Rennu de sos Serbos, de sos Croatos e de sos Islovenos
Artìculu in LSC
Su Rennu de sos Serbos, de sos Croatos e de sos Islovenos (in serbocroatu: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca / Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en esloveno: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) fuat su nùmene de unu istadu balcànicu chi fiat esìstidu dae su 1 de nadale de su 1918 a su 3 de santuaine de su 1929, cando fiat sighidu dae su rennu de Jugoslàvia. Cumprendiat aprossimadamente s'àrea de sas atuales Bòsnia e Erzegòvina, Sèrbia, Montenegro, Repùblica de Matzedònia e de sa manna majoria de sa Croàtzia e Islovènia.
.svg)
Su rennu teniat istèrrida de 247 542 km² e contaiat unos 14 milliones de bividores. Sa capitale fiat Belgradu
A sa fine de sa prima gherra mundiale, s'iscontzu de s'Impèriu Austro-Ungheresu aiat permìtidu s'unione de bàrias comunidades islavas de sos Balcanos in unu istadu nou, chi uniat is antigas monarchias serbas e montenegrinas cun sos territòrios ischirriados dae s'impèriu. Su rennu nou, chi contaiat meda mannas diferèntzias econòmicas, sotziales, linguìsticas, legales e polìticas, aiat comintzadu s'esistèntzia sua de manera treulada, rodiadu dae natziones inimigas e cun desacòrdiu fundamentale subra sa forma de istadu (tzentralista o federale) chi diat marcare totu sa durada sua. Politicamente instàbile e cubisionadu, cun cambiu fitianu de guvernos cun vida curtza meda, no fiat istadu mancu capatzu de aplicare mètidos econòmicos e sotziales chi podiant megiorare sustantzialmente sa poboresa in ue s'agataiat sa manna parte de sa populatzione sua. Sa crise polìtica e s'apolojadura de sas reformas aiat batidu a s'instauratzione de una ditadura reale in su 1929 chi aiat lassadu su passu unu perìodu nou in ue s'istadu aiat cambiadu nùmene, mudende·lu in rennu de Jugoslàvia.