Intersessualidade

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Intersessualidade est unu tèrmine impreadu pro descrìere cunditziones disvariadas in ue is persones tenent is caràteres sessuales primàrios e/o segundàrios chi non sunt definìbiles petzi masculinos o femininos. Segundu s'Artu cummissariadu de is Natziones Unidas pro is deretos umanos, is persones intersessuales tenent unu corpus chi "non currespondet a sa definitzione tìpica de is corpos masculinos o femininos"[1].

Disordines de s'isvilupu sessuale
Example alt text
Sìmbulu de s'orgòlliu intersessuale
Ispetzialidade
Genètica
Caraterìsticas Cunditziones connàschidas chi pertocant su sistema reprodutivu e s'espressione de is caràteres sessuales primàrios e/o segundàrios
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

Is persones intersessuales sunt nàschidas cun caràteres sessuales chi no intretzant cun is assuntos tìpicos binàrios de su corpus masculinu o femininu[2], duncas s'intersessualidade non podet èssere achirida. Esistent formas vàrias de intersessualidade chi podent cunsìstere in variatziones fìsicas in respetu a is genitales, a is gònades, a is marcadores genèticos, a is ormones, a is cromosomas, a sos òrganos reprodutivos e a totu s'aspetu somàticu de su gènere de una persone. Non totu is formas de intersessualidade sunt visìbiles a su naschimentu, unas cantas, comente sa ormonale, sunt visìbiles petzi dae sa pubertade a sighire. Unas àteras, comente sa cromosòmica, sunt formas de intersessualidade invisìbiles chi podent èssere iscobertas petzi pro mèdiu de unos cantos esàmenes mèigos determinados, duncas s'agatant persones intersessuales no ischint mancu de partènnere a custu grupu. Segundu sos istùdios de Anne Fausto-Sterling, su 1,7% de sa populatzione mundiale est intersessuale[3].

Cun totu ca custas variatziones in generale non minetzant sa salude fìsica (petzi in unas tzircustàntzias pretzisas s'agatant problemas de salude relatados), fatu·fatu is persones cun custas variatziones biològicas padessent o ant padèssidu una medicalizatzione forte pro neghe de sas implicatziones de sa cunditzione issoro in respetu a su gènere sotziale.[4]

In tempus coladu pro custas cunditziones s'impreaiat su trèmene ermafroditismu, chi però no est curretu, sende chi si custu si referit a sa presèntzia in su matessi tempus de ambos is duos aparatos reprodutivos in unu indivìduu solu. Custa caraterìtisca est in s'ispètzie umana meda rara e non descriet sa cumplessidade de sa casìstica de sos intersessuales in s'imparis.[5]

In su 2006, sa Lawson Wilkins Pediatric Endocrine Society (LWPES) e s'European Society for Paediatric Endocrinology (ESPE) ant publicadu un'istùdiu subra is disòrdines intersessuales cun s'obietivu de isceberare una terminologia prus descritiva, chi pòderet rifletere mègius s'etiologia genètica de is istrobos e chi non tènneret connotatziones peorativas. Est istadu cuncordadu nàrrere a cale si siat cunditzione intersessuale Disorders of Sex Development (DSD), in sardu: "Istrobos de s'isvilupu sessuale".[6]

RiferimentosModìfica

  1. (EN) Intersex (PDF), in unfe.org.
  2. (IT) Cos’è l’intersessualità?, in intersexesiste.com.
  3. (EN) How common is intersex?, in isna.org.
  4. (IT) Cos’è l’intersessualità?, in intersexesiste.com.
  5. (ES) Intersexualidad, in medlineplus.gov.
  6. (EN) European Society for Pediatric Endocrinology, Third Joint Meeting of the European Society for Pediatric Endocrinology (ESPE) and Lawson Wilkins Pediatric Endocrinology Society (LWPES), Jerusalem, October 29-November 3, 1989.

Artìculos ligadosModìfica

Àteros progetosModìfica