Artìculu in LSC

S'ecuinòtziu est cadaunu de sos duos momentos de s'annu cando su sole passat s'ecuadore tzeleste. Durante sos ecuinòtzios, sa note e sa die tenent sa matessi durada in totu su mundu, bogadu in sos polos. Su faeddu ecuinòtziu benit dae su latinu aequinoctium e signìficat igualidade cun su note.

Sa Terra illuminada dae su Sole durante unu ecuinòtziu

B'ant duos ecuinòtzios in s'annu:

  • S'ecuinòtziu de beranu: si produit su 20 de martzu cando su Sole atraessat s'ecuadore tzeleste, passende de s'emisfèriu sud a su norte. Sa declinatzione solare est zeru, passende de negativa a positiva. In s'emisfèriu norte marcat su cumintzu de su beranu.
  • S'ecuinòtziu de atòngiu: si produit a curtzu de su 23 de cabudanni cando su Sole atraessat s'ecuadore teleste passende de s'emisfèriu norte a su sud. Sa declinatzione solare est zeru, passende de positiva a negativa. In s'emisfèriu nord marcat s'arribu de s'atòngiu.

In s'emisfèriu sud, custos nùmenes si cuncàmbiant.

Sos ecuinòtzios puru si podent cunsiderare comente duos puntos in su chelu. Sunt sos puntos in ue s'ecuadore tzeleste segat s'eclítica. In astronomia custos puntos sunt sos noos orbitales de sa Terra. Si narant puntu Aries o puntu beranale (s'ecuinòtziu de beranu) e puntu Libra (s'ecuinòtziu de atòngiu).

Su momentu chi su Sole passat pro sos puntos ecuinotziales si podet carculare esatamente e s'ecuinòtziu tenet logu durante un'istante particulare in su tempus. In diversos puntos de sa Terra, sos ecuinòtzios podent tènnere logu in datas diferentes pro neghe de sos diferentes fusos oràrios.