Artìculu in LSC

S'irìdiu est s'elementu chìmicu de nùmeru atòmicu 77 e sìmbulu Ir. Est unu metallu de transitzione biancu-prata, meda tostu, chi pertenet a su grupu de su plàtinu. S'agatat in natura in liga cun s'òsmiu e agatat impreu in sa produtzione de ligas metàllicas destinadas a traballare a arta temperadura e in cunditziones de elevada usura.

Su Irìdiu in sa tàula periòdica de is elementos
Irìdiu

S'irìdiu est cunsideradu èssere su metallu prus resistente a sa corrosione.

Su nùmene irìdiu derivat de su latinu iridium de iris = arcudechelu cun s'agiunta de su sufissu -ium tìpicu de sos elementos metàllicos.[1]

Sa depositzione insolitamente manna de irìdiu in carchi pìgiu geològicu est cunsiderada èssere proa de su crètidu impatu meteorìticu chi, a caddu intre su Cretàtzeu e su Tertziàriu, diat àere provocadu s'estintzione de unu mannu nùmeru de formas de organismos bividores fintzas de mannaria manna, tra cale sos dinosàuros.

Est impreadu in aparitzos espostos a artas temperaduras, in cuntatos elètricos e comente a additivu adduradore de su plàtinu.

  1. Etimologia del nome degli elementi, in takimika.liceofoscarini.it. URL consultadu su 16 martzu 2020 (archiviadu dae s'url originale su 5 santugaine 2012).

Àteros progetos

modìfica