Giornalista

Artìculu in LSC

Unu giornalista o zornalista^[1] est una persone chi si dèdicat in manera profesionale a su giornalismu. Su traballu suo cunsistet in compilare e difùndere s'informatzione subra eventos atuales, sa gente, sas tendèntzias e sos problemas.

Sos tipos de giornalismu podent èssere medas: giornalismu sientìficu, giornalismu digitale, giornalismu de business, fotogiornalismu, etz. Sos fatos chi unu giornalista batit a su pùblicu sunt significativos in àmbitos comente sa polìtica, s'economia o sa cultura. Custu dat podere a sos giornalistas (pro custu motivu sa professione est a s'ispissu descrita comente su poderes de bator, in riferimentu a sos tres poderes costitutzionales) in su protzessu de sa formatzione de s'opinione pùblica e in s'influèntzia chi sa rivelatzione de custos fatos podet tènnere in sas posturas de custu pùblicu.

Cun sa rivolutzione digitale sunt naschidas tres maneras de fàghere giornalismu: su giornalismu traditzionale, su giornalismu partetzipativu (bidu in su Web 2.0, ue sos tzitadinos gènerant sos pròpios canales de distributzione, comente, pro esempru, su blog), e su giornalismu tzitadinu, chi est utilizadu dae sos mèdios traditzionales chi pregontant a sos tzitadinos de cumpartzire sas novas issoro cun fotografias, audio o vìdeos.

Orìgines

Vladímir Putin e Tarja Halonen cun sas giornalistas a Tsàrskoie Seló, 2002.

A cumintzu de su de XIX sèculos, unu giornalista fiat calicunu chi iscriiat in sas publicatziones, ma in s'ùrtimu sèculu t comintzadu a si refèrrere a un'iscritore pro cuotidianos e rivistas.

Medas persones creent chi su giornalista est cuncambiàbile cun su reporter. Sende gasi, lu bìdere dae custu puntu de vista est limitadu meda, dae chi b'ant medas àteros tipos de giornalistas, includende sos capos de redatzione, fotògrafos, disegnadores de redatzione, e editore-sustitutu (britànnicos) o còpia-editores (nordamericanu). Una àtera diferèntzia importante est chi non si cunsìderant giornalistas sos disegnadores, iscritores e diretores de arte chi traballant esclusivamente in sa publitzidade, bidu chi su materiale e su cuntenutu sunt determinados dae sa persone chi achistat s'annùntziu. In manera indipendente de su mèdiu, su tèrmine giornalista batit una connotatzione o s'isetu de sa profesionalidade, cun su cunsideru pro su beru, s'impartzialidade, su bilantzu, sa decència e s'ètica, mancari sas normas podent variare a istèrrida intre publicatziones. Medas periòdicos de su mercadu massitzu non finghent in s'impartzialidade, mancari in paisos comente su Regnu Unidu, in generale s'aderant a unu còdighe de conduta voluntàriu, cun obietivos comente su mantenimentu de sa beridade. Carchi editore allegat chi s'inclinatzione e su pregiudìtziu est impossìbile de evitare, e chi est prus onestu assùmere un'opinione de redatzione assegurende chi custu materiale est in manera obietiva curretu.

Carchi tipu de giornalistas

Giornalista de su canale 2 de Alaska.

Giornalista ambientale

S'incàrrigat de temas chi si relatzionant intre s'òmine e s'ambiente naturale suo. Andat dae s'informatzione agrìcula, de allevamentu, meteorològica, finas a aspetos sotziales, econòmicos, polìticos, de su chi tenet de bìdere cun su medioambiente. Investigatzione ecològica e difusione pro preservare su praneta.

Cibergiornalista

Est cuddu ue su mèdiu printzipale pro sa chirca, elaboratzione e, mescamente, sa difusione de s'informatzione est su ciberispàtziu, cun internet comente a printzipale esponente. Sa funtzione sua fratat a fàghere chi sas informatziones complessas siant semplificadas e si podant cumprendere dotende·las de risorsas multimediales pro su megius intedere de s'utente.

Giornalista sientìficu

Est cuddu chi cumprit una relatzione sistemàtica e professionista intre sa connoschèntzia sientìfica e sa sotziedade, sa printzipale meta sua est fàghere de sa sièntzia una sapièntzia pro su pùblicu in generale cun caratere informativu e didàticu.

Giornalista culturale

Est cuddu chi s'incàrrigat de difusione de eventos e espressiones culturales de una sotziedade a traessu de sos mèdios massitzos de comunicatzione. A su turnu suo pretendet puru informare subra eventos s'essèntzia siant sas artes, sa mùsica e s'artesania. Mancari est manna custa camba de su giornalismu a causa de s'ampru tèrmine suo de su chi si connoschet comente a «cultura» est importante risaltare chi unu giornalista culturale est cuddu chi promovet sa fusiones o rennoamentos sas culturas passadas e cuntemporàneas, cun sa funtzione ùnica de dare a connòschere a su pùblicu noas subra manifestatziones de àteros logos.

Giornalista econòmicu

Est unu giornalista ispetzialista in s'àrea econòmica, dende a connòschere cun una bisione generale s'istadu econòmicu de unu paisu determinadu, s'istadu de s'inflatzione, de sa moneda in antis su dollaru, èuro, etz.

Giornalista isportivu

Est cuddu chi tenet cuntzetos generales de isport. Collit informatzione subra sos eventos isportivos a livellu locale, natzionale e internatzionale mustrende sas novidades chi si relatzionant cun sas diferentes disciplinas isportivas.

Arriscos

Èssere giornalista podet èssere una professione arriscada in carchi paisu, dae chi sos giornalistas iscoberint beros iscòmodos pro carchi setore o grupos de podere.

Giornalistas impresonados

Segundu su 2010 prison census de su Committee to Protect Journalists, durante su 2010 sunt istados impresonados 145 giornalistas totu in tundu de su mundu, una nùmerat rècord dae s'annu 2000.^[2] Sos paisos cun prus giornalistas in sas presones suas sunt:

Reporters Sena Fronteras e Committee to Protect Journalists pùblicant raportos subra sa libertade de istampa e nd'organizant campagnas.

Segundu Reporters Sena Fronteras, su 2013 nch'at àpidu 87 giornalistas in ativu segrestados.^[3]

Bidais puru

Deontologia professionale giornalìstica

Riferimentos

↑ periodista solament ho diu el castellà mentre que JORNALISTA és alemany, danès, francès, italià, letó, lituà, neerlandès, noruec, occità, portuguès, romanès, suec, etc.
↑ «2010 prison census: 145 journalists jailed worldwide» (en anglès). Committee to Protect Journalists.
↑ Masó, Sara «Dia a dia». Capçalera, 163, març 2014, p. 95.

Bibliografia

Fowler, Nathaniel Clark. (1913). The Handbook of Journalism: All about Newspaper Work.--Facts and Information of Vital Moment to the Journalist and to All who Would Enter this Calling. New York: Sully and Kleinteich.
Huffman, James L. (2003). A Yankee in Meiji Japan: The Crusading Journalist. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield. ISBN 0-742-52621-6; ISBN 978-0-742-52621-1
Randall, David. (2000). The Universal Journalist. Sterling Virginia: Pluto Press. ISBN 0-745-31641-7; ISBN 978-0-745-31641-3; OCLC 43481682
Stone, Ejijah Melville. (1921) Fifty Years a Journalist. New York: Doubleday, Page and Company. OCLC 1520155
Woods, Donald. (1981). Asking for Trouble: Autobiography of a Banned Journalist. New York: Atheneum. ISBN 0689111592; ISBN 978-0-689-11159-4; OCLC 6864121

[1] periodista solament ho diu el castellà mentre que JORNALISTA és alemany, danès, francès, italià, letó, lituà, neerlandès, noruec, occità, portuguès, romanès, suec, etc.

[2] «2010 prison census: 145 journalists jailed worldwide» (en anglès). Committee to Protect Journalists.

[3] Masó, Sara «Dia a dia». Capçalera, 163, març 2014, p. 95.

[1]

[2]

[3]