Open main menu

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Isciopada de sa Jugoslàvia:
     Repùbrica Sotzialista Federale de Jugoslàvia (1945-1992)      Repùbrica Federale de Jugoslàvia (1992-2003)
Sèrbia e Montenegru (2003-2006)
Sèrbia (2006-)
     Islovènia (1991-)      Croàtzia (1991-)      Ex Repùbrica jugoslava de Macedònia (1991-)      Bosnia e Erzegòvina (1992-)      Làcana Inter-Entitade (IEBL):
Federatzione de Bosnia-Erzegòvina
Repùbrica Srpska (1995-)
     Kòssovu (suta s'UNMIK; 1999-)      Montenegru (2006-)

Jugoslàvia o Iugoslàvia (in serbocroatu Jugoslavija chi cheret nàrrere "Terra de sos Islavos de su sud") est unu faeddu impreau pro inditare tres entidades polìticas diferentes chi in su XX seculu ant amministrau sas terras de sa Balcanos otzidentales.

Cuntenutu

Rennu de JugoslàviaModìfica

Su primu est istau su Rennu de sos Serbos, de sos Croatos e de sos Islovenos (mutiu peri Rennu SHS, acursau), naschiu su 29 de Santugaine 1918 (pagu a in antis de s'acabidu de sa Prima Gherra Mundiale) dae su chi abarraiat de s'Imperu austu-ungaricu, no essende istau reconnotu internatzionalmente duncas custos territòrios si fiant unios a su Rennu de Sèrbia e a su Rennu de Montenegru andande a creare paris su Rennu de sos Serbos, de sos Croatos e de sos Islovenos, nàschiu ufitzialmente su 1 de Nadale 1918. Abarrau cun custu nòmene finas a su 3 de Santugaine 1929, die in sa cale cambiat a Rennu de Jugoslàvia (Kraljevina Jugoslavija). Oe remonat custu perìudu comente "Prva Jugoslavija" chi cheret nàrrere "Prima Jugoslàvia".

Jugoslàvia sotzialistaModìfica

Su segundu perìudu est istau caraterizau dae su Sotzialismu, custu Istadu fiat istau criau a pustis de sa Segunda Gherra Mundiale e mutiu ufitzialmente:

  • Democratzia Federale de Jugosàvia- Demokratska Federativna Jugoslavija (DFJ) dae su 10 de Austu 1945 a su 29 de Santandria 1945. Pro more de su Patu Tito-Šubašić su nòmene de s'Istadu no faghet cumprendere sa forma de guberru (chi si tratat de monarchia o de repùbrica), detzisone chi fiat istada dada a sa Costituente.
  • Repùbrica Federale Populare de Jugoslàvia - Federativna Narodna Republika Jugoslavija (NFRJ) dae su 29 de Santandria 1945 a su 27 de Abrile 1963.
  • Repùbrica Sotzialista Federale de Jugoslàvia - Socijalistička Federativna Republika Jugoslavija (SFRJ) dae su 7 de Abrile 1963 a su 27 de Abrile 1992.

Oe si remonat custu perìudu comente "Druga Jugoslavija" chi cheret nàrrere "Segunda Jugoslavia".

Repùbricas e Provintzias autònomas de sa Jugoslàvia sotzialista:

Nòmene
Capitale
Bandera
Istemma
1. Repùbrica Sotzialista de Bosnia-Erzegòvina Sarajevo
 
 
2. Repùbrica Sotzialista de Croàtzia Zagabria
 
 
3. Repùbrica Sotzialista de Macedònia Skopje
 
 
4. Repùbrica Sotzialista de Mentenegru Titograd*
 
 
5. Repùbrica Sotzialista de Sèrbia
5a. Provintzia Autònoma Sotzialista de su Kòssovu
5b. Provintzia Autònoma Sotzialista de Vojvodina
Belgrado
Priština
Novi Sad
 
 
6. Repùbrica Sotzialista de Islovènia Lubiana
 
 

* in die de oe Podgorica.

Repùbrica Federale de JugoslàviaModìfica

Sa tertza entidade istatale est istada sa Repùbrica Federale de Jugoslàvia (Savezna Republika Jugoslavija - SRJ) nàschia in su 1992 dae s'unidade de Sèrbia e Montenegru (cun sas regiones autònomas de Vojvodina e Kòssovu), autoproclamau Istadu erede de sa Segunda Jugoslàvia. Peroe a nivellu internatzionale s'est preferiu cunsiderare acabada sa Jugoslàvia sotzialista e nàschios totus Istados noos peri sa Repùbrica Federale de Jugoslàvia e ddos atzetare totucantos in sas organizatziones internatzionales (peri in s'ONU).

In su 2003 at bortau ufitzialmente su nòmene a Sèrbia e Montenegru (Srbija i Crna Gora).

In su 2006, a sa fine, sa Sèrbia e su Montenegru si sunt istazaos e in die de oe sunt duos Istados diferentes e indipendentes.

Istados formaos a pustisModìfica

Is Istados sutzessores de sa Jugoslàvia sunt:a

Nòmene
Capitale
Bandera
Istemma
Bosnia e Erzegòvina Sarajevo
 
 
Croàtzia Zagabria
 
 
Kòssovu* Pristina
 
 
Repùbrica de Macedònia Skopje
 
 
Montenegru Podgorica
 
 
Sèrbia Belgrado
 
 
Islovènia Lubiana
 
 

*sa positzione internatzionale de su Kòssovu no est galu crara.