Influèntzia ispagnola
Artìculu in LSC
Sa pandèmia de influèntzia de 1918, puru connota che influèntzia ispagnola, est istada una pandèmia de influèntzia (maladia infetiva virale) particularmente severa, chi at causadu sa morte de unu nùmeru intre 50 e 100 milliones de persones in totu su mundu durante is annos 1918 e 1919.[1][2] Mentras chi sa pandèmia de pesta niedda chi aiat tentu logu in su de 14 sèculos aiat ochidu prus de 25 milliones de persones in 5 annos, s'influèntzia de 1918-1919 at ochidu sa matessi o majore cantidade de indivìduos in pagu prus de 11 meses.[3] Si càrculat chi at infetadu su de tres unu de sa populatzione mundiale e chi at tentu un'ìnditu de letalidade generale superiore a su 2,5%, artu a beru chi si cumparat cun su 0,1% produidu dae àteras pandèmias influentzales.
Est istada causada dae unu tzipu de Influenzavirus A, sutatipu H1N1, inusualmente virulentu.[4] Si creet chi su virus s'est comintzadu a cunsighèntzia de diversos fenòmenos de recumbinatzione intre viros umanos, suìnos e aviàrios acontèssidos durante sos annos pretzedentes a sa pandèmia.[5]
Notas modìfica
- ↑ George C. Kohn, Encyclopedia of Plague and Pestilence: From Ancient Times to the Present.
- ↑ Encyclopedia of Pestilence, Pandemics, and Plagues (PDF), in academia.dk.
- ↑ La gripe española. La pandemia de 1918-1919, ISBN 9788474761870.
- ↑ Gregory Tsoucalas, The 1918 Spanish Flu Pandemic, the Origins of the H1N1-virus Strain, a Glance in History.
- ↑ Tomàs Pumarola, Andrés Antón, http://www.enfermedadesemergentes.com/articulos/a694/editorial%202_2018.pdf.
Àteros progetos modìfica
| Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Influèntzia ispagnola |