Cristo si è fermato a Eboli

Articulu in logudoresu

Cristo si è fermato a Eboli (in sardu:Cristos s'est arressadu in Eboli) est unu romanzu autobiogràfigu de Carlo Levi s'iscritore, iscritu intre su nadale de su 1943 e su triulas de su 1944 in Frorèntzia e pubrigadu dae Giulio Einaudi Editore in su 1945.

Suta de su rezìmene fassista, in sos annos 1935-1936, s'iscritore fiat istadu cundennadu a s'assètiu in Lucània pro neghe de s'atividade sua contrafassista e duncas aiat dèvidu barigare unu tempus longu in Basilada, cuncretamente in Aliano (ch'in su libru est naradu “Gagliano” imitende sa pronùntzia logale), in ue aiat tentu sa manera de cunnoscher sa realidade de cussas terras e de sa zente issoro. In sa torrada dae s'assètiu Levi, a pustis de barigare unu tempus longu in Frantza, aiat iscritu su romanzu in ue amentat su perìodu coladu in Gagliano e s'anteriore in Grassano. Levi etotu iscriet in sa prefassione sua: “Che in unu biazu a su printzìpiu de su tempus, “Cristos s'est arressadu in Eboli” contat s'iscoberta de una tzivilitzadura diferente. Est sa de sos massarzos de su Merie: foras de s'istòria e de sa resone progressiva, saviesa antiga antiga e dolore passientziosu. Sende gasi, su libru no est unu diàriu; fiat istadu iscritu medas annos a pustis de s'isperièntzia dae sa cale nch'aiat bogadu s'orìzine, addaghi sos imprensos reales non teniant prus s'urzèntzia prosale de su documentu”.

Rocco Scotellaro at iscritu: “Cristos s'est arressadu in Eboli est su memoriale prus apentadore e cruele de sas biddas nostras”.

No esistit atuarmente bortadura sarda de su romanzu.