista de Islovènia	Lubiana

* in die de oe Podgorica.

Repùbrica Federale de Jugoslàvia

Sa tertza entidade istatale est istada sa Repùbrica Federale de Jugoslàvia (Savezna Republika Jugoslavija - SRJ) nàschia in su 1992 dae s'unidade de Sèrbia e Montenegru (cun sas regiones autònomas de Vojvodina e Kòssovu), autoproclamau Istadu erede de sa Segunda Jugoslàvia. Peroe a nivellu internatzionale s'est preferiu cunsiderare acabada sa Jugoslàvia sotzialista e nàschios totus Istados noos peri sa Repùbrica Federale de Jugoslàvia e ddos atzetare totucantos in sas organizatziones internatzionales (peri in s'ONU).

In su 2003 at bortau ufitzialmente su nòmene a Sèrbia e Montenegru (Srbija i Crna Gora).

In su 2006, a sa fine, sa Sèrbia e su Montenegru si sunt istazaos e in die de oe sunt duos Istados diferentes e indipendentes.