Wikipedia

Incaminadori de arretza

Aina de retza
Custu artìculu est iscritu in sa grafia campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Un'incaminadori de arretza (connotu fintzas comenti router) est unu dispositivu chi imbiat pachetus de datus intra arretzas de elaboradoris. Is incaminadoris tenint sa tarea de adaretzai su tràficu in Internet. Totu is datus scambiaus aìnturu de Internet, comenti pàginas web o messàgiu de posta eletrònica funt formaus de pachetus. Is pachetus funt imbiaus de unu'incaminadori a un'àteru a traessu de s'arretza fintzas a candu arribat a su nodu de destinatzioni.[1]

Un'incaminadori DSL tìpicu po domu e ofìtzius piticus. Bieus: a manu manca sa genna de intrada po dd'acapiai a Internet a traessu de una lìnia DSL; in su centru is gennas Ethernet po dd'acapiai a elaboradoris, imprentadoras e àterus dispositivus.

Un'incaminadori est acapiau a duus o prus lìnias de datus de indiritzus IP diferentis. Candu unu pachetu de datus arribat a una de is lìnias, s'incaminadori ligit s'indiritzu de arretza in s'intestu suu po cumprendi cali est sa destinatzioni. Apustis, impreendi is informatzionis in sa tàula de incaminamentu (routing table) o sa polìtica de incaminamentu (routing policy), imbiat su pachetu a su passu benidori de su biàgiu suu.

Su tipu prus comunu de incaminadoris funt is po domu o ofìtzius piticus chi imbiant sceti is pachetus intra is computadoris e Internet. Dispositivus prus cumplessus, comenti is po asiendas mannas, ligant arretzas mannas a is incaminadoris chi formant sa dorsali (backbone) de Internet, ligaus pari-pari attraessu de lìneas a lestesa atra in fìbra òtica.

Funtzionamentu

modìfica

Sa punna manna de un'incaminadori est sa de ligai prus arretzas e imbiai siat is pachetus cun destinu a arretzas ligadas a manera dereta, siat is chi andant a arretzas prus remotas. Un'incaminadori est cunsiderau dispositivu de livellu 3, ca sa decisioni primària de imbiu est fundada apitzus de informatzionis de is pachetus IP, me in su de tres livellu, e prus che totu apitzus de is indiritzus IP. Candu un'incaminadori arricit unu pachetu, circat in sa tàula de incaminamentu su mellus caminu intra s'IP de destinu de su pachetu e unu de is indiritzus de sa tàula. Candu dd'agatat, su pachetu est postu in una trama de livellu 2 e imbiau a sa bessida indicada in sa tàula. Un'icaminadori est progetau po minimai s'informatzioni de stadu assotziada a is pachetus individualis.[2]

Is informatzionis de sa tàula de incaminamentu podint benni de prus orìginis, comenti caminus stàticus configuraus a manu o caminus dinàmicus chi benint de protocollus de incaminamentu, chi permitint a dònnia incaminadori de imparai is caminus scambiendi informatzionis cun is àterus. Ddoi at puru caminus pre-definius, de importu po sciri innui imbiai su tràficu candu su destinu no est in sa tàula de incaminamentu. Un'esempru dd'agataus me is incaminadoris de domu, configuraus po imbiai totu su tràficu non-locali a su frunidori de servìtziu Intenet. Custus caminus podint essi stàticus o dinàmicus, otènnius de su protocollu DHCP.[3]

Un'incaminadori podit impreai prus de unu protocollu in su pròpiu tempus, pruschetotu si serbit comenti incaminadori de làcana de unu sistema autònomu intra partis de un'arretza chi impreant protocollus diferentis.[4]

Candu prus incaminadoris funt impreaus in arretzas ligadas pari-pari, cussus podint scambiai informatzionis apitzus de is indiritzus de arribu impreendi unu protocollu de incaminamentu. Dònnia incaminadori fait una tàula de incaminamentu: una lista de caminus intra duus elaboradoris collegaus a s'arretza.[5]

Un'incaminadori tenit duus tipus de componentis organizaus in pranus de processu separaus[6]:

  • Pranu de controllu: s'incaminadori tenit una tàula de incaminamentu chi allistat cali caminu depit essi impreau po imbiai unu pachetu e a traessu de cali acàpiu. Custu est fatu impreendi istrutzionis pre-configuradas chi ddi narant caminus stàticus o imparendi is caminus a manera dinàmica po mèdiu de unu protocollu de incaminamentu. Caminus stàticus e dinàmicus funt arreguaus in sa tàula de incaminamentu. Sa lògica de pranificadura de su controllu bogat is istrutzionis chi no serbint de sa tàula e ndi preparat un'àtera de impreai in su pranu de imbiu.
  • Pranu de imbiu: S'incaminadori imbiat is datus chi arribant de un'acàpiu de intrada a unu de bessida, impreendi s'informatzioni chi ligit in s'intestu de su pachetu e sa tàula de imbiu fata de su pranu de controllu.

Impreus

modìfica
 
Un'incaminadori Cisco ASM/2-32EM impreau me in su CERN in su 1987

Un'incaminadori podit tenni interfacis po tipus diferentis de connessionis de livellu fìsicu, comenti cavus de ràmini, fìbra òtica o trasmissionis chena filus. Podit puru impreai standard diferentis a livellu de arretza. Dònnia interfaci de arretza est impreada po permiti a pachetus de datus de essi imbiaus de unu sistema de trasmissioni a s'àteru. Podint fintzas essi impreaus po ligai duus o prus grupus lògicus de elaboradoris, connotus comenti suta-arretza (subnet), donniunu cun unu prefissu de arretza diferenti.

Is incaminadoris podint permiti sa connetividadi aìnturu de asiendas, intra de issas e Internet o intra arretzas de frunidoris de servìtziu de Internet. Is incaminadoris prus mannus (comenti su Cisco CRS-1 o su Juniper PTX) ligant pari-pari prus frunidoris o podint essi impreaus me is arretzas de asiendas mannas.[7] Dispositivus prus piticus de sòlitu funt impreaus in arretzas de domu e ofìtzius minoris.

Aìnturu de is asiendas si podint agatai incaminadoris de dònnia mannesa.[8] Is prus poderosus ddus impreant is frunidoris de Internet e me is struturas acadèmicas e de circa. Asiendas mannas podint puru abisongiai de incaminadoris prus potentis po manigiai arrechertas de tràficu de datus sèmpiri prus mannas. A fitianu, est impreau unu mollu geràrchicu de arretzas internet.[9]

Seguràntzia

modìfica

Arretzas esternas depint essi cunsideradas cun atentzioni comenti parti de su pranu de seguràntzia de s'arretza locali. Firewall, manìgiu de sa VPN e àteras funtzionis de seguridadi podint essi parti de s'incaminadori o podint essi frunidas de àterus dispositivus. Is incaminadoris faint sa tradutzioni de is indiritzus de arretza (tènnica NAT) chi mìnimat is connessionis de s'esternu ma no est connota che tènnica de seguridadi de totu is spertus.[10] Calincunu espertu narat chi incaminadoris a còdixi abertu funt prus segurus de is a còdixi serrau, ca is primus permitint de scoberri e curregi a lestu is faddinas.[11]

Incaminamentu in arretzas diferentis

modìfica

Is incaminadoris funt a fitianu classificaus po is arretzas innui funtzionant. A un'incaminadori in un'arretza locali (LAN) de un'organizatzioni ddi narant incaminadori internu (interior router). A unu chi funtzionat in sa dorsali de Internet ddi narant incaminadori esternu (exterior router). A unu chi ligat un'arretza locali cun Internet o a un'arretza de àrea ampra (WAN) ddi narant incaminadori de làcana (border router), o incaminadori-portali (gateway router).[12]

Incaminamentu in Internet

modìfica

Is incaminadoris po sa connessioni de frunidoris de servìtzius Internet asiendas mannas de sòlitu scàmbiant informatzionis de incaminamentu impreendi Border Gateway Protocol (BGP). RFC 4098 definit is tipus de incaminadoris BGP in acòrdiu cun is funtzionis insoru:[13]

  • Incaminadori de oru (de frunidori) (Edge router): Postu a oru de s'arretza de unu frunidori, impreat Exterior Border Gateway Protocol (EBGP) po is incaminadoris de àterus frunidoris o sistemas autònomus de asiendas mannas.
  • Incaminadori de oru de clienti (Subscriber edge router): Postu a oru de s'arretza de su clienti, imprat EBGP etotu po su sistema autònomu de su frunidori suu. Est impreau a fitianu me is asiendas e àteras organizatzionis.
  • Incaminadori de làcana de frunidori Internet (Inter-provider border router): ligat frunidoris pari-pari.
  • Incaminadoris de nùcleu (Core router): est aìnturu de unu sistema autònomu po manigiai su tràficu intra incaminadoris de làcana.[14]
  • Aìnturu de unu frunidori Internet: me in su sistema autònomu de su frunidori Internet, un'incaminadori impreat su BGP internu po comunicai cun is incaminadoris de oru de àterus frunidris, àterus incaminadoris de nùcleu internus o is incaminadoris de làcana de su pròpiu frunidori.
  • Dorsali (Internet backbone): Internet no tenit prus una dorsali crara. Custa funtzioni est cumpria de is incaminadoris de is frunidoris prus mannus.[15] Su frunidori impreat totu is cuàturu tipus de incaminadoris descritus. S'incaminadori de nùcleu est impreau po ligai pari-pari totu is de oru e làcana suus e podint tenni funtzionis specialis in arretzas virtualis privadas (VPN) basadas apitzus de una cominatzioni de BGP e protocollus Multi-Protocol Label Switching.[16]
  • Re-indiritzamentu de genna (port forwarding): Is incaminadoris funt impreaus puru po re-indiritzai su tràficu intra sebidoris privaus acapiaus a Internet.[8]

Stòria

modìfica
 
Su primu incaminadori de ARPANET "Interface Message Processor".

Su cuncetu de elaboradori de interfaci est stètiu propostu de Donald Davies po s'arretza NPL in su 1966.[17] Wesley Clark at tentu sa pròpiu idea s'annu apustis po ARPANET. Custu elaboradori, <i id="mwyw">Interface Message Processors</i> (IMPs), teniat agiumai is pròpiu funtzionis de un'incaminadori de oi. Sa bidea de un'incaminadori,chi ddi narànt portali (gateway) a cussu tempus, est bènnia in s'incumentzu a unu grupu internatzionali de circadoris asuba de s'arretza, su International Networking Working Group (INWG). Formau in su 1972 comenti grupu informali po studiai is problemas tènnicus in sa connessioni de arretzas diferentis, est apustis bessiu unu suta-comitau de sa International Federation for Information Processing cussu annu etotu. Custus dispositivus fiant diferentis in duas maneras de sa parti manna de is schemas a comutatzioni de pachetu chi esistiant giai. A primu, ligànt tipus diferentis de arretza, comenti lìnias serialis e arretzas de àrea locali. Segundu, fiant dispositivus chena connessioni chi no teniant nisciuna responsabilidadi de assegurai chi su tràficu fessit intregau a manera fidada, lassendi custa tarea a is nodus. Custa bidea, su princìpiu end-to-end, fiat giai stètia proposta po is arretzas CYCLADES[18].

S'idea est stètia analizada mellus, cun sa voluntadi de produsi unu sistema protòtipu comenti parti de duus programas cuntemporàneus. Unu fiat su chi iat incumentazu su DARPA, chi at creau s'architetura TCP/IP impreada oindii.[19] S'àteru fiat unu programa a su Xerox PARC po esplorai tecnologias de arretza noas, chi at prodùsiu su sistema PARC Universal Packet, chi perou est pagu connotu a foras de Xerox po problemas de propiedadi intelletuali.[20] In su 1974 is primus incaminadoris Xeros ant incumentzau a funtzionai. Su primu beru incaminadori IP est stètiu postu in òpera de Ginny Strazisar me in sa BBN, comenti parti de su traballu incumentzau de DARPA, me is annus 1975-1976.[21] A sa fini de su 1976, tres incaminadoris basaus apitzus de su PDP-11 fiant in servìtziu in su protòtipu sperimentali de Internet.[22]

Is primus incaminadoris multi-protocollu funt stètius creaus a manera indipendenti de circadoris de su MIT e de Stanford in su 1981; is de Stanford ddus iat fatus William Yeager, e a su MIT unu d'iat fatu Noel Chiappa; is duus fiant basaus apitzus de PDP-11.[23][24] Fintzas is incaminadoris impreaus oi funt multi-protocollu, ca impreant sian IPv4 siat IPv6, ma funt dispositivus prus simpris de is chi manigiànt protocollus AppleTalk, DECnet, IP e Xerox.

Riferimentus

modìfica
  1. ↑ Overview Of Key Routing Protocol Concepts: Architectures, Protocol Types, Algorithms and Metrics, Tcpipguide.com. URL consultadu su 15 ghennàrgiu 2011 (archiviadu dae s'url originale su 20 nadale 2010).
  2. ↑ Lawrence Roberts, The Next Generation of IP - Flow Routing, in packet.cc, 22 trìulas 2003. URL consultadu su 22 freàrgiu 2015 (archiviadu dae s'url originale su 4 abrile 2015).
  3. ↑ David Davis, Cisco administration 101: What you need to know about default routes, in techrepublic.com, 19 abrile 2007. URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021 (archiviadu dae s'url originale su 18 ghennàrgiu 2021).
  4. ↑ Diane Teare, Implementing Cisco IP Routing (ROUTE): Foundation Learning Guide, Cisco Press, Martzu 2013, pp. 330–334.
  5. ↑ Cisco Networking Academy's Introduction to Routing Dynamically, Cisco. URL consultadu su 1º austu 2015 (archiviadu dae s'url originale su 27 santugaine 2015).
  6. ↑ (EN) Todd A. Anderson, Requirements for Separation of IP Control and Forwarding, in tools.ietf.org. URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021.
  7. ↑ Setting uo Netflow on Cisco Routers, MY-Technet.com date unknown. URL consultadu su 15 ghennàrgiu 2011 (archiviadu dae s'url originale su 14 trìulas 2011).
  8. ↑ 8.0 8.1 Windows Home Server: Router Setup, Microsoft Technet 14 Aug 2010. URL consultadu su 15 ghennàrgiu 2011 (archiviadu dae s'url originale su 22 nadale 2010).
  9. ↑ Pr Oppenheimer, Top-Down Network Design, Indianapolis, Cisco Press, 2004, ISBN 978-1-58705-152-4.
  10. ↑ Security Considerations Of NAT (PDF), University of Michigan (archiviadu dae s'url originale su 18 santugaine 2014).
  11. ↑ Global Internet Experts Reveal Plan for More Secure, Reliable Wi-Fi Routers - and Internet, in businesswire.com (archiviadu dae s'url originale su 20 santugaine 2015).
  12. ↑ Tamara Dean, Network+ Guide to Networks, Cengage Learning, 2009, pp. 272, ISBN 9781423902454.
  13. ↑ (EN) Susan Hares, Marianne Lepp, Elwyn B. Davies, Padma Krishnaswamy, Howard Berkowitz, Terminology for Benchmarking BGP Device Convergence in the Control Plane, in tools.ietf.org. URL consultadu su 27 nadale 2020.
  14. ↑ M160 Internet Backbone Router (PDF), Juniper Networks. URL consultadu su 15 ghennàrgiu 2011 (archiviadu dae s'url originale su 20 cabudanni 2011).
  15. ↑ Virtual Backbone Routers (PDF), IronBridge Networks, Inc. September, 2000. URL consultadu su 15 ghennàrgiu 2011 (archiviadu dae s'url originale su 16 trìulas 2011).
  16. ↑ (EN) Eric C. Rosen, Yakov Rekhter, BGP/MPLS VPNs, in tools.ietf.org. URL consultadu su 27 nadale 2020.
  17. ↑ Dr. Lawrence G. Roberts, The ARPANET & Computer Networks, in packet.cc, Maju 1995. URL consultadu su 13 abrile 2016 (archiviadu dae s'url originale su 24 martzu 2016).
    «Then in June 1966, Davies wrote a second internal paper, "Proposal for a Digital Communication Network" In which he coined the word packet,- a small sub part of the message the user wants to send, and also introduced the concept of an "Interface computer" to sit between the user equipment and the packet network.».
  18. ↑ Richard Bennett, Designed for Change: End-to-End Arguments, Internet Innovation, and the Net Neutrality Debate (PDF). URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021 (archiviadu dae s'url originale su 29 austu 2019).
  19. ↑ (EN) V. Cerf e R. Kahn, A Protocol for Packet Network Intercommunication, in IEEE Transactions on Communications, vol. 22, nº 5, 1974-05, pp. 637–648, DOI:10.1109/TCOM.1974.1092259. URL consultadu su 03 ghennàrgiu 2021.
  20. ↑ (EN) D. Boggs, J. Shoch e E. Taft, Pup: An Internetwork Architecture, in IEEE Transactions on Communications, vol. 28, nº 4, 1980-04, pp. 612–624, DOI:10.1109/TCOM.1980.1094684. URL consultadu su 3 ghennàrgiu 2021.
  21. ↑ Ms. Ginny Strazisar, in IT History Society. URL consultadu su 21 santandria 2017 (archiviadu dae s'url originale su 1º nadale 2017).
  22. ↑ (EN) C. Partridge e S. Blumenthal, Data networking at BBN, in IEEE Annals of the History of Computing, vol. 28, nº 1, 2006-01, pp. 56–71, DOI:10.1109/MAHC.2006.7. URL consultadu su 3 ghennàrgiu 2021.
  23. ↑ Robert X. Cringely, Valley of the Nerds: Who Really Invented the Multiprotocol Router, and Why Should We Care?, in WeeklyColumn (Archiviadu), 29 abrile 2015. URL consultadu su 03 ghennàrgiu 2021 (archiviadu dae s'url originale su 29 abrile 2015).
  24. ↑ Router man, in web.archive.org, 05 làmpadas 2013. URL consultadu su 12 ghennàrgiu 2021 (archiviadu dae s'url originale su 5 làmpadas 2013).

Càstia puru

modìfica
Bogadu dae "https://sc.wikipedia.org/w/index.php?title=Incaminadori_de_arretza&oldid=179913"