Open main menu
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su mare est una massa de abba salida (connota comente a abba de mare) chi coberit una parte manna de sa superfìtzie de sa Terra. Sas grandu massas de abba chi separant sos continentes si nùmenant otzèanos, mentras chi sas divisiones de custos otzèanos belle tancadas dae partes de sos continentes o pro ìsulas e artzipèlagos sunt connotas semplitzemente comente a mares, sas cales in s'interi si partint in massas de abba prus minores numenadas golfos e bajas e si connetent a traessu de istrintos. Si nùmenant mares fintzas sos lagos mannos interiores, a fitianu salidos, chi non sicant neddue, comente su mare de Aral.

Infotàula de geografia fìsicaMare

Cloudscape Over the Philippine Sea.jpg

Formadu dae

abba de su mare

Afluentes
Modìfica sos datos in Wikidata
Su mare Tirrenu a Vulcano, una de sas ìsulas Eòlias
S'ìsula de Tent in mesu de sas abbas astragadas dae su mare de Ross, in s'Antàrtide

Segundu su gradu de serrada de sos mares, custas si dividint in:

  • mares costerinos, in parte tancados dae ìsulas, artzipèlagos o penìsolas e in ue sos trainos sunt causados dae sos bentos marinos, comente su mare de su Nord o su mare de su Giapone;
  • mares continentales, prus tancados e cun unu cuncàmbiu de abba cun s'otzèanu limitadu, in ue sos trainos sunt dèpidos a diferèntzias de salidura e temperadura prus chi no a fortza de su bentu, comente est su casu de su mare Mediterràneu o su mare Ruju;
  • mares interiores o tancados, de su totu furriados dae terra, chi podent retzire o no abba durche a traessu de diversos messàrgios ma non lompent in s'otzèanu, comente su mare Càspia o su mare Mortu.

S'autoridade mundiale chi definit sos lìmites de mares e otzèanos est s'Organizatzione Idrogràfica Internatzionale (OHI), su documentu vigente de sa cale est sa publicatzione ispetziale S-23, Lìmites de otzèanos e mares (in inglesu), 3a editzione, 1953. Sa segunda editzione est istada sa de su 1937, e sa prima fiat de su 1928. In su 1986 si nd'est publicadu una de bator editziones, ma a causa de diversas disputas nominales galu no est istada ratificada.

Sa Die Marìtima Mundiale, cuncordada dae s'Assemblea Generale de sas Natziones Unidas, si tzèlebrat su de bator giòvia de cabudanni de cada annu.[1]

Mares e otzèanosModìfica

Sa definitzione cumparativa de su mare comente una «estensione de abba salida minore de s'otzèanu» istabilit una classificatzione de sas estensiones de abba salida in ue sos otzèanos diant èssere sas estensiones mannas e diant bènnere a pustis, cun diferentes medidas, sos mares. Sos mares si diferèntziant mescamente pro su cuntatu cun s'otzèanu, e podent èssere abertas o tancadas:

  • si est inghiriadu belle de su totu dae sa terra, comente su mare Nieddu, si faeddat de mare continentale,
  • si est abertu meda, comente su Mare de sa Tzina Orientale, si faeddat de mare costerinu.

Sa distintzione intre mare e otzèanu ubbidit a diversas càusas, mescamente cando si faeddat de mares abertos in ue costumat distìnghere a sa situatzione geogràfica, in generale cravada intre duas massas terrestres o, a bias, sas de mancu, a sa positzione de sa prataforma continentale. Carchi esempru de custu est:

  • Su mare de su canale de sa Màniga chi comùnicat cun s'otzèanu Atlànticu pro su mare Tzèlticu, ma si distinghet pro sa positzione sua intre sa costa sud de s'Inghilterra e sa costa nord de Frantza.
  • Su mare Mediterràneu, chi comùnicat cun s'otzèanu Atlànticu pro s'astrintu de Gibilterra e si distinghet craramente pro èssere cravadu intre Europa, Àsia e Àfrica, a su puntu de chi tenet unas conditziones marìtimas diferentes meda (diferentes temperaduras, diferente fàuna e flora, e mareas de diferente mannària).
  • Unu àteru mare abertu, in custu casu su de sos Sargassos, si distinghet de s'otzèanu Atlànticu de forma de su totu arbitrària cun su muntone suo de àligas durante sa Florida.

Sa màssima autoridade internatzionale in matèria de làcana de mares est su «International Hydrographic Organization» (IHO), essende su riferimentu mundiale suo publicatzione «Limits of otzèanos and seas» (Lìmites de otzèanos e mares) (3a editzione de 1953).[2] Custa publicatzione no istabilit diferèntzias intre otzèanos e mares, si nono chi si lìmitat a numerare totu sos otzèanos e mares de su mundu, assignende unu nùmeru, arribende finas a su 66, mancari comente utilizat a bias nùmeros cun lìtera, in realidade sunt 73. Sunt unu totale de 6 otzèanos (s'Atlànticu e su Patzìficu sunt divididos cada unu in duos partes, Nord e Sud) e 67 mares, de issos duos divididos in duos batzinos, su mare Mediterràneu e su mare de sa Tzina.

Carchi mare tenet mares interiores (chi si nùmerant cun una lìtera minoreddedda) comente su Bàlticu (3), su Mediterràneu (8) e s'Artzipèlagu de s'Ìndia Orientale (13). Sa publicatzione cunsìderat in prus otzèanos e mares, golfos, bajas, canales e istrintos, e medas bias, non risultat craru meda cale est su critèriu utilizadu, dae chi a bias est s'impreu simpre dae tempos passados.

Mare e laguModìfica

Carchi massa de abba mentovadas "mares" no est a beru unu mare, e in càmbiu bi nd'at àteros chi sunt mares ma non sunt connotos comente a tales pro su chi pertocat su nùmene. Inoghe una mustra de calicunos nùmenes ecuìvocos:

  • Su mare de Galilea est unu lagu minore de abba durche chi lompet in su mare Mortu a traessu de su riu Giordanu. In die de oe est connotu mengius comente a "lagu de Tiberíades" o "lagu Kinneret", comente si nde narat in sas mapas modernas de Israele, ma sa denominatzione bìblica est in manera àmpra utilizada in totue.
  • Su "mare de Cortés", o de "Cortez", est prus connotu a fitianu comente a "golfu de Califòrnia".
  • Su golfu Pèrsicu est in realidade unu mare.
  • Su mare Mortu, difatis, est unu lagu.

Lista de maresModìfica

Mapa de totu sos puntos
OSM



Isgàrriga formatu KML

Custa tàula collit totu sos mares de su mundu chi s'Organizatzione Idrogràfica Internatzionale («International Hydrographic Organization», IHO), in sa publicatzione sua Limits of otzèanos and seas (3a editzione de 1953)] regollit comente a tales.[3] In custa publicatzione totu sos mares e otzèanos tenent unu nùmeru de identificatzione gasi comente una descritzione pretzisa de sos confines suos. Carchi critèriu resurtat antigu, comente sa no esistèntzia de s'Otzèanu Antàrticu e sos mares suos, ma est pendente de un'agiornamentu chi s'agatat disocupada pro iscuncordàntzias in sa determinatzione de lìmites.

Lista de sos mares de su mundu (segundu s'IHO)
Núm. Localizatzione Mare Otzèanu
01.  
59°30′N 23°00′E / 59.5°N 23°E59.5; 23
Mare Bàlticu ATL
01.a  
62°09′18″N 19°30′01″E / 62.155°N 19.500278°E62.155; 19.500278
Gulfu de Bòtnia ATL
01.b  
59°53′N 26°06′E / 59.883333°N 26.1°E59.883333; 26.1
Gulfu de Finlàndia ATL
01.c  
57°37′32″N 23°35′05″E / 57.625556°N 23.584722°E57.625556; 23.584722
Gulfu de Riga ATL
02.  
56°55′42″N 11°25′41″E / 56.928333°N 11.428056°E56.928333; 11.428056
Kattegat, Øresund i Belts ATL
03.  
57°50′50″N 9°04′23″E / 57.847222°N 9.073056°E57.847222; 9.073056
Astrintura de Skagerrak ATL
04.  
56°N 3°E / 56°N 3°E56; 3
Mare de su Nord ATL
05.  
76°N 8°W / 76°N 8°W76; -8
Mare de Groenlàndia ATL
06.  
69°00′N 0°01′E / 69°N 0.016667°E69; 0.016667
Mare de Noruega ATL
07.  
75°N 40°E / 75°N 40°E75; 40
Mare de Barentsz ART
08.  
65°39′17″N 36°51′15″E / 65.654722°N 36.854167°E65.654722; 36.854167
Mare Biancu ART
09.  
74°49′55″N 71°18′43″E / 74.831944°N 71.311944°E74.831944; 71.311944
Mare de Kara ART
10.  
75°25′04″N 125°44′25″E / 75.417778°N 125.740278°E75.417778; 125.740278
Mare de Làptev ART
11.  
72°17′10″N 164°09′49″E / 72.286111°N 164.163611°E72.286111; 164.163611
Mare de sa Sibèria Orientale ART
12.  
69°41′19″N 171°27′19″W / 69.688611°N 171.455278°W69.688611; -171.455278
Mar de su Ciukci ART
13.  
72°01′40″N 137°02′30″W / 72.027778°N 137.041667°W72.027778; -137.041667
Mare de Beaufort ART
14.   Coladòrgiu de su Nord-Ovest ART
14.A  
73°24′30″N 68°07′52″W / 73.408333°N 68.131111°W73.408333; -68.131111
Badia de Baffin ATL
15.  
67°00′38″N 58°01′44″W / 67.010556°N 58.028889°W67.010556; -58.028889
Astrintura de Davis ART
15.A  
61°N 56°W / 61°N 56°W61; -56
Mare de su Labrador ART
16.  
60°N 85°W / 60°N 85°W60; -85
Baia de Hudson ART
16.A  
62°29′36″N 71°57′43″W / 62.493333°N 71.961944°W62.493333; -71.961944
Astrintura de Hudson ART
17.  
90°N 0°E / 90°N 0°E90; 0
Otzèanu Àrticu ART
17.A  
83°17′37″N 57°08′02″W / 83.293611°N 57.133889°W83.293611; -57.133889
Mare de Lincoln ART
18.  
56°48′N 6°48′W / 56.8°N 6.8°W56.8; -6.8
Mare interiore de sa costa ovest de s'Iscòtzia ATL
19.  
53°43′18″N 5°10′38″W / 53.721667°N 5.177222°W53.721667; -5.177222
Mare de Irlanda e canale de Santu Giorgi ATL
20.  
51°18′N 3°37′W / 51.3°N 3.616667°W51.3; -3.616667
Canale de Bristol ATL
21.  
50°11′01″N 0°31′52″W / 50.183611°N 0.531111°W50.183611; -0.531111
Canale de sa Màniga ATL
22.  
45°05′27″N 3°54′27″W / 45.090833°N 3.9075°W45.090833; -3.9075
Mare Cantàbricu o golf de Biscaia ATL
23.  
0°N 30°W / 0°N 30°W0; -30
Otzèanu Atlànticu nord ATL
24.  
48°00′N 61°30′W / 48°N 61.5°W48; -61.5
Gulfu de Santu Larentu ATL
25.  
45°00′N 65°48′W / 45°N 65.8°W45; -65.8
Badia de Fundy ATL
26.  
25°22′07″N 90°23′26″W / 25.368611°N 90.390556°W25.368611; -90.390556
Gulfu de su Mèssicu ATL
27.  
14°31′32″N 75°49′06″W / 14.525556°N 75.818333°W14.525556; -75.818333
Mare Caraìbicu ATL
28.  
35°N 18°E / 35°N 18°E35; 18
Mare Mediterràneu ATL
28.A Conca otzidentale de su mare Mediterràneu ATL
28.B Conca orientale de su mare Mediterràneu ATL
28.Aa  
35°58′18″N 5°29′09″W / 35.971667°N 5.485833°W35.971667; -5.485833
Astrintura de Gibilterra ATL
28.Ab  
36°00′N 3°00′W / 36°N 3°W36; -3
Mar d'Alboran ATL
28.Ac  
40°00′N 1°30′E / 40°N 1.5°E40; 1.5
Mare de sas Baleares ATL
28.Ad  
43°29′54″N 9°02′30″E / 43.498333°N 9.041667°E43.498333; 9.041667
Mare Lìgure ATL
28.Ae  
39°31′22″N 13°21′12″E / 39.522778°N 13.353333°E39.522778; 13.353333
Mare Tirrenu ATL
28.Af  
38°06′04″N 18°17′41″E / 38.101111°N 18.294722°E38.101111; 18.294722
Mare Iònicu ATL
28.Ag  
43°N 15°E / 43°N 15°E43; 15
Mare Adriàticu ATL
28.Bh  
39°15′34″N 24°57′09″E / 39.259444°N 24.9525°E39.259444; 24.9525
Mare Egeu ATL
29.  
40°43′21″N 28°13′29″E / 40.7225°N 28.224722°E40.7225; 28.224722
Mare de Màrmara ATL
30.  
43°30′N 34°30′E / 43.5°N 34.5°E43.5; 34.5
Mare Nieddu ATL
31.  
46°N 37°E / 46°N 37°E46; 37
Mare de Azov ATL
32.   Otzèanu Atlànticu sud ATL
33.  
34°30′S 58°10′W / 34.5°S 58.166667°W-34.5; -58.166667
Riu de sa Plata ATL
34.  
1°00′N 4°00′E / 1°N 4°E1; 4
Gulfu de Guinea ATL
Núm. Localizatzione Mare Otzèanu
35.   Gulfu de Suez IND
36.   Gulfu de Aqaba IND
37.   Mare Ruju IND
38.   Gulfu de Aden IND
39.   Mare de Aràbia IND
40.   Gulfu de Omàn IND
41.   Gulfu Pèrsicu IND
42. Mare de sas Lacadivas IND
43.   Gulfu de Bengala IND
44.   Mare de Andaman IND
45.   Otzèanu Indianu IND
45.   Canale de Mozambicu IND
46   Astrintura de Malacca IND
46.b   Astrintura de Singapore IND
47.   Gulfu de Siam o de Tailàndia IND
48.   Mare de Indonèsia IND
48   Mare de Sulu IND
48.b   Mare de Cèlebes PAC
48.c   Mare de sas Moluccas PAC
48 Gulfu de Tomini PAC
48.e   Mare de Halmahera PAC
48.f   Mare de Seram PAC
48.g   Mare de Banda PAC
48.h   Mare de Arafura PAC
48.e   Mare de Timor PAC
48.j   Mare de Flores PAC
48.l   Mare de Bali PAC
48.n   Mare de Java PAC
48.o   Mare de Savu PAC
49.   Mare de sa Tzina Meridionale (Nanu Hai) PAC
50.   Mare de sa Tzina Orientale (Tung Hai) PAC
51.   Mare Grogu (Hwang Hai) PAC
52.   Mare de su Giapone PAC
53.   Mare Interiore de Seto PAC
54.   Mare de Okhotsk PAC
55.   Mare de Bering PAC
56.   Mare de sas Filipinas PAC
57.   Otzèanu Patzìficu Nord PAC
58.   Gulfu de s'Alaska PAC
59. - Aigües costerinas de su sud-ovest de s'Alaska e sa Colùmbia Britànnica PAC
60.   Gulfu de Califòrnia PAC
61.   Otzèanu Patzìficu Sud PAC
62.   Baia Australiana Manna PAC
62.   Astrintura de Bass PAC
63.   Mare de Tasmània PAC
64.   Mare de su Coraddu PAC
65.   Mare de sas Salomonas PAC
66.   Mare de Bismarck PAC
Àteros mares de su mundu
  Mare Tzèlticu   Mare de Pečora   Bohai
  Gulfu de Hammamet   Mare de Creta (mare Egea)   Gulfu de Gabès
  Mare de Sibuyan Mare de sos Sargassos   Mare de Wadden (mare de su Nord)
  Otzèanu Antàrticu   Mare de Amundsen, mare de Ross, mare de Weddell, mare de Davis e mare de Bellingshausen







  Mare de Scotia
  Mare Càspia   Mare de Aral   Mare Mortu

Lista de sos mares pro superfìtzieModìfica

Nùmene Superfìtzie (mie²) Superfìtzie (km²)
1 Mare de sas Filipinas 2.000.000 5.177.762
2 Mare de su Coraddu 1.850.000 4.791.000
3 Mare de Aràbia 1.491.130 3.862.000
4 Mare de sa Tzina Meridionale 1.351.936 3.500.000
5 Mare de Weddell 1.081.548 2.800.000
6 Mar Carib 1.063.000 2.754.000
7 Mar Mediterràneu 965.000 2.500.000
8 Mare de Tasmània 900.000 2.330.000
9 Mare de Bering 873.000 2.260.100
10 Golf de Bengala 838.970 2.172.000

Istados de su mareModìfica

Articolu printzipale: Iscala Douglas

Cun relatzione a sas dimensiones de sas ondas e a sos impèigos chi rapresentant pro sa navigatzione, si sunt determinadas diversos grados de sos istados de su mare segundu s'iscala Douglas, cun denominatziones ispetzìficas.

Mares extraterrestresModìfica

Sos mares lunares sunt mannos pranos basàlticos de sa Luna[4] chi sos primos astrònomos ant confùndidu cun massas de abba, chi ant batijadu comente a "mares".

In sa superfìtzie de Marte, si creet chi in unu passadu larganu nche podiat àere esìstida abba in forma lìcuida e chi sos diversos batzinos martzianos atuales diant èssere fundos marinos sicos. Sa prus grandu est sa mentovada Vastitas Borealis, e nde nche depet àteras comente s'Hellas Planitia e s'Argyre Planitia.

Puru si suponet sa presèntzia de abba currente suta sa superfìtzie de diversas lunas, mescamente in Europa.

In sa superfìtzie de Titanu puru si creet chi b'ant idrocarburos in forma lìcuida, cun totu chi in custu casu diat èssere prus cunformadu faeddare de "lagos" chi no de "mares".

Su mare a sa mitologiaModìfica

Sas mitologias teniant ispiegatziones pro s'orìgine de su mare comente a parte de sa creatzione de su mundu, e a s'ispissu unu de sos deos printzipales regnaiat subra su mare. Aici, pro esempru, Poseidone fiat su deus gregu de su mare, Olorun su de sos pànteons sudafricanos, sos tzinesos teniant bator deos dragos (cadaunu incarrigadu dae un'otzèanu), Nun s'incarrigaiat de sas abbas de su comintzu pro sos egitzianos... Medas piscadores s'acumandaiant a santos o gènios locales pro pregontare protetzione in antis su mare.

In sa literadura, su mare est istadu sinònimu a s'ispissu de sa morte, siat pro sos mostros marinos naschidos dae sa mitologia, pro analogia de sa metàfora de su riu comente sa vida (chi acabat in assutare in su mare) o pro sa cantidade de riferimentos acuàticos in escatologia (sa laguna Estígia o su riu de sa morte egitzianu, pro esempru).

RiferimentosModìfica

  1. (ES) Día Marítimo Mundial, in un.org. Organització de les Nacions Unides.
  2. (ENFR) IHO, The International Hydrographic Organization, in ohi.shom.fr. URL consultadu su 4 làmpadas 2011.
  3. (EN) Limits of oceans and seas (PDF), in iho.int, 3a, 1953.
  4. (EN) Taylor G. Jeffrey, The Surprising Lunar Maria, Planetary Science Research Discoveries, 23 làmpadas 2000.