Coordinadas: 40°05′43.23″N 9°09′37.78″E / 40.095342°N 9.160495°E40.095342; 9.160495

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Ovodda est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbàgia de Ollollai, e giughet 1.732 bividores.

Su sartu

modìfica

Bidda de sa Barbàgia de Ollollai, a pee de su monte “Orohole”; est a làcana cun Gavoi, Ollollai, Teti, Tìana, Dèsulu e Fonne, a s’ala ovest de su Gennargentu. Su sartu est ricu de padentes, àreas agrìculas e terras de pastura. S’artària prus manna est de 1266 metros (Bruncu Mucinale); sa de mancu, de 348 metros (su lagu Cuchinadorza).

Sas puntas prus artas de su sartu comunale sunt: Punta Cogoli, 1051 metros; Montazesos, 1040 metros; Pedra ruja 1060 metros; Mighinari 1264 metros; Antiogu Soddu 1073 metros; Punta Seddusai 986 metros. Cara a su chirru prus fritu b'est su Monte Pitzuri, 883 metros, cun duas puntas chi paris faghent una luna. Punta Cuncossu e Bruncu Mealeddu sunt sas duas puntas de su monte Orofole postu cara a sole de sa bidda. Àteros logos de prenda sunt: su Nodu de Lopene, de 901 metros e sa badde de su riu Aratu; su monte sa Corrada de 846 metros.

Sos rios de sa bidda sunt: Sàpuna Peddes, in ue b'est s’ispèndula de s’Istraca, chi rugrat su tzentru de sa bidda, a segunda de su logu de sa bidda pigat su nùmene de riu de giosso, o funtanedda; su riu Dino o Tino, chi isbagat in su lagu Cuchinadorza (Fara lu mentovat cun su nùmene Bandelafi); sa Roja Serra indedda (Orroja Serrindedda), chi naschet che Orroja Su Burgu; su riu Aratu chi naschet a sud de Bruncu Spina e sìngiat sa làcana de sa bidda a est, pro isbagare in su Lagu de Gùsana; pro finire cun su riu Taloro.

Sas funtanas de sa bidda sunt medas: su Burgu, Oroghesu, Furadu; Funtana Manna; Funtana Sa Goruta; Funtana Pischeddu; Funtana Sa Missa; Funtana S’Abba Bogada.

Sa bidda est rurale cun domos a cortes mannas, chi in su tempus ant serbidu a sos trastes de traballu. Sos gùturos de intro de bidda sunt a impedradu e gasi etotu s’istradone printzipale. Bi sunt unos cantos esèmpios de architetura che a sa domo de sos cavalleris, su palatzeddu Marcello.

Sa bidda tenet 1.660 ànimas, est a 750 metros de artària. Dae Casteddu e Aristanis: mòere dae sa 131, adderetzare in sa 131bis, sighire pro Otzana, andare cara a Ortzai e sighire cara a Ovodda.

Dae Tàtari: mòere dae sa 131, adderetzare pro Macumere, sighire pro Otzana, andare cara a Ortzai e sighire cara a Ovodda.

Dae Terranoa e Nùgoro: mòere dae sa 131, adderetzare cara a Otzana, andare cara a Mamujada-Lanusè, bortare pro Lodine e sighire cara a Ovodda.

S'istòria

modìfica

Ovodda est in unu giassu populadu dae s’antighidade a su chi resurtat dae sas testimonias archeològicas, che a sas Pedras Fitas in su giassu cun su matessi nùmene e Domusnovas, sas tumbas de gigantes in su nodu de Lopene, sas domus de gianas de S'abba bogada e Ghiliddoe. Semper in su sartu de sa bidda s’agatant repertos archeològicos de sa cultura de Otieri e unos cantos nuraghes intre sos cales: Nieddio, Osseli, Campus.

In sa bidda s’agatat sa crèsia de Santu Giorgi, in istile aragonesu, essende chi su campanile est de su Setighentos. Pro su chi pertocat sas orìgines de sa bidda paret pesada dae su bighinadu de Muntorroi (calicunu narat Cugurilitu).

Segunde s’Angius-Casalis, e segunde sa memòria populare sa bidda benit dae s’unione de sos bidditzolos (oe bighinados) de Biduni, Magusa, sa de Giunia, sa de Giunia de susu (oe Gassari), Barberi, Pirilai, Murungione, Lagùngia, Boronai, Bernardu.

Unas cantas domus de gianas s’agatant in sa localidade de Amellai, Callai, Domus Novas, Filoleri, Pira de Teti (o Forreddos de Ladu), s’Abba Bogada (a cante a sa funtana omònima), Sos Forreddos (o Forreddos de Ghiliddoe, o Titione), Sos Forros o Serra in dedda, Su Ghirone, Su Logareo, Travale. Tumbas de gigantes s’agatant in sa localidade de Donnovègoro, Gòvolo-Sa cherèsia, Lopene, Nieddio. In su sartu s’agatant deghe nuraghes: Gallai, Campus, Cuncossu (Taramelli lu mentovat che Boninu), Finonele, Istedorro (oe no esistit belle che prus), Laddo (cun rastos de bidditzolu nuràgicu), Lopene, Maguri, Nieddio (rastos), Osseli.

Pustis de sa dominatzione romana sos rastos de sos bidditzolos si nche perdent in su tempus, finas a cando, a s’agabbu de su de XI sèculos, benit atestada sa bidda de Ofelia o Ofolla, che ùrtima bidda cumbèrtida a su cristianesimu, promòvida dae Santu Giorgi de Suelli. In època giuigale faghiat parte de sa curadoria de sa Barbàgia de Ollollai, in su Giuigadu de Arborea, paris cun Fonne, Gavoi, Lodine, Mamujada, Ollollai, Ortzai e àteras 26 biddas isparidas.

In su 1821 intrat in sa provìntzia de Nùgoro, mandamentu de Gavoi; cando sa provìntzia de Nùgoro benit suprimida intrat in sa de Tàtari e in su 1927 torrat a intrare in sa de Nùgoro. Pustis de sa prima gherra mundiale in sa bidda naschet una setzione de S’ANCI, cun 60 assotziados, presidente fiat dotor Vincenzo Puddu, una carrera de sa bidda est dedicada a issu.

Sa bidda est istada una de sas 40 de sa provìntzia, chi at seberadu sa Repùblica. A s’agabbu de sos annos Chimbanta benit fraigada sa diga de su Taloro, in ue fiant ocupados tantos operajos de su logu, mescamente pastores e massajos. Dae custu momentu sa bidda bortat meda s’istrutura produtiva sua. In su 1978 sa tzentrale elètrica de su Cuchinadorza benit ocupada pro tres meses dae 138 operajos de s’ENEL e de sas impresas, momentu de partetzipatzione manna de sa bidda in pitzu de su cales est istadu iscritu puru unu libreddu “In sas baddes de Taloro”.

Sa bidda at fatu parte de sa Diòtzesi de Santa Giusta fintzas a su 1503, a pustis est colada a sa de Aristanis. In sos ùrtimos annos Ovodda est famada comente bidda de tzentenàrios, in pitzu de su cale b’est su progetu “AKeA” (acrònimu de “A (K) Chent’Annos!”), chi istùdiat sa salude e sa longevidade de sos sardos, presentadu in su 2002 dae sa càtedra de Biochìmica clìnica de s’Universidade de Tàtari.

Sa cultura

modìfica

Sa bidda de Ovodda est semper istada bia a livellu culturale. Duos grupos folk, una cumpangia teatrale, su coro polifònicu, tantos sòtzios culturales, àteros de piscadores, de caddos, de gincanas, de mùsica traditzionale e nono, sa proloco e tantos comitados ànimant sa bidda paris cun s'assessoradu a sa cultura.

Forte meda est sa presèntzia de sos poetas "a tavolinu", de artistas a livellu teatrale, musicale e de ispetàculu. Intre custos ammentamus Gisella Vacca, atritze e cantante, e Giuliano Marongiu, presentadore chi ànimat festas e trasmissiones traditzionales in totu sa Sardigna.

S'economia

modìfica

Pro tantos annos Ovodda s'est pesada a pastoriu e massaria, cun tantos maistros e carchi piscadore. Dae sos annos 50 e 70 sunt tantos sos operajos impiegados in sa tzentrale elètrica de su Taloro e in Otzana.

Dae deghe annos a oe sunt crèschidas a livellu industriale sas atividades de maistros, esèmpios sunt sos forros de pane fresa, connotu in totue, de durches, de pitzudos e culurgiones, sa produtzione de una pariga de caseifìtzios, su ortigru, su traballu de su granitu chi serbit sa Sardigna intrea, tantos maistros de muru e de linna balentes meda. Bi sunt duos agriturismos e una pariga de B&B.

Sas festas

modìfica

In sa bidda sunt tantas sas festas de s’annu. Bella meda est su Mèrcuris de lìssia, in dies de carrasegare, in ue sa bidda partètzipat girende intro de bidda, bufende, cantende e ballende totu sa die finas a protzessare e brusiare “Don Conte de Forru”. Su 23-24 de abrile b’est sa festa patronale de Santu Giorgi; dae carchi annu a cust'ala ant torradu a bogare a campu sa festa de Santu Giuanne su 24 de làmpadas, su dae su 28 a su 30 de su pròpiu mese sighit sa festa prus manna de Santu Pedru; in trìulas, a mesaustu, bi sunt sas parìllias e sa festa de sos emigrados; in s'ìnteri de totu s’annu sighint festas ammaniadas dae sa pro loco e a sos sòtzios: estemporànea de pitura, sagras, rassigna de su sonete e gasi sighende.

Dae tantos annos Ovodda at personalizadu “cortes abertas” mutende·la “ungrones de bidda”, in ue si podent apretziare sos produtos de sos maistros, traballos de pastoriu, de pane fresa, de durches e cada annu su batijare o sa còjua, retzitados a s'antiga dae sa cumpangia teatrale de sa bidda.

Bibliografia

modìfica
  • Joyce Mattu, Ovodda, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 88-89.

Ligàmenes esternos

modìfica
Controllu de autoridadeVIAF (EN146781952 · GND (DE4748114-6 · LCCN (ENn2003112110 · MusicBrainz c1f7cf33-ddf6-4a99-873d-ca295ba9b894 · WorldCat Identities (ENn2003-112110