Brebì

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Brebì o Brevie (in italianu Belvì) est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro de 741 bividores chi dat su nùmene a una de sas Bàrbagias.

Su nùmene

S’orìgine de su nùmene de sa bidda de Brebì no est crara meda, pro Pittau benit dae su tèrmine sardianu o nuràgicu “fera”; pro F.C.Casula diat bènnere dae su sardu “brebei”, est a nàrrere berbeghe.

Su sartu

Postu a un’artària de 700 metros subra su livellu de su mare, contat unos 670 abitantes.

Dae is tempos antigos dat su nùmene a totu sa regione chi li narant: Barbagia de Brebì. Si s’arribat in màchina dae Casteddu o dae Aristanis tocat

de pigare sa SS 131 finas a su bìviu de Futei, si sighit a bia de Barùmini e a pustis de Làconi, finas a nch’imbàtere a s'istatale 295 chi nche pigat dereta Aritzo, tocat de rugrare totu custa bidda e a 2 km s’agatat Brebì. Dae Tàtari imbetzes tocat de arribare finas a Nùgoro, dae ue si pigat s’istrada Fonne-Dèsulu, si podet colare o in Dèsulu o in Tonara, si pigat s'istatale 295 chi intrat dereta a Brebì, o si nono si pigat sa 131 e si chircat s’essida pro Abbasanta, Ilartzi, Sorradile, Nughedu Santa Itòria e in fines Atzara-Brebì.

Sa bidda, posta in sa costa de su monte Genna de Crobu, est infundada da duas diferentes castas de montes: a un’ala bi sunt is tacos calcàreos, chi lis narant Tonneri o Mezeddos, a s’àtera bi sunt is montes de su Gennargentu, in bassu sa badde de s'Iscara, chi pigat su nùmene dae su riu chi bi

curret. Su territòriu de sa comuna, mannu unos 190 ètaros, est ricu de padentes de nutzola, castàngia,chercu, èlighe e nughes seculares.

S'istòria

Su territòriu de Brebì cunservat testimonias meda de su tempus antigu, in is padentes chi inghìriant sa bidda b’at domus de janas meda: sa de Antonitzò, de Nadalia, de Perda de Lione, Perda Nerea, de Occile; in una grata de Pitz’e Pranu b’ant agatadu repertos, chi pertocant su perìodu de su neolìticu mèdiu e materiales de tzeràmica de su tempus romanu.

Fiat parte de su Giuigadu de Arborea, de sa curadoria de sa Barbagia de Meana e in su de XIV sèculos est istada aunida a sa curadoria de su Mandrolisai.

In su 1388 Brebì est passada suta de su domìniu aragonesu e est intrada a fàghere parte de sa segnoria de sa Barbagia de Brebì finas a su 1839.

In intro de sa bidda, su tzentru istòricu cunservat caraterìsticas de su tempus coladu, cun is demos fraigadas cun pedra lavagna, is istauleddos e is bentanas minoreddas.

A carchi km dae sa bidda b’est s’istatzione ferroviària, chi s’est cunservada bastante fidele a is annos passados, siat cun is arredos chi cun s’istrutura de su dominàriu. Pagu prus a tesu b’est sa galleria in ue colaiat su trenu, fraigada in su 1888-1890, chi est galu sa prus longa de Sardigna. Sa ferrovia

est istada de importu mannu pro Brebì, ca nch’at bogadu sa bidda dae s’isulamentu geogràficu, pro prus de unu sèculu est peri istada de importu pro s’economia e sa bida de is brebiesos. Oramai dae paritzos annos su trenu non bi colat prus, in parte sua bi sunt is postales, ma is Ferrovias de sa

Sardigna ant postu una lìnia turìstica, cussa dae Mandas a Sòrgono, chi colat peri in s’istatzione de Brebì-Aritzo; chie cheret si podet fàghere su biàgiu in trenu ammirende unu de is territòrios prus bellos de sa Sardigna.

Sa cultura

Intre is monumentos de importu bi sunt sa crèsia parrochiale, intitulada a Santu Austinu, sa de Santu Bustianu e sa de Santa Margherita.

Sa crèsia de Santu Austinu, nch'est in su tzentru de sa bidda, non s'ischit a seguru cando l'ant fraigada, ma essende in istile romànicu si pensat intro de su de XVI sèculos, in intro podimus ammirare is altares de linna cunsacrados unu a Santu Antoni de su fogu e s'àteru a Nostra Segnora de su Rosàrio. S'altare majore de su 1910, est de màrmaru e in palas b'est su coro de linna de nughe de su 1862.

Interessante meda est su museu de is iscièntzias naturales, unu de is prus importantes de Sardigna, in ue sunt costoidos repertos chi benint prus che àteru dae sa Sardigna, ma non mancant esemplares de àteras alas de su mundu.

Inoghe sunt espostos fòssiles, minerales, animales diferentes (dae is mammìferos, a is mariposas, a is aes). Su Museu est nàschidu in su 1980, cando unas cantas persones, sighende su chi aiat comintzadu Friedric Reichsgraf Von Hartig in is annos '70, ant fatu s'assòtziu "Amici del Museo", chi galu oe, a s'indonu, faghet a manera chi su museu abarret abertu.

S'economia

Sa bidda de Brebì, de su patrimòniu naturalìsticu nd'at fatu una mera e sìnchera resursa turìstica. Onni annu sunt medas a beru is turistas chi benint a bisitare custos logos, atirados pròpiu dae sa natura ìnnida. Sa Comuna at semper chircadu de sarvare e avalorare su territòriu; in sa zona de Pitz'e Pranu b'at un'òasi naturalìstica, in ue si podent fàghere escursiones siat a pee chi a caddu o in bitzicleta, gràtzias a is percursos chi ant ammaniadu. S'economia est prus che àteru agro-pastorale, de importu mannu est sa regorta de castàngia, nutzola e cariasa.

De importu est peri s'artesania (mesches sa de sa linna e de su ferru), e s'indùstria de is durches (caschetas e suspiros).

Festas

De sas festas ammentamus sa de su patronu de sa bidda, Santu Austinu, su 28 de austu.

Sa sigunda domìniga de làmpadas si faghet sa Sagra de sa cariasa e de is caschetes; su penùrtimu fine de chida de santugaine sa bidda leat parte imbetzes, cun “Giogos e sabores de Barbagia" a sa manifestatzione Autunno in Barbàgia, in custas tres dies sa bidda si ànimat e si torrat a cando is pipieddos giogaiant cun is bardùfulas, is caddos de fèrula e àteros giogos de una borta.

Bibliografia

• Valentina Schirru, Brebì, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 14-15.
• (IT) Gino Camboni, Gennargentu, fotografias de Nanni Marras e Ninni Marras, collaboratzione de Helmar Schenk, Casteddu, EdiSar, 1991, pp. 160-162, OCLC 797586813.
• (IT) Gino Camboni, Bruno De Martis e Helmar Schenk, Barbagia Mandrolisai: ambiente, flora, fauna, Casteddu, EdiSar, 1990, pp. 26-28, OCLC 879890484.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola, Belvì, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 1, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, pp. 207-209, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 28 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).
• (IT, SC) Atlante toponomastico sardo., Regione Autònoma de sa Sardigna, 2009, OCLC 879949145.
• (IT) Francesco Floris, Belvì, in La Grande Enciclopedia della Sardegna, vol. 1, Tàtari, La Nuova Sardegna, 2007, OCLC 879939459. URL consultadu su 26 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale s'11 làmpadas 2012).

Ligàmenes esternos

(IT) Situ istitutzionale, in comune.belvi.nu.it.