Bitzi
Coordinadas: 40°28′30″N 9°22′54″E / 40.475°N 9.381667°E
Bitzi | |
Nùmene ufitziale: | Bitti |
Istadu: | Itàlia |
Regione: | Sardigna |
Provìntzia: | Nùgoro (NU) |
Ladiore: | 40°28′30″ Nord |
Longhiore: | 9°22′54″ Est |
Artiore: | 549 m. subra su mare |
Tirada: | 215,88 km² |
Populatzione: | 3.074 31/12/2010 14,24 biv./km² |
Comunes lacanantes: | Alà, Uddusò, Lodè, Lùvula, Nule, Onanie, Orune, Osidde, Padru |
Còdighe postale: | 08021 |
Prefissu telefònicu: | 0784 |
Còdighe istat: | 091009 |
Còdighe catastale: | A825 |
Bividores: | bitzichesos |
Patronu: - Santu - Die |
Santu Jorgi 23 Abrile |
Giassu web: | Situ Istitutzionale |
Bitzi[1] o Vitzi est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbàgia de Bitzi, s'agatat a 550 metros supra su mare e b'istant 3.149 persones.
Su nùmene
modìficaSa paristòria contat chi unu catziadore aiat mortu una bitza in sa funtana de su Càntaru e dae custu a
sa bidda l’ant postu Bitzi.
« in sa ‘untana nostra/ b’ana morta una cherva /pro cussu bi nan Bitzi » |
Su sartu
modìficaSu sartu de Bitzi isterret pro 215,88 chilòmetros cuadrados: tenet sa forma illonghiada dae sud ovest a nord est e faghet a làcana a Nord cun Buddusò e Alà, a est cun Lodè, a sud cun Onanie e Orune e a ovest cun Nule e Osidde.
Su terrinu est su bonu granìticu, e s’artària mèdia in su campu est de 700/750 metros; s'ala prus metzana est a nord, cun puntas de 1000 metros e baddes fungudas, ue su terrinu si mudat e devennet ischistosu e calcàreu.
In s’ala nord de su sartu bi curret unos cantos rios de su tretu de su Rio Posada chi nche morit, a pustis de àere formadu sa diga de Torpè, in sa costa orientale.
Su caminu istatale 389, moet dae Nùgoro e rugrat sa bidda, pro nche andare a bia de Buddusò, dae Bitzi bi moet caminos segundàrios a Lùvula e a Onanie, e semper colende in su 389, b’at unu caminu chi leat a Nule e tando a sa Costera.
In su 1999 ant cumpridu su caminu numenadu “Bitzi- Sòlogo”, chi giunghet sa bidda de Bitzi a su caminu istatale 131 DCN.
S'istòria
modìficaSa bidda de como paret chi diat nàschere dae una mansio romana chi est in Bonu Caminu in su Caminu chi andaiat dae Karales a Terranoa e colaiat in sa Barbàgia. In s'edade mèdia sa bidda fiat parte de su giuigadu de Turres, e comente custu nche rugheit sa bidda coleit a su giuigadu de Gaddura, e fiat finas sa bidda prus manna de sa curadoria. Comente s’isperdeint sos Visconti sa bidda l’amministreint sos funtzionàrios de su Comunu de Pisa. Comente sos Aragonesos conchisteint sa Sardigna, non renesseint a pònnere sas paghes e tzedeint totu cussu tretu a Giuanne de Arborea, ma in su tempus de sa gherra intre Arborea e Aragona su sartu fiat abbandonadu e avolotadu dae sas batallas. Ma sas cuntierras non fiant cumpridas, e difatis sa curadoria la tzedeint a Turrigiti, chi la doneit in su 1430 a su marchesu de Aristanis. In su 1477 Bitzi e su sartu suo intreint in unu fèudu mannu reconnotu a sos Carroz, e comente s’isperdeint su fèudu coleit a sos Maza de Liijana, a pustis comintzeit un’àteru tempus de gherras finas a cando Bitzi intreit in su Marchesadu de Orane, cun tratèntzia dificultosa cun su feudatàriu. In su 1821 devenneit sea de mandamentu de sa Provìntzia de Nùgoro. Cando in su 1848 tancheint sas Provìntzias sa bidda intreit in su mandamentu amministrativu de Nùgoro e in su 1859 in sa Provìntzia de Tàtari, finas a su 1927 canto pustis torrada in possa sa Provìntzia de Nùgoro b’intreit, e galu b’est.
Sa cultura
modìficaSu sartu de Bitzi mantenet istigas archeològicas de importu mannu: intre custas cherent ammentadas su situ de Romanzesu, unu santuàriu de su tempus nuràgicu ùnicu e solu in Sardigna[2], e sa pedra iscrita de Decumus, testimonia de sa romanizatzione de custu tretu collida in su Museu archeològicu de Nùgoro. Sa cultura de sa bidda de Bitzi est ligada a sa religione e a sa religiosidade populare, in su sartu e in sa bidda b'at 35 crèsias, finas si de custas non totus sunt ritzas.
Su càntigu a tenore est bene mantesu, sunt bitzichesos sos tenores intre sos prus nòdidos in totu su mundu e b'est finas su Museu de su càntigu a Tenore.
Su tenore Remunnu 'e Locu l'at produidu Peter Gabriel e ant presentadu prus e prus bias in sa televisione, sos de Mialinu Pira, ant presentadu in su programma de Bonolis "Affari Tuoi" e ant cantadu in cara de Paba Giuanne Pàule II. Su Comunu pro duas bias at fatu s'iscola de tenore, e dae s'ùrtima si b'est pesadu su tenore de Monte Bannitu, unu sòtziu de giòvanos ma chi dant cara a sa chirca e a su traju bitzichesu e si sunt faghende connòschere in totue.
S'economia
modìficaS'economia de sa bidda est fundada mescamente in su pastoriu. Si produit late e como pagu tempus si faghet finas casu in manera semi-industriale. Prosu chi pertocat s'arte de sos massajos, b'at bìngias, olivàrios e ortos, ma no a livellu industriale.
B'at duos salumifìtzios, chi bendent meda in foras.
S'Indùstria, a pustis de s'iscaddu de Santu Giuanne est arressa: mantenet s'edilìtzia cun unas cantas impresas in atividade, e b'at tres furros de pane
carasadu e unu de cocone.
Est abertu bìndighi annos un'hotel ristorante. B'at una butega de durches sardos.
Butegas e tzilleris cumprint s'isprecu de s'economia locale. Dae su 2000 b'at unu cantieri forestale in Crastatza ue bi traballant una sessantina de persones.
Persones nòdidas
modìficaNon sunt pagas sas persones nòdidas bitzichesas:
- Giuanne Proto Arca: prebanu de Bitzi in su XVI, est istadu su primu agiògrafu de Sardigna, aende iscritu òperas istòricas de importu, mancari sos istùdios de como apant mustradu concruos diferentes: sa prus nòdida est Barbaricinorum libri duo.
- Zosepe Musio (1797-1876): magistradu e semper in defensa de sos deretos de s'ìsula, devenneit senadore de su Regnu, e traballeit a sa vida airada pro istèrrere provedimentos legislativos pro apasiguare sos males de sa terra sua: intre cussos cheret ammentada sa lege pro abolire sos fèudos.
- Mertzioro Dore: òmine de crèsia, est famadu pro aere torradu sa Bìblia in otavas: sa Hierusalem vitoriosa , ossiat s’historia de su pòpulu de Deus, fiant difùndidas meda in su pòpulu, pro chi esseret prus fàtzile a imparare sa lutrina.
- Giorgi Asprone; su bitzichesu prus nòdidu, a pustis de s’èssere laureada in Casteddu, si nche andeit a preìderu, cumprende unos cantos incàrrigos in sa diòtzesi de Nùgoro. S’iscontzeit de preìderu pro unas cantas cuntierras cun s’autoridade eclesiàstica, e comintzeit a contivigiare sa polìtica. Cumpàngiu de sos mannos de su risorgimentu italianu Garibaldi, Mazzini, Cattaneo, peleeit pro su bene de sa Sardigna. Iscritore e giornalista, s’ammentant galu como sas òperas Diario Polìtico (1855/1876), e su Compendio di storia sarda: nos mustrant cantos fiant sos interessos suos, e cantu fiat ampra sa cussèntzia morale e tzivile sua.
- Mialinu Pira: in tempos prus reghentes est istadu professore in s’Universidade de Casteddu: in sos iscritos suos at contivigiadu temas che a su bilinguismu e che a su cambiamentu de sos còdighes culturales de Sardigna. In totu sas òperas suas cherent ammentadas: Sardegna fra due lingue, La rivolta dell’oggetto, Paska Devaddis, e Sos Sinnos.
- Bachireddu Bandinu: antropòlogu, protagonista de importu de sa cultura de Sardigna.
- Remundu Turtas: fintzas issu protagonista de importu de sa cultura de Sardigna, ma comente istòricu mescamente de sa Crèsia.
- Giosuè Ligios: parlamentare europeu.
- Silvestro Ladu: senadore de sa repùblica italiana.
- Gianuario Carta: ministru de sa repùblica italiana de orìgines bitzichesas.
Non si podent ismentigare sos cumponentes de su tenore Remunnu ‘e Locu:
- Tanielle Cossellu
- Piero Sanna
- Marieddu Pira
- Pierluigi Giorno
- Tancredi Tucconi
Sunt istados numenados pro mèritos culturales cavalieris de sa Repùblica Italiana.
Riferimentos
modìfica- ↑ Ufìtziu Limba Sarda, in www.comune.bitti.nu.it. URL consultadu su 21 santandria 2021 (archiviadu dae s'url originale su 21 santandria 2021).
- ↑ Bitzi, in Locos de Cultura, Unione de sos Comunes de su Monte Arvu, 23 freàrgiu 2023. URL consultadu su 2 austu 2024.
Bibliografia
modìfica- Jorgi Rusta, Bitzi, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 18-19.
- (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola, Bitti, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 1, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 28 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).
- (IT) Francesco Floris, Bitti, in La Grande Enciclopedia della Sardegna, vol. 1, Tàtari, La Nuova Sardegna, 2007, OCLC 879939459. URL consultadu su 20 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale s'11 làmpadas 2012).
Artìculos ligados
modìficaLigàmenes esternos
modìfica(IT) Situ istitutzionale, in comune.bitti.nu.it.
Controllu de autoridade | VIAF (EN) 157302386 · GND (DE) 4748174-2 · LCCN (EN) n2003019817 · MusicBrainz f5400f10-eadd-498b-bca6-d62f9481932b · WorldCat Identities (EN) n2003-019817 |
---|