Giorgio Asproni

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Giorgio Asproni (Vitzi 1809 - Roma 1876) est istadu unu polìticu e giornalista.

BiografiaModìfica

A bintibator annos si laureat in Deretu in Casteddu e, a pustis, leat sos votos. In su 1843 lu nominant canònigu penitentziale de su Capìtolu de Nùgoro e leat s'incàrrigu de dotzente de Teologia morale in su Seminàriu locale finas a su 1847. In cussu annu matessi si nche tramudat a Gènova pro cuntrastos cun su cleru e cun s'ambiente nùgoresu contràrios a sas ideas democràticas suas. In Gènova frecuentat esponentes de sas currentes democràticas chi li cunfirmant s'idea sua de sa netzessidade chi sa Sardigna mantenzeret un'identidade sua mancari in intro de s'ordinamentu natzionale. Collaborat cun Il Pensiero Italiano dae ue s'auguraiat una collaboratzione prus istrinta intre sa Sardigna e sa Ligùria a dannu de su Piemonte privilegiadu dae su guvernu federale. Devenit membru de su Circolo Italiano. In Nùgoro creat un'agregatzione de custa casta de orientamentu democràticu e republicanu. Si presentat a sas eletziones de sa I legisladura in su 1848, resessit a si fàghere elèghere a su Parlamentu subalpinu, ma s'èsitu est annulladu essende incumpatibile cun s'incàrrigu de canònigu benefitziàriu. Si dimitit dae custu incàrrigu in su 1849 e si torrat a presentare a sas eletziones de sa III legisladuras in su collègiu de Lanusei e est elèghidu. Est istadu deputadu in sas IV, V, VII, IX, X, XI, e in sa XII legisladuras ponende·si cun sa sinistra. Fiat aversàriu de Camillo Benso conte de Cavour chi sighiat una polìtica liberìstica a dannu de sos interessos de s'ìsula. Giornalista ativu meda, de ispiratzione democràtica, at iscritu in sos periòdicos prus mannos de s'època. A issu est atribuidu s'opùsculu famadu Proggetto di legge pel miglioramento de'Regolari dell'Isola di Sardigna, de su 1850.

In su 1859 partìzipat in manera ativa a sos motos patriòticos risorgimentales regollende dinare e armas pro sos voluntàrios. In custu clima fundat in Torinu sa Società dei Liberi Comizi, promovende sa creatzione de su giornale Lo stendardo italiano.

Faghet parte de s'ispeditzione de sos Milli de Garibaldi. Sighit sos garibaldinos a Palermu in su mese de austu de su 1860 e a pustis a Nàpule. Inoghe, tenende raportos cun sos esponentes democràticos meridionales, cumintzat una collaboratzione cun sos periòdicos napuletanos prus importantes, in mesu de cussos Il popolo d'Italia devenende·nde su diretore.

In sos annos 1863-1867 tenet cuntatos medas cun su movimentu operaju, partitzipende finas a su cungressu X de sas Sotziedades operajas in Parma. Est su mamentu chi s'acurtziat de prus a sas ideas maginianas. In su 1865 intrat in cuntatu finas cun Bakunin chi si fiat istabilidu in Nàpule.

In su 1869 est reconnotu comente unu de sos cuspiradores chi ant organizadu un'insurretzione generale, minetzende su guvernu.

Sos diàrios suos, agatados dae su giornalista e istòricu Bruno Josto Anedda, sunt publicados in Collettanea Calaritana (testos e documentos inèditos o raros publicados dae sa Facultade de Iscièntzias Polìticas de Casteddu).