Crèsia manna de Santu Pedru (Terraba)/campidanesu

Sa crèsia manna de Santu Pedru de Terraba, in provìntzia de Aristanis, est sa cuncatedrali de sa diòcesi de Ales-Terraba.

Articulu in campidanesu

Istòria

Sa crèsia manna de Terrarba est stètia incumentzada a fai de su 1821 in forma tardu-baroca in su situ de sa prus antiga catedrali romànica de su 1144 bòfia dae Mariano I. A is primus de s'Otuxentus s'antiga catedrali s'agatàt in unu stadu de mala cunservatzioni e duncas s'est decìdiu de dd'isciusciai po fai logu a una strutura noa.

Is traballus funt incumentzaus in su 1820 e su progetu originàriu, realizau in parti sceti, previdiat unu tzimbòriu a sa rugrada tra sa navada principali e su transetu. Intra su 1822 e su 1833 est fraigada sa navada centrali, is capellas lateralis e is basis de is duus campanilis. Su primu, a manu dereta, est stètiu cumpletau in su 1850, mentras su de manu manca no est stètiu mai acabbau.

In su 1912 est cumpletada sa navada e in su 1927 est isciusciada s'àbside romànica e realizau su tamburu de su tzimbòriu. In su 1930 est istada cumpletada sa pamentada de su presbitèriu e collocau s'altari magiori. In su 1933 sa crèsia est cunsagrada. In su 1951 funt stètias realizadas is decoraduras internas cun is cuatru evangelistas e santu Pedru in su muru de fundu de su presbitèriu.

In sa catedrali funt custoius capitellus chi benint de Neapolis, recuperaus de s'isciusciadura de s'àbside de sa catedrali de su 1144. Funt cunservaus puru su fonti batesimali de su 1626, sa trona de linna de su de XVII sèculus e una cruxi pretziosa spagnola de argentu. Funt de su XVII puru is stàtuas de linna de santu Pedru, de sa Madonna de su Rosàriu e de sa Madonna de s'Arremèdiu.

In su cabudanni de su 2016 est stètiu collocau un'òrganu mannu in sa navada de manu manca, òpera de sa dita Oberlinger de Windesheim de su 1950. S'Arte Organaria de su maistru Alessandro Girotto de Postioma (TV) s'est ocupada de su trasferimentu de sa crèsia Kirchegemeinde Itzenplitzstr in Schiffweiler de Hellingenwald (DE), de su restàuru e de ddu insertai in sa càscia artìstica centenària in depòsitu in s'azienda (ca s'òrganu no ndi teniat) in su mesi de cabudanni, cun sa butega de òrganu de Michele Virdis. Su cuncertu de incingiada est stètiu tentu su 19 donniasantu de su maistru Andrea Pilloni. S'òrganu est stètiu beneditu de su pìscamu de Ales-Terrarba Roberto Carboni.

Ligòngius esternus

• Sa cuncatedrale de Terraba in su giassu gcatholic.org, in gcatholic.org.