Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'eletrone est una partighedda subatomica cun càrriga elètrica negativa chi si retenet èssere una partighedda elementare.[1]

Paris cun sos protones e a sos neutrones, est unu cumponente de s'àtomu e, cando chi contribuat a sa massa totale sua pro prus pagu de su 0,06%, nde caraterizat sensibilmente sa natura e nde determinat sas propiedades chìmicas: su ligàmine chìmicu covalente si forma a segus de sa redistribuzione de sa densidade eletrònica intre duos o prus àtomos.[2]

Sa majoria de sos eletrones presentes in s'universu est istada prodùida dae su Big Bang, ma podent èssere generados fintzas de su decadessimentu beta de sos isòtopos radioativos e in collisiones a arta energia, mentras podent èssere annichilados dae sa collisione cun sos positrones o surbidos in unu protzessu de nucleosìntesi istellare.

Su motu de s'eletrone gènerat unu campu magnèticu, mentras sa variatzione de s'energia sua e de s'atzelerada sua càusant s'emissione de fotones; est annotamala responsàbile de s'isfrutu de sa currentada elètrica e de su calore.

S'abbentu de s'eletrònica e su relativu isvilupu de s'informàtica ant fatu s'eletrone protagonista de s'isvilupu tecnològicu de su de binti sèculos. Sas propiedades suas sunt isfrutadas in aplicatziones disvariadas, comente a sos tubos a rajos catòdicos, sos microscòpios eletrònicos, sa radioterapia e su laser.

NotasModìfica

  1. E. J. Eichten, M. E. Peskin, New Tests for Quark and Lepton Substructure, in Physical Review Letters, vol. 50, nº 11, 1983, pp. 811–814.
  2. Linus C. Pauling, The Nature of the Chemical Bond and the Structure of Molecules and Crystals: an introduction to modern structural chemistry, 3ª ed., 1960, ISBN 0-8014-0333-2.

Àteros progetosModìfica