Distretos de Bartzellona
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Sos distretos munitzipales sunt sas unidades territoriales prus mannas de sa tzitade de Bartzellona. In s'organizatzione territoriale atuale, de su 1984, su comunu si dividet de manera amministrativa in deghe distretos chi, a bia issoro, si subdivident in unu totale de 73 bighinados. Paris, òcupant una superfìtzie de 101,35 km² (39m²).
Sos distretos sunt territòrios in ue si materialitzat sa detzentralitzazione polìtica e amministrativa de su Comunu de Bartzellona, ca tenent autonomia e capatzidade de detzisione e gestione econòmica in campos determinados.
Sos 10 distretos e sos 73 bighinados
modìficaSos 10 distritos e sos 73 bighinados de Bartzellona tenent denumenatzione numèrica e nominale puru. Sa Bartzellona istòrica currispondet a sos distretos 1 e 2: Ciutat Vella est su nùcleu urbanu prus antigu de sa tzitade e s'Eixample est s'estensione de sa tzitade chi, sighende su Planu Cerdá, est istada realizada in su sèculu XIX, a pustis de sa demolitzione de sos muros. A inghìriu a issa, una corona formada dae sos distretos sos cales làcanas sunt, in carchi medida, in lìnia cun cussos de sos ex comunos indipendentes de su Pla de Barcelona, atacados a sa tzitade a sa fine de su sèculu XIX e a su cumintzu de su sèculu XX.
Est su chi est acontèssidu in sos distretos de Sants Montjuïc (ex comunu de Santa Maria de Sants), Les Corts (ex comunu de Les Corts de Sarrià), Sarrià-Sant Gervasi (ex comunos de Sarrià e Sant Gervasi de Cassoles), Gràcia (antiga Vila de Gràcia), Horta-Guinardó (ex comunu de Horta), Sant Andreu (ex comunu de Sant Andreu de Palomar) e Sant Martí (ex comunu de Sant Martí dels Provençals). Ultres a custos noe distretos, b'est su Nou Barris puru, chi in su 1984 (cando est istada istituida s'atuale partzidura territoriale) fiat su prus giòvanu de sa tzitade, essende costituidu dae bighinados populares medas chi, pro efetu de s'isvilupismu, fiant creschidos in sos costàgios de Collserola partinde dae sos annos '50.
(*) Sa Zona Franca e Montjuïc sunt elencadas dae su Comunu de Bartzellona comente a àreas de riellu ispetziale. Nointames, ambos territòrios sunt assignados a sos bighinados de su Poble Sec (Parcu de Montjuïc) e Sa Marina del Prat Vermell (Zona Franca) de pare a pare, pro fines organizativos/amministrativos comente a setziones de tzensu, àreas istatìsticas de base, bighinados e distretos.
Mapa de sos bighinados e de sos distretos
modìfica
Istòria
modìfica
Orìgines e antetzedentes
modìficaSa Bartzellona medievale fiat dividida in chimbe «cuarteles» (quarters): Framenors, Pi, Mar, Sant Pere e Raval (sèculu XV).[3]
In 1769 s'est fata una riforma chi at creadu chimbe cuarteles', partzidos cadaunu in oto bighinados[4]
- I-Palau: Portal de Mar, Sombrerers, Llana, Esplanada, Capella d'en Marcús, 1º de la Barceloneta, 2º de la Barceloneta E 3º de la Barceloneta.
- II-Sant Pere: Sant Francesc de Paula, Santa Marta, Santa Caterina, Sant Cugat, Giralt, Molins, Sant Pere E Portal Nou.
- III-Reial Audiència: Oli, Catedral, Sant Felip Neri, Pi, Descalces, Santa Anna, Magdalenes E Sant Gaietà.
- IV-Casa de la Ciutat: Sant Miquel, Mercè, Sant Francesc d'Assís, Caputxins, Ample, Encants, Argenteria i Sants Just e Pastor.
- V-Raval: Santa Mònica, Nou de la Rambla, Sant Agustí, Sant Antoni Abat, Hospital, Sant Llàtzer, Carme e Àngels.
In su 1847 s'est fata una riforma noa e sa tzitade est restada dividida in bator distretos: Lonja, Sant Pere, Universidtat e Sant Pau. Prus in antis, in su 1878, si sunt istabilidos 10 distretos: I-La Barceloneta, II-Borne, III-Lonja, IV-Atarazanas, V-Hospital, VI-Audiencia, VII-Instituto, VIII-Universidad, IX-Hostafranchs e X-Concepción.
Intre fines de su de XIX sèculu e printzìpios de su de XX si aiant agregadu a sa tzitade diversos munitzìpios a làcana: in su 1897 Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassolas, Vila de Gràcia, Sant Andreu de Palomar e Sant Martí dels Provençals; in su 1904, Sant Joan de Horta; in su 1921, Sarrià; in su 1924, Collblanc e sa Zona Franca; e in su 1943 El Bon Pastor e su Baró de Viver, separados dae Santa Coloma de Gramenet. S'est realizada tando una nou ordenamentu amministrativu, de nou cun 10 distretos: I-Barceloneta y Poble Nou, II-Sant Pere, III-Lonja y Audiència, IV-Concepció, V-Atarazanas i Hospital, VI-Universitat, VII-Sants, Les Corts e Hostalfranchs, VIII-Gràcia e Sant Gervasi, IX-Horta e Sant Andreu del Palomar, X-Sant Martí dels Provençals.[5]
In su 1933 s'est torradu a fàghere un àteru ordinamentu, custu puru cun deghe distretos: I-Barceloneta, II-Poble Sec y Montjuïc, III-Sarrià, Vallvidrera y Sant Gervasi, IV- Sant Pere y Dreta de l'Eixample, V-Raval, VI-Esquerra de l'Eixample, VII-Sants, Les Corts e Hostafrancs, VIII-Gràcia, IX-Horta, Sant Andreu del Palomar, Sagrera e Camp de l'Arpa, X-Sant Martí de Provençals, Clot e Poblenou. A custos distretos lis ant agregadu in su 1949 XI-Les Corts e XII-Sagrada Família.[6]
Sos distretos de su 1984
modìficaIn sos annos 1980, a pustis de sa ditadura franchista, su nou cuntzistoru democràticu at cumintzadu unu protzessu de riorganizatzione de sos distretos munitzipales, cun s'obietivu de incuragire sa detzentralizatzione de s'amministratzione e sa partetzipatzione tzitadina. A pustis de unu perìodu longu de istùdiu e debata, in ghennàrgiu de 1984 si aiat aprovada s'organizatzione atuale de deghes distretos. Sa divisione noa s'est fata cunsiderende a critèrios sotzioculturales e istòricos de sa tzitade, ca sa majoria de sos distretos currispondent, in grandu mesura, cun sos antigos munitzìpios indipendentes aunidos a Bartzellona durante sos su de XIX sèculos e XX, e chi galu cunservant una personalidade pròpia e una coesione interna importante.
Sa Bartzellona de sos bighinados
modìfica
In su 2005 su Munitzìpiu bartzellonesu, cun Joan Clos comente a sìndigu, at cunsideradu de bisòngiu creare una noa divisione amministrativa, cun noas unidades territoriales in intro de sos distretos munitzipales, cun s'obietivu de megiorare ssos servìtzios de curtzesa. Su progetu fiat istadu batejadu comente La Barcelona dels barris (Sa Bartzellona de sos bighinados). Tras diversos meses de istùdios e debatas, sa mapa de sos 73 bighinados est istada aprovada in su mese de nadale de su 2006. Sa detzisione non fiat sena chistione, dae chi sunt istados segmentados calicunos bighinados istòricos cunsiderados dae sos assòtzios de bighinos comente a ùnica unidade, comente pro El Clot (de su cale est istadu separadu su bighinadu de El Camp del Arpa), Sants (de su cale est istadu separadu su bighinadu de Badal), l'Esquerra de l'Eixample (dividida intre La Nova Esquerra de l'Eixample e l'Antiga) o el Poble Nou (frammentadu in chimbe bighinados). E, a s'imbesse, carchi unidade de bighinados prus minores no ant bidu realizadas sas aspiratziones suas de si cunvertire in bighinados cun reconnoschimentu ufitziale, comente Can Caralleu, Penitents, Torre Melina o El Polvorí.
Artìculos ligados
modìficaRiferimentos
modìfica- ↑ Superficie por distritos 2018. Ayuntamiento de Barcelona., in bcn.cat. URL consultadu su 7 nadale 2020 (archiviadu dae s'url originale su 30 ghennàrgiu 2020).
- ↑ Cifras oficiales de población a 1 de enero de 2019. Ayuntamiento de Barcelona.
- ↑ A.A.V.V., p. 18.
- ↑ A.A.V.V., p. 20.
- ↑ A.A.V.V., p. 23.
- ↑ A.A.V.V., p. 25.
Bibliografía
modìfica- (CA) A.A.V.V., Els Barris de Barcelona I. Ciutat Vella, L'Eixample. Bartzellona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1999, ISBN: 84-412-2768-3.
- (CA) Ajuntament de Barcelona, Barcelona barri x barri. El nou mapa de barris de la ciutat. Bartzellona: El Periódico de Catalunya, 2007.
- (CA) Huertas Claveria, Josep Maria e Jaume Fabre, Tots els barris de Barcelona. Bartzellona: Edicions 62, 1976, ISBN: 84-297-1180-5.
- (CA) Alberch, Ramon (ed.), Els barris de Barcelona. Bartzellona: Enciclopèdia Catalana, 2000, ISBN: 84-412-2772-1.