Cordolinu

Custu artìculu est galu unu abbotzu. Lu podes modificare e fàghere mannu e pretzisu. Agiuda·si!

Su cordolinu est su corpus frutìferu purposu, cun spora, de su fungu, de sòlitu prodùsiu in pilu, asuba de sa terra o de sa fonti sua de nutrimentu.

Su cordolinu est eteròtrofu, sendi chi bolit àterus organismus po pigai nutrimentu e energia. Custu includit sa nutritzioni saprotròfica o una micorritza cun unu fundu^[1]. De sòlitu crescit in s'umidadi frunida de s'umbra de is matas o in calisisiat ambienti ùmidu e cun pagu luxi. Ddoi at genias de papai, àteras velenosas^[2] e àteras produsint efetus psicoativus. Funt stètias classificadas prus de 14.000 genias de cordolinu^[1].

Morfologia de su cordolinu

Sa conca^[2]

Podit essi de formas diferentis, e cambiai cun tempus fintzas aìnturu de sa pròpiu genia. Podit essi lisa, coberta de scata, pilu o porru, lùxida o opaca, sica o ùmida a su tocu. S'oru de sa conca podit essi rigau, canalau, lisu o arrumbulonau.

S'imèniu

Est sa parti de suta de sa conca, innui funt prodùsias is sporas.

Su tanaxi^[2]

Est su pei chi sustentat sa conca.

Riferimentus

↑ ^1.0 ^1.1 (EN) Philip G. Miles e S. T. Chang, Mushrooms : cultivation, nutritional value, medicinal effect, and environmental impact, 2nd ed, Boca Raton, Fla., CRC Press, 2004, ISBN 0-8493-1043-1, OCLC 53223705. URL consultadu su 25 ghennàrgiu 2022.
↑ ^2.0 ^2.1 ^2.2 Cardolinu, in Ditzionàriu in Línia. URL consultadu su 25 ghennàrgiu 2022.

[:0-1] 1.0 ^1.1 (EN) Philip G. Miles e S. T. Chang, Mushrooms : cultivation, nutritional value, medicinal effect, and environmental impact, 2nd ed, Boca Raton, Fla., CRC Press, 2004, ISBN 0-8493-1043-1, OCLC 53223705. URL consultadu su 25 ghennàrgiu 2022.

[:1-2] 2.0 ^2.1 ^2.2 Cardolinu, in Ditzionàriu in Línia. URL consultadu su 25 ghennàrgiu 2022.

[1]

[2]