Coordinadas: 40°01′25.22″N 9°10′17.49″E / 40.023671°N 9.171524°E40.023671; 9.171524

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Tonara
Tonara.jpg
Nùmene ufitziale: Tonara
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (NU)
Ladiore: 40°1′0″ Nord
Longhiore: 9°10′0″ Est
Artiore: 1000 m. subra su mare
Tirada: 51,12 km²
Populatzione: 2.145 31/12/2010
41,16 biv./km²
Apendìtzios: Arasulè, Toneri, Teliseri, Su Pranu
Comunes lacanantes: Austis, Brebì, Dèsulu, Sòrgono, Tìana
Còdighe postale: 08039
Prefissu telefònicu: 078463
Còdighe istat: 091093
Còdighe catastale: L202
Bividores: tonaresos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Crabiele
3 Austu
Giassu web: [1]
« O gentile Tonara,
terra de musas, santa e beneitta,
patria mia cara,
cand'est chi b'apo a benner in bisita?
E m'as a dare sa giara
abba de Croccoledda tantu fritta?
A cando 'ider sas nies,
sas ch'apo apetigadu ateras dies? »
(Peppinu Mereu, A Tonara)


Tonara est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbàgia de Brebì e de su Mandrolisai, s'agatat a 950 metros subra su mare e giughet 2.397 bividores. In Tonara est nàschidu su poeta Pepinu Mereu e s'avocadu e rivolutzionàriu in Casteddu in su 1732 Vissente Cabras. Est connota pro sa produtzione de su turrone e de sos sonàgios.

Su nùmeneModìfica

De su nùmene de sa bidda s’agatat su primu iscritu in su Condaghe de Santa Maria de Bonacatu (sec. XII-XIII) comente Tonara, in Rationes Decimarum Italiae Tunare, 1341. Est fintzas mentovada in is Paghes istipuladas intre su re de Aragona e Elianora de Arbaree in die 24 ghennàrgiu 1358 comente Tonara.

Su nùmene Tonara est antigu meda e fortzis benit dae su gorropu de carcare de su Toni, o fortzis dae una paràula acàdica chi inditat sas funtanas (chi sunt medas in Tonara).

Segundu M.L. Wagner su nùmene de sa bidda est collegadu a sa paràula tóneri chi indicat is montes bicudos, a forma de conu, de tipu dolomìticu, tìpicos de sa zona. Segundu M. Pittau puru benit dae sa paràula nuràgica tòn(n)i, tòn(n)eri, tòn(n)iri “istrampu dolomìticu tuvucu e percossosu”. Oe in die sa paràula toni si narat in tonaresu comente sinònimu de ispèrrumu e ispèntumu.[1]

Su sartuModìfica

 
Padente a curtzu a sa crèsia de Santu Giaccu

Tonara est una bidda de 2.397 abitantes posta in sa regione istòrica de sa Barbagia de Brebì a s’artària de 910 metros, in sa costa otzidentale de monte Muggianeddu (1469 m), punta Ghenna de Frores, Conca de Giuanni Fais (1496 m.), e Muscurida, in su Gennargentu. Su sartu s'isterret pro 52,12 km cuadrados e allàcanat cun Tìana, Dèsulu, Brebì e Sòrgono.

Su tempus est temperadu frito cun temperaduras mèdias de 13°-14'’ in s’arcu de s’annu e puntas suta de su zero in s’ierru e sobra sos 30" in s’istiu. Sa bidda est formada dae bator trighìngios istòricos: Arasulè, Su Pranu, Tòneri e Teliseri, istèrridos intre is 860 e is 1000 metros de artària.

Su sartu est ricu de funtanas e rios, cun buscos de castàngia, nutzola, èlighe, chercu e alasi. In Su Calavrighe b'at un'àrbore de castàngia betza seculare arta 15 metros e cun unu diàmetru de 10 metros. Intre is baddes de Santu Trebestianu e Bacu Sa Codina s’agatat sa roca de Su Toni, fata de calcares giuràssicos, frajadu dae su tempus, dae s'abba e dae su bentu.

Tonara comente la connoschimus immoe est dividida in tres riones antigos: Arasulè, su prus mannu pro bividores e tirada, Toneri chi cunservat galu domos antigas comente sa "Domo de is Porru" e Teliseri (o Taliseri) su prus piticu. S'ùrtimu rione, su Pranu, fiat fraigadu in su 1900.

S'istòriaModìfica

Su sinnu prus antigu de sa presèntzia de s’òmine sunt sas domos de janas de Is Forreddos ("forreddu" est "domo de gianas" in tonaresu), ipogeos de su de IV-III millènnios in antis de Cristu, intre sa fine de su Neolìticu e su cumintzu de s’edade de is metallos, iscavados, mesurados e descritos dae Taramelli in su 1911, e sa losa in sa ruta de Pitzu 'e[2] Toni. De s'època nuràgica bi sunt petzi is restos de unu nuraghe in sa zona de Brunneu su Nuratze e de su tempus de is romanos si sunt agatados repertos in sas zonas de Matalà, Pedras Lobadas, Su Murmù e Tonai. Semper in Tonara s'agatant sas ruinas de una antiga bidda de su perìodu nuràgicu in Idda intr'Errios, Tracullau, Trocheri e Gonnalè.

In tempus medievale sa bidda fiat parte de su Giuigadu de Arborea. In su Seschentos is abitantes de sa bidda de Ispasulè comintzant a si nche tramudare a Arasulè, chi oe in die est unu de is trighìngios de Tonara, agiuende sa bidda a crèschere siat in populatzione siat in economia. A fine de s’Otighentos sa bidda tenet prus de 2500 abitantes. Sunt sos annos chi arriba! sa ferrovia, cun su fràigu de su ponte de Su Sammucu, chi favoresset su collegamentu de Tonara cun àteras zonas de s’ìsula e ponet su fundamentu pro s'isvilupu de atividades noas ligadas a sa produtzione e a su cummèrtziu.

Sa culturaModìfica

Unu monumentu de importu de Tonara est sa Crèsia de Santu Crabiele (su patronu) costrùida in su XVII e torrada a fraigare in su XIX. Àteras crèsias sunt Sant'Antoni, Santa Maria, Santu Giaccu, Santu Trebestianu e Sant'Anastasia.

In sa bidda dae su 1977 b'est su sòtziu culturale "Collettivo Peppino Mereu" chi at curadu sa collidura, sa bortadura e sa presentada de is poesias e sa biografia de su poeta tonaresu e chi est contivigende sa manifestatzione "Pro custa terra rosas e beranos", cun unu cuncursu literàriu de poesia, una parte dedicada a is pipios, una gara de poesia e unu ispetàculu musicale in ue artistas diversos interpretant a Mereu cun gèneres musicales diferentes.

Interessante est fintzas su Coli Coli, su carrasegare tonaresu, cun s'isfilada de carros in ue nche giughent unu pupiu de carrasegare, Coli Coli Padedda, acumpangiadu dae is gotzos, cantzones de isghèngiu, e posca lu brùsiant in pratza.

 
Costùmene Tonaresu de sa fèmina

Costùmene de sa feminaModìfica

  • Sa camisa de tela
  • Paletas de seda
  • Su tzipone
  • S'abratzeddu de furesi arrùbia
  • Sa chinta de furesi o pannu arrùbiu fatu bellu cun s'arrefetu e s'orrolu
  • Su deventale de seda

Costùmene de s'òmineModìfica

  • Sa berrita longa de pannu nieddu
  • Sa camisa de tela o linu
  • Su zipone de furesi arrùbia
  • Sa beste de pedde de angione o de crabitu nieddu
  • Sa cadragula de furesi niedda
  • Sos cartzones de linu arbu
  • Sas cartzas de furesi niedda

Sa limbaModìfica

Su dialetu de sa limba sarda faeddadu in Tonara assimìgiat a su de sas biddas lacanantes comente Dèsulu, Aritzo e Brebì.

S'economiaModìfica

Tonara est bidda de artesanos dae su tempus antigu. Produiant carbone, tèulas, matones, tapetes, aratzos, mòbiles, trastes de linna e sonàgias chi is carretoneris bendiant in totu sa Sardigna. A dies de oe est galu de importu sa manifatura de sonàgias e pitiolos, de càssias e àteros mòbiles de linna, sa tessidura de tapetes e s'atividade de is turronàrgios, chi produent e bendent su turrone de Tonara connotu e apretziadu finas in foras de s'ìsula. Mancari chi sa bidda siat inghiriada dae àrbores de castàngias e de nitzolas, custos non sunt isfrutados a iscopu econòmicu.

Sas festasModìfica

  • Su Foghillone, pro sa festa de S. Antoni, su 16 e su 19 de ghennàrgiu, in ue b’at castàngia arrostu, faa e binu nieddu;
  • Sa Sagra de su Turrone, su lunis de Pasca, est importante meda ca atirat mìgias de persones chi andant a bìdere is maistros turronajos faghende su turrone e is maistros sonagiàrgios faghende sonàgias e pitiolos;
  • Sa festa de Sant’Antoni Paduanu su 12-13 de làmpadas e, a s’otava, sa festa organizada dae sos ambulantes de su turrone
  • Sa festa de su patronu, Santu Crabiele, est su 2 e su tres de austu.

Persones nòdidasModìfica

Su poeta Peppinu Mereu (1872-1801), famadu in totu sa Sardigna, est unu de is mannos de sa literadura sarda, cantadore a bolu e poeta a taulinu, at cantadu contra a s’ingiustìtzia sotziale c contra a s’opressione de su pòpulu dae parte de is potentes.

Is versos suos prus famados sunt forsis is de “A Nanni Sulis”, poesia connota comente: Nanneddu meu.

RiferimentosModìfica

  1. Massimo Pittau, Le Rupi di Tonara, in digilander.libero.it. URL consultadu su 30 nadale 2021.
  2. Programma del carnevale 2012 (PDF), in regione.sardegna.it. URL consultadu su 30 nadale 2021.

BibliografiaModìfica

Àteros progetosModìfica

Ligàmenes esternosModìfica

Controllu de autoridadeVIAF (EN149078308 · GND (DE4356830-0 · LCCN (ENn94023172 · MusicBrainz 1f8efaa8-1eb3-4221-ad88-bb3e3561b0a2 · WorldCat Identities (ENn94-023172