Ratzismu

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su trèmene ratzismu in sa definitzione sua prus simpre si referit a un'idea, prus che totu pregiuitziale e comente si siat sientìficamente errada, comente dimustradu dae sa genètica de is populatziones e de medas àteros acostamentos metodològicos, chi s'ispètzie umana (sa cale variabilidade fenotipica, s'imparis de totu is caraterìsticas osservàbiles de unu èssere bividore, est pro s'in prus sugeta a sa continuidade de una variatzione clinale) potzat èssere suta-divisibile in ratzas biològicamente distintas, caraterizadas dae capatzidades intelletivas diferentes, valoriales, èticas e/o morales, cun su cunsighente cumbinchimentu chi siat possìbile determinare una gerarchia segundu sa cale unu piessignu, ipotèticu, agrupamentu ratzialmente definidu potzat èssere definidu superiore o inferiore a unu àteru.

Una illustratzioe dae Irland from One or Two Neglected Points of View (Irlanda dae Unu o Duos Puntos de Bista Discoidados) de H. Strickland Constable ammostat una simbigiàntzia presumida de caraterìsticas intre Irlandeses-Ibèricos e Nieddos, in contrastu cun su superiore "Anglo-Teutònicu." Sa didascalia de acumpangamentu naratː "Si creet chi is ibèricos siant istados originariamente una ratza africana, chi millis de annos faghet si sunt ispaniados pro mèdiu de s'Ispagna in totu s'Europa otzidentale. Is rastas issoro sunt agatadas in is tumbas, o logos de interramentu, in logos vàrios de custos territòrios. Is calavera sunt de tipu prognatismu inferiore. Fiant mòvidos a Irlanda e si fiant ammesturados cun is nadios de su sud e s'ovest, chi issos etotu si suponet èssere istados de tipu inferiore e de iscratza de selvàgios de s'edade de sa pedra, chi, in consighèntzia de s'isolamentu de su restu de su mundu, no ant dèpidu cumpètere a sa luta pro sa vida, e aici ant fatu logu, segundu is leges de sa natura, a is ratzas superiores."

In "sensu istrintu" su ratzismu, che teoria de partzidura biològica de s'umanidade in ratzas superioras e inferioras, est unu fenòmenu relativamente reghente. In sensu prus ampru imbetzes si tratat de una punna generale antiga a discriminare is 'diferentes' (natziones, culturas, classes sotziales inferiores), e sa printzipale funtzione de su ratzismu, in totu is variantes, est istada semper de giustificare carchi forma de discriminatzione o opressione.

In su 1950, su documentu Decraratzione subra sa ratza de s'UNESCO est istadu su primu documentu a àere refudadu ufitzialmente sa correlatzione intre sa diferèntzia fenotìpica in is ratzas umanas e sa diferèntzia in is caraterìsticas psicològicas, intelletivas e cumportamentales.