Comutadori de arretza

Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Unu comutadori (connotu comenti switch o, de s'IEEE, MAC Bridge), est unu dispositivu chi ligat prus elaboradoris in un'arretza informàtica.

Avaya ERS 2550T-PWR, unu comutadori cun 50 gennas


Su comutadori est unu ponti de arretza (network bridge) chi impreat is indiritzus MAC po imbiai is datus in su livellu de ligàmini de datus (livellu 2, data link layer) de su Mollu OSI. Cancu comutadori podit puru imbiai datus in su livellu de arretza (livellu 3), ponendi in òpera funtzionis de incaminadori (router). Custus funt connotus che comutadoris de livellu 3 o comutadoris multi-livellu.[1]

Is comutadoris po Ethernet funt su prus tipu comunu. Is primus comutadoris Ethernet funt stètius bogaus de Kalpana in su 1990.[2] Esistint comutadoris po àterus tipus de arretza puru, comenti Fibre Channel, Asynchronous Transfer Mode e InfiniBand.

A s'incontràriu de is cuncentradoris (hub), chi imbiant is pròpiu datus a totu is gennas e lassant a is dispositivus acapiaus sa tarea de determinai chini est s'arricidori, unu comutadori sciit a cali dispositivu depint essi imbiaus is datus e duncas ddus imbiat sceti a is gennas insoru.[3]

PanoràmicaModìfica

  Su comutadori ligat prus dispositivus in un'arretza de elaboradoris. Po permiti sa comunicatzioni intra is dispositivus, prus cavus funt acapiaus a su comutadori chi manìgiat su coladroxu de datus arricendi-ddus e imbiendi-ddus sceti a is dispositivus chi funt in comunicatzioni. Dònnia dispositivu acapiau podit essi identificau po mèdiu de s'indiritzu de arretza suu, permitendi a su comutadori de dd'imbiai is datus a manera dereta, amellorendi sa seguridadi e s'atòliu de s'arretza.

Su comutadori est duncas prus inteligenti de su cuncentradori, chi imbiat is datus a totu is gennas a foras de sa chi ddus at imbiaus, chena connosci su destinu suu, e duncas ponendi in òpera unu mollu cun meda prus pagu atòliu.

Su comutadori Ethernet òperat in su livellu de ligàmini de datus (livellu 2) de su Mollu OSI po creai unu domìniu de atumbu po dònnia genna. Candu is dispositivus òperant in modalidai full-duplex, dònnia elaboradori acapiau a una genna podit imbiai datus a calisisiat àtera genna in calisisiat momentu e is trasmissionis no s'ant a strobai pari-pari. Sendi chi is messàgius broadcast funt imbiaus a totu is dispositivus acapiaus a traessu de su comutadori, su segmentu de arretza chi si format sighit a essi unu domìniu de broadcast. Is comutadoris podint operai fintzas a livellus prus artus de su mollu OSI, che su de arretza o prus artu. A unu dispositivu che custu ddi nant comutadori multi-livellu.

Sa partzidura in segmentus interessat s'impreu de comutadoris po partziri unu domìniu mannu de atumbu in segmentus prus piticus po minimai sa probabilidadi de atumbu e amellorai sa capacidadi efetiva de trasferèntzia. Candu ddoi at un'elaboradori sceti po dònnia genna de su comutadori (micro-segmentadura), giai chi a s'imbessi de is cuncentradoris dònnia genna est unu domìniu de atombu diferenti, dònnia elaboradori tenit un'acàpiu puntu-puntu cun mannesa de banda dedicada e funtzionant in modalidadi full-duplex prena, cun s'impossibilidadi de atumbus.

Su comutadori est un'elementu de importu in is arretzas de àrea locali (LAN) prus modernas. LAN mèdias o mannas tenint unu certu nùmeru de comutadoris aministràbilis. Is po domu o ofìtzius piticus ndi tenint de sòlitu unu sceti o tenint unu dispositivu cun prus impreus, che unu portali residentziali (residential gateway o box internet) po s'acessu a un'arretza a banda larga (DSL, Fibra òtica o àterus) e, a bortas, su telèfonu in modalidadi Boxi asuba IP (VoIP)

Impreu in un'arretzaModìfica

Is comutadoris funt impreaus comenti puntus de acàpiu a s'arretza de is dispositivus. In su mollu geràrchicu de arretza e mollus sìmbilis, is comutadoris funt impreaus po ligai àterus comutadoris pari-pari.

Me is comutadoris po impreu comertziali, interfàtzias integradas o modularis permitint sa connessioni de tipus diferentis de arretza, che Ethernet, Fibre Channel, RapidIO, ATM, ITU-T G.hn e 802.11. Custa connetividadi podit acuntessi a calisisiat de is livellus. Mancai su livellu 2 siat perfetu po sa partzidura de banda po sa pròpiu tecnologia, sa connessioni intra tipus de arretza diferentis est prus fàcili a livellu 3.[4] A is dispositivus chi ligant is arretzas a livellu 3 ddi narant de sòlitu incaminadoris (router).[5]

Candu ddoi at abisòngu de anàlisis de is prestatzionis de s'arretza e de seguràntzia, is comutadoris podint essi postus intra incaminadoris de arretzas de àrea ampra (WAN) comenti logu po ponni mòdulus de anàlisi. Cancu produsidori frunit firewall[6], sistemas de riveladura de is intrusioni[7] e mòdulus de anàlisis de acapiai a is gennas de su comutadori. A bortas custas funtzionis funt combinadas in unu mòdulu sceti.[8]

Cun sa tènnica de is gennas sprigu (port mirroring), unu comutadori podit creai una màgini-sprigu de is datus po ddus imbiai a dispositivus esternus che sistemas de riveladura de is intrusionis e analisadoris de pachetus.

Unu comutadori modernu podit includi su power over Ethernet (PoE), s'alimentatzioni elètrica a traessu de is cavus de arretza, chi tirat s'abisòngiu de unidadis de alimentatzioni a dispositivus acapiaus che telèfonus VoIP o puntus de acessu WiFi.


TipusModìfica

 
Unu comutadori a 24 gennas 3Com montau in parastaxu

FormaModìfica

Is comutadoris funt a disponimentu in prus formas, comenti unidadis po s'impreu in domu o ofìtziu, a foras de un'armàriu de cablaxu; comutadoris montaus in parastaxu cun àterus trastus; aparatus de mannesa menguada po s'installatzioni in cundotas po is cavus o àteras partis de impiantus de ofìtziu.

Is comutadoris de parastaxu podint essi unidadis autònomas, a piru o mannas cun schedas cuncambiàbilis.

Sceberus de configuratzioniModìfica

  • Is comutadoris non aministràbilis no tenint peruna interfàtzia de comunicatzioni o àteus sceberus. Funt plug and play. Funt de sòlitu is prus baratus e duncas impreaus in domu e ofìtzius piticus. Podint essi aparatus de scritòriu o de parastaxu.
  • Is comutadoris aministràbilis donant una o prus maneras po cambiai s'operatzioni de su dispositivu. Is maneras prus comunas po ddus maigiai funt: un'interfàtzia a lìnia de cumandu (CLI) pro mèdiu de una console seriali, telnet or Secure Shell, unu agenti de Simple Network Management Protocol (SNMP) integrau o un'interfàtzia po su manìgiu de navigadori web. Esemprus de is sceberus a disponimentu in unu comutadori aministàbili funt: ativai funtzionis che su Spanning Tree Protocol, is gènnas sprigu, cambiai sa banda de is portas, creai o mudai arretzas localis virtualis (VLAN), etc.

Funtzionis tìpicas de manìgiuModìfica

 
Una pariga de comutadoris aministràbilis Gigabit Ethernet D-Link acapiaus a is gennas Ethernet de pannellus de connessioni (o setzionadoris), installaus in unu parastaxu standard de 19"
  • Allui e studai gennas;
  • Impostaduras de banda de connessioni e duplex;
  • Cuncordu e averiguu de sa calidadi se servìtziu;
  • Filtru de is indiritzus MAC e àteras funtzionis de controlu de acessu;
  • Concordu de su Spanning Tree Protocol (STP) e de su Shortest Path Bridging (SPB);
  • Averiguu de is dispositivus e su stadu de is collegamentus cun Simple Network Management Protocol (SNMP);
  • Gennas sprigu po s'averiguu de su tràficu e sa solutzioni de is problemas;
  • Cuncordu de s'agregatzioni de is gennas pond'impreai prus de una po sa pròpiu connessioni, a manera de amanniai sa lestesa e sa fiantza;
  • Concordu de VLAN;
  • Funtzionis de controllu de acessu a s'arretza, che IEEE 802.1X;
  • IGMP snooping;

Averiguu de su tràficuModìfica

No est fàcili a averiguai su tràficu chi passat a traessu de unu comutadori, poita ca sceti is portas de imbiu e arricimentu ddu podint biri.

Intra is maneras progetadas po permiti un'averiguu a is analistas ddoi at:

  • Gennas sprigu: su comutadori imbiat una còpia de su tràficu a una connessioni de averiguu.
  • SMON (Switch monitoring), protocollu descritu in RFC 2613.
  • RMON
  • sFlow

Custas funtzionis de sòlitu no s'agatant in comutadoris po impreu domèsticu. Intra is àteras tènnicas ddoi at s'impreu de unu cuncentradori de livellu 1 o unu dispositivu TAP (Terminal Access Point o Test Access Point) intra su comutadori e su dispositivu acapiau.[9]

RiferimentusModìfica

  1. Thayumanavan Sridhar, Layer 2 and Layer 3 Switch Evolution, in cisco.com, vol. 1, Cisco Systems, September 1998. URL consultadu su 5 austu 2014.
  2. Robert J. Kohlhepp, The 10 Most Important Products of the Decade, Network Computing, 2 santugaine 2000. URL consultadu su 25 freàrgiu 2008 (archiviadu dae s'url originale su 5 ghennàrgiu 2010).
  3. Hubs Versus Switches – Understand the Tradeoffs (PDF), in ccontrols.com. URL consultadu su 10 nadale 2013.
  4. Joe Efferson, Token-Ring to Ethernet Migration (PDF), IBM, February 2002, p. 13. URL consultadu s'11 austu 2015 (archiviadu dae s'url originale su 24 cabudanni 2015).
  5. Thayumanavan Sridhar, The Internet Protocol Journal - Volume 1, No. 2: Layer 2 and Layer 3 Switch Evolution, Cisco Systems, September 1998. URL consultadu s'11 austu 2015.
  6. Cisco Catalyst 6500 Series Firewall Services Module - Products & Services - Cisco Systems, in web.archive.org, 4 ghennàrgiu 2012. URL consultadu su 25 santandria 2020 (archiviadu dae s'url originale su 4 ghennàrgiu 2012).
  7. Cisco Catalyst 6500 Series Intrusion Detection System (IDSM-2) Module - Products & Services - Cisco Systems, in web.archive.org, 19 ghennàrgiu 2012. URL consultadu su 25 santandria 2020 (archiviadu dae s'url originale su 19 ghennàrgiu 2012).
  8. Check Point Technical Support, in web.archive.org, 7 santugaine 2003. URL consultadu su 25 santandria 2020 (archiviadu dae s'url originale su 7 santugaine 2003).
  9. How to Build a Miniature Network Monitor Device, in logrhythm.com. URL consultadu s'8 ghennàrgiu 2019.

Ligòngius de forasModìfica