Dolmen
Su dolmen, o segundu sa terminologia propia sarda covacada, est unu tipu de tumba megalìtica preistòrica a aposentu solu e, paris cun su cromlech (comente Stonehenge in Bretagna Manna) e su menhir, costituit su tipu prus nodidu intre de sos monumentos megalìticos. Sa realizatzione de sos dòlmenes est collocada in s'arcu de tempus chi andat dae sa fine de su de 5 millènnios a.C. a sa fine de su de 3 millènnios a.C., fintzas chi in Estremu Oriente s'impreu de su dolmen s'at perlongadu finas su primu millènniu a.C.
Is dòlmenes sunt costituidos dae duos o prus pedrafitas verticales chi apoderant su liminàrgiu costituidu dae unu o prus lastrones orizontales. Su fàbricu fiat in orìgine ammuntadu, amparadu e sustentadu dae unu tùmulu.
Medas esèmpros de custu tipu, o cun temas architetònicos prus evòlvidos, sunt istados agatados fintzas in Europa. In piessignu faghet a nd'agatare in su Regnu Unidu, in Irlanda, in Frantza, in Germània, in Ispagna, in Portugallu e in Itàlia (pretzisamente in Sardigna, in Sitzìlia, in Pùglia e in Ligùria).
Is dòlmenes in Sardigna
modìficaIn su 2009 sunt istados documentados in s'ìsula 215 dolmen[1], totus assetiados in sa metade setentrionale sua[2][3]. Isparghinada mescamente in Gaddura durante su Neolìticu, s'istrutura dolmènica si fiat a pustis isvilupada e propagada in s'Eneolìticu fintzas a sas primas fases de s'Edade de su brunzu, in cuncurrèntzia cun unos àteros tipos de interru ipogèicu (domos de janas). Cun su cumpàrrere de s'Edade de su brunzu, s'avèrguat sa mudadura de su dolmen, in antis in allée couverte (megalitos e losa verticale cobertos dae unu tùmulu de terra e de pedras prus piticas, a bortas delimitados in sa tzircunferèntzia issoro de unu o prus chircos de pedras, est a nàrrere de su gai naradu peristalite), a puastis in is tumbas de gigantes tìpicas de s'edade nuràgica[4]. Franca a sa funtzione de interru familiare de s'ereu dominante, is istruturas dolmènicas sardas diant pàrrere unos beros e pròpios santuàrios religiosos de s'època preistòrica. Tale caraterìstica s'intretzat de s'orientamentu cara a piessignos eventos astronòmicos[5] e de su fatu ca sos fàbricos parent totu dispostos a longu de unu sestadu, costituende gai un'itineràriu percurrìbile in pillegrinàgiu. A s'internu de su percursu, unas cantas localidades diant pàrrere tènnere unu importu religiosu piessignu, comente Luras (cun bator istruturas) e sos intòrrios de Buddusò (cun sete).
Galleria de imàgines
modìfica-
Dolmen de Paço das Vinhas, Portugallu
-
Dolmen di Barrocal, regione de Evora, Portugallu
-
Dolmen de Coste-Rouge, Hérault, Frantza
-
Dolmen de Bramonas, Causses de Lozère, Frantza
-
Dolmen de Tierques, Aveyron, Frantza
-
Dolmen de Wéris, provìntzia de Luxembourg, Bèlgiu
-
Dolmen du Poitou, Frantza
-
Dolmen des Rascassols, Gard, Frantza
-
Dolmen du Ronc Traoucat, Gard, Frantza
-
Dolmen in Gennes sur Loire, Maine et Loire, Frantza
-
Dolmen in Kerbourg, Lòira Atlàntica, Frantza
-
Dolmen des Erves in Sainte-Suzanne, Mayenne, Frantza
-
Dolmen de Roche-aux-Fées in Essé, Ille-et-Vilaine, Frantza
-
Dolmen Li Scusi in Minervino di Lecce in su Salento
-
Hunebed (dolmen) D53, Havelte, Paisos Bàscios
-
Hunebed (dolmen) D13, Eext, Paisos Bàscios
Notas
modìfica- ↑ R. CICILLONI, I dolmen della Sardegna, Mòguru 2009
- ↑ Mauro Peppino Zedda, Archeologia del paesaggio nuragico, Agorà Nuragica, Tàtari, 2009, pag. 86
- ↑ Giovanni Lilliu, La civiltà dei Sardi, E.R.I., Torinu, 1972, pag. 100
- ↑ Marco Puddu, La Sardegna dei megaliti, Editziones IRIS, Ulìana, 2005, pag. 82
- ↑ Pino Calledda e Edoardo Proverbio, Analisi statistica degli orientamenti di tumbe megalitiche in Sardegna, in: Rivista italiana di archeoastronomia II, Editziones Quasar, Roma, 2004, pagg. 43 e succ.ve
Àteros progetos
modìficaWikimedia Commons tenet files chi ligant a: Dolmen |