Tìana

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Tìana est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbàgia de Ollollai, s'agatat a 564 metros subra su mare e giughet 584 bividores.

Panorama de sa bidda

Su nùmene

Su topònimu diat dèpere èssere de orìgine preromana. Giuanne Spano pensa chi derivet dae Tinia, una de sas printzipales localidades etruscas, o dae Diana pro carchi tèmpiu chi l’ant dedicadu. Massimo Pittau narat chi b’at una currispondèntzia manna cun su nùmene de una tzitade antiga de s'Àsia Minore, Tyana, in Capadòtzia. Sas primas atestatziones s’agatant in su Liber Fondachi (1317-1318).

Su sartu

Tiana bida dae su caminu pro Teti

Sa bidda est a 600 metros sunt a su livellu de su mare, e nch’est collocada in sa badde de su Riu Tino, inghiriadu dae montes cun padentes de èlighes, suèrgios, àrbores de castàngia e de nughe. Su territòriu de sa bidda est rugradu dae sos rios Tino e Torrei. Pro tempus meda subra custos duos rios sos tianesos ant fundadu parte de s’economia de sa bidda. In sos oros difatis s’agatant galu oe unu molinu e una carchera.

Che a sos de sas biddas de Brebì e Seulu, su sartu de Tiana est unu de sos prus ricos de padentes de totu sa Sardigna, chi si podent travigare pro mèdiu de sas “andelas”, sas camineras impreadas in sas tràmudas.

Intre sos giassos naturalìsticos de importu si mentovant s’istèrrida de Monte ‘e susu, cun su lagu artifitziale, Bruncu Muncinale e Tolovisco, a làcana cun su de Dèsulu; sas trempas de su Monte Mungianeddu; sa badde chi dae Bau ‘e Onne arribat finas a Bruncu Lepogheri; sos padentes de Sa costa ‘e Sili, Orovole e s’Orrozello, chi arribant finas a s’intrada de sa bidda; su lagu artifitziale de Cuchinadorza.

S'istòria

Su territòriu suo fiat travigadu dae su tempus preistòricu, e lu testimòniant sas domus de janas in localidade Mancosu e restos de monumentos nuràgicos in sas localidades Sa Pira Era e Tudulo. In època medievale Tìana fiat una “villa” de su Giuigadu de Arborea, in sa curadoria de sa Barbagia de Ollollai.

Cando a s’ìsula fiant arribados sos aragonesos, Tiana puru fiat intrada suta su poderiu ispagnolu e tzèdida in fèudu a sos Amat de San Filippo in su de XVII sèculos.

Sa cultura

Sa santa amparadora de Tiana est Sant'Elene, mama de s'imperadore Costantinu I chi, comente contat sa paristòria, aiat agatadu sa rughe de Cristos. Sa festa est su 18 de austu e a sa santa l'ant dedicadu sa crèsia parrochiale.

In Tiana festant peri a Santu Leone Magnu, su papa chi aiat firmadu a Àtila mustrende-li sa rughe. A custu santu l'ant cunsacradu una cresiedda in sartu. Sa festa est in sa segunda chida de cabudanni: s'istàtua de su santu si leat in professone subra de unu carru mudadu a festa, acumpangiadu dae sos tianesos a caddu e cun sa beste traditzionale.

In Carrasegare si festat sa festa de su Coli Coli (chi in tianesu inditat una befe) o Mèrcuris de lìssia, cando est giai intrada sa Carèsima. Pro s'ocasione in sas carreras de sa bidda girant persones cun sa cara prena de tzitzieddu; cando addòbiant calicunu l'intinghent cun suèrgiu brusiadu e li cumbidant una tassa de binu. Sa die de su Coli Coli si leat in professone unu mustajone chi a sero, agabbados sos festegiamentos, si brùsiat.

Un'àtera festa de importu est Sant'Antoni, su 16 de ghennàrgiu. Unu priore ammàniat unu fogulone e bogat a totu sos chi acudint su binu e sa "panemanna" (un'ispètzie de pane de saba), durche fatu pròpiu pro custa ocasione.

Sa cultura

Galu oe, che a sos tempos antigos, sos tianesos si campant cun s'agricultura e su pastoriu. Totu su territòriu de sa bidda galu oe l'isfrutant pro s'economia. In sos oros de su riu Torrei e in sos terrinos prus a curtzu a sa bidda si faghiant sos ortos e si prantaiat sa nutzola; sos terrinos prus a tesu, in localidade Su pranu, fiant pro pastura e pro bìngia; in sos terrinos prus malos a travigare si paschiant sas cabras.

Un'àtera atividade chi como non si pràticat prus, intrada in crisi dae sa segunda gherra mundiale,fiat cussa de s'iscarchiadura de su foresi. De cussos tempos abarrat sa carchera a abba, in su riu Tino, fraigada in pedra, cun sa cobertura de linna, chi costoit galu su matzocu de linna cun su cale si pistaiat e si traballaiat su pannu.

Persones nòdidas

Est nàschidu in Tiana Frantziscu Zedda-Piras, chi at fundadu su marcu de su licore de murta Zedda-Piras, famadu in totu su mundu.

In Tiana est nàschidu e pàschidu s'òmine prus betzu de su mundu, tzua Antoni Todde (22 de ghennàrgiu 1889-3 de ghennàrgiu 2001), intradu in su “Guinnes dei Primati” in su 2001.

De mentovare peri Sarvadore e Giuanne Marcello, babbu e fìgiu: su primu sìndigu de Casteddu in sos annos 1880-1886, su segundu in sos annos 1907-1910.

Bibliografia

• M. A. Piga, Tìana, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 105-106.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola (a incuru de), Tiana, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 5, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482.

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.tiana.nu.it.