Discoidu ispatziale unilaterale

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su discoidu ispatziale unilaterale (DSU), fintzas naraduu eminatentzione ispatziale o sìndrome neglect visiva o emidiscoidu ispatziale unilaterale, est un'istorbu de sa cognitzione ispatziale in ue, a cunsighidu de una lesione tzerebrale, su malàidu tenet dificultade a esplorare s'ispàtziu contralaterale a sa lesione e no est cusciente de sos istìmulos presentes in cussu tretu de ispàtziu esternu o corpòreu e de sos iscussertos funtzionales relativos. [1]

Discoidu ispatziale unilaterale
Ispetzialidade
Neurologia; Neuropsichiatria
Classificatzione e mitzas esternas
ICD-10 R29.8 [1]
Sìntomos Discapatzidade de orientare s'atentzione cara a unu ladu de su corpus (pro s'in prus a manu manca)
Càusa Dannu ischèmicu de s'emisfèriu tzerebrale de dereta
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

Pro s'in prus sa lesione est localizada in s'emisfèriu deretu e su dèficit si manifestat in una discapatzidade de orientare s'atentzione in diretzione oposta a sa lesione, overas cara a manca. [2]

Caraterìsticas clìnicas

modìfica

Su discoidu ispatziale unilaterale est una de is patologias prus a s'ispissu cumproadas a pustis de unu dannu tzerebrale in s'emisfèriu deretu (40%-81%)[3] e cunsistet in unu dèficit de cuscièntzia de s'ispàtziu contralesionale. Est una cunditzione neurològica e neuropsicològica in ue, a pustis de su dannu de unas cantas zonas piessignas de su cherbeddu sa persone non cunsìderat prus un'ala de s'ispàtziu.

Mancari si potzant presentare impare, su discoidu ispatziale unilaterale est una cunditzione diferente de s'emianopsia, in ue ddoe est unu dèficit de su campu visivu causadu generalmente de unu dannu de is bias òticas (chiasma, tretu òticu, radiatzione òtica, àreas visivas primàrias). In sa DSU ddoe est imbetzes una lesione de àreas corticales de òrdine superiore, difatis si sighint a cumproare potentziales eventu-currelados in sa còrgiu visivu primàriu, a dimustratzione de su fatu chi s'elaboratzione sensoriale no est iscalabrada. Su DSU est distintu dae s'emianestesia e de s'emiplegia.

Su discoidu ispatziale unilaterale est un'imparis de dèficit chi non pertocat is livellos de inghitzu de s'elaboratzione de s'informatzione, ma cuddos de òrdine prus artu. Eventuales iscussertos visivos, somatosensoriales e motòrios, mancati fatu·fatu s'agatent impare cun su DSU, non sunt de pro sese sufitzientes o netzessàrios pro sa diàgnosi de custa patologia.

Franca sa farta de cuscièntzia de s'ispàtziu contralesionale, sunt presentes unos àteros dèficit comente s'abasciamentu de is capatzidades atentivas, punna patològica a si focalizare in is minudas, bàscias capatzidades de memòria visuoispatziale e dèficit in sa pranificatzione e esecutzione de fainas in s'emispatziu contralesionale. Podent èssere presentes fintzas dèficit motòrios, rapresentativos, atentzionales e esplorativos semper pro s'emispatziu de manca.

Is manifestatziones de su discoidu ispatziale unilaterale sunt plùrimas e, sende chi sunt parte de una sìndrome, podent variare meda a diaderus de unu sugetu a unu àteru. Podet sutzèdere difatis chi duos patzientes fèrridos dae custa patologia manifestent sìngias de su totu diversas s'unu dae s'àteru, mancari cunsiderados ambos malàidos de neglect.[4]

Su DSU est duncas una sìndrome chi si podet presentare in manera vàrias e cun fummiaduras medas a berus. Is teorias vàrias chi dd'istant a palas is maneras diferente de rapresentatzione de s'ispàtziu podent crarire mègius is modas diferentes e vàrias de presentada de is sìngias e de is sìntomos.

  1. Vallar G. (1998) Spatial hemineglect in humans. Trends in cognitive neuroscience, 2:87-97
  2. Ringman JM, Saver JL, Woolson RF, Clarke WR, Adams HP (2004) Frequency, risk factors, anatomy, and course of unilateral neglect in an acute stroke cohort, Neurology, 63(3):468-74.
  3. Stone SP, Halligan PW, Greenwood RJ. (1993) The incidence of neglect phenomena and related disorders in patients with an acute right or left hemisphere stroke. Age Ageing. Kan;22(1):46-52.
  4. Binder, J., Marshall, R., Lazar, R., Benjamin, J.Mohr, J.P. Distinct syndromes of hemineglect. Archives of neurology 1992;49:1187-1194.

Artìculos ligados

modìfica