Coordinatas: 39°59′29.34″N 9°04′35.55″E / 39.991482°N 9.076542°E39.991482; 9.076542

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Atzara est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in su Mandrolisai, s'agatat a 540 metros subra su mare e tenet 1.310 bividores.

Atzara - Costume tradizionale (07).JPG

Su sartuModìfica

Atzara est inghiriada dae padentes, montes e pranos. De custos, modas sunt a bìngia.

Sa bidda est a un'artària de 593 metros a otzidente de su Gennargentu, dominada dae su monte Sa Costa, artu 800 metros e prus. B’at 1300 ànimas. Is pegos chi s'agatant de prus sunt mugrones, sirbones, margianes, ghennas de muru, cunillos, lèperes e irghissones; non mancant àbbilas e astores.

Sa bidda est a làcana cun Sòrgono, Samugheo. Ortueri, Meana e Brebì. Pro nche arribare dae Casteddu, si pigat sa 131 fintzas a su rugradòrgiu de Seddori, si sighit pro sa SS 128 cara a Làconi, e si sighit cara a Atzara. Dae Tàtari, si pigat sa 131 cara a Abbasanta, si rugrat sa SP 388 fintzas a Atzara. Dae Aristanis si pigat sa SP 388 colende dae Simaghis e Fordongianus, sighende cara a Samugheo fintzas a Atzara. Dae Nùgoro, si pigat sa SS 389 cara a Mamujada, si rugrat in sa SS 128, cara a Lodine, si bortat cara a Ovodda, si sighit a Sòrgono e s’arribat a Atzara.

S'istòriaModìfica

Est una bidda pesada pagu prus o mancu in s’annu 1000, dae unu cuncordu intre is ànimas de tres bidditzolos: Leonissa. Baddareddu e Pauli Cungiau. Segundu sa traditzione órale sa madrighe de sa bidda est sa localidade Bìngia de Josso a canta a una fontana.

Atzara fiat parte de sa Curadoria de su Mandrolisai, in su regnu giuigale de Arborea. In su 1420, devennet una bidda de su Regnu Catalanu-aragonesu de Sardigna e benit donadu in fèudu a Giovanni Dena. A sa disparida de s’erèntzia Dena, sa bidda tocat Leonardo Cubello e intrat a fàghere parte de su marchesadu de Aristanis.

In su 1470 colat a Lenardu de Alagon a su cale benit cunfiscadu in su 1477. In su 1480 Atzara intrat in su Patrimòniu Règiu; in su 1716 est cuntzèdida a s’artziduca Giovanni Valentino, conte de San Martino. A is primos de s'Otighentos est comporada dae Giuseppa Valentino e Antonio Spano, fintzas a su riscatu suo in su 1839.

Oe faghet parte de sa Provìntzia de Nùgoro e de sa Comunidade Montana Gennargentu-Mandrolisai. Is bighinados prus antigos sunt: Su Frusci, Sa Cora Manna, Su Cùcuru de Santu Giorgi, Montiga de susu, Lodine, Zuri e Montiga de giosso.

Sa culturaModìfica

Bona e fine est sa traditzione tèssile in Atzara, tantu chi is tapetes e is aratzos de sa bidda sunt intre is prus famados de Sardigna, gasi che a sa bestimenta traditzionale. S'atividade culturale de Atzara est manna meda ca si traballat dae semper, no a livellu de sòtzios ebbia ma peri a livellu istitutzionale. S'amministratzione, is iscolas e sa biblioteca, paris cun su museu faghent a manera de dare sa balia culturale sua a sa bidda.

Atzara est famada puru pro is lughes e is colores suos: de importu mannu sa tiagiola de sa bestimenta traditzionale, pintada dae pintores mannos in su Noighentos: is "costumbristas" ispagnolos Eduard Chicharro e Antonio Ortiz Echagüe, is sardos Antoni Ballero, Filippo Figari, Giuseppe Biasi, Mario Delitala, Carmelo Floris e Stanis Dessy. Is òperas de custos artistas s'agatant oe in su Museu de Arte Moderna e Contemporanea "Antonio Ortiz Echagüe", in intro de sa bidda.

S'economiaModìfica

S'economia locale est caraterizada dae una cultura manna de ortalìtzia e dae pastoriu de berbeghes e cabras. Manna meda est s'atividade de bogare ortigru. De importu mannu est sa produtzione de is maistros, mesches de is maistros de linna . Galanas sunt sas mantas a pibiones. De importu mannu est su laboratòriu de artesania de unu giòvanu chi tinghet costùmenes e àteros pìngios a s'antiga, cun colores naturales, bendende àteras cosas fatas de lana sarda.

Atzara est nòdida pro sa produtzione de binu, atividade chi is atzaresos contivigiant dae sèculos. In sa bidda si produit prus de su mesu de su binu destinadu a sa Cantina Sotziale de Sòrgono. Fintzas a sa metade de su Noighentos, Atzara at rapresentadu, paris cun is àteras biddas de su Mandrolisai, unu de is tzentros enòlogicos prus de importu de totu sa Sardigna, dende balia a s'istòria de is carradores, chi dae Atzara, Sòrgono, Ortueri e Meana moiant cara a Nùgoro, Ilartzi, Macumere e Casteddu a bèndere is binos de is bingiateris. Est manna meda difatis, sa presèntzia de binos de calidade, cun produtziones DOC.

Festas printzipalesModìfica

  • Sagra de su binu e Festa de Santu Sidore. sa de duas domìnigas de maju.
  • Festa de Santa Maria de Josso. 22 de austu
  • Festa de Sant’Antiogu Màrtire, 13 de onniasantu. Sant’Antiogu est su patronu de Atzara, unu tempus fiat sa festa prus manna, chi istrangiaiat pellegrinos medas chi abarraiant tantas dies, ddis daiant “Sa Pane de Saba”, a papare e a dormire. Si faghiant duas castas de pane: su fioridu, cun nughe, nutzola e mèndula, e s’àteru cun pabassa, e lu daiant a is pòveros chi colaiant. Su comitadu chi ammaniaiat sa festa colaiat in is demos pro dare sas parmas intritzidas cunforma a s'oferta retzida.

BibliografiaModìfica

  • Joyce Mattu, Atzara, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 10-11.

Ligàmenes esternosModìfica

Controllu de autoridadeVIAF (EN148592302 · GND (DE5177633-9 · WorldCat Identities (EN148592302