Irish Republican Army

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

S'Irish Republican Army ("Esèrtzitu Republicanu Irlandesu", IRA) (in gaèlicu irlandesu Óglaigh na hÉireann, tradùidu "Voluntàrios de Irlanda"), a bortas inditada che a Old IRA (IRA antigu), fiat un'organizatzione militare nàschida dae is Voluntàrios Irlandesos (Irish Volunteers), chi in su 1919 su Dáil Éireann aiat reconnotu che a esèrtzitu de sa Repùblica Irlandesa, proclamada durante s'Avolotu de Pasca de su 1916 e torrada a afirmare dae su Dáil in su ghennàrgiu 1919. Sende gasi, s'IRA aiat gherradu in sa Gherra de indipendèntzia contra de is fortzas britànnicas. A pustis de sa firma de su Tratadu anglo-irlandesu in su 1921, is membros de s'IRA chi dd'aiant aprovadu aiant formadu su nùcleu de s'esèrtzitu natzionale, fundadu in su 1922 dae su leader de s'IRA Michael Collins. Mancari s'ala de s'IRA contrària a su Tratadu aiat sighidu a s'agatare a pustis de sa derrota in sa Gherra tzivile irlandesa, partende dae sos annos trinta aiat pèrdidu una parte manna de su favore chi is republicanos de s'ìsula aiant acordadu a primìtziu.

Flying Column No. 2 de sa de tres Brigadas Tipperary de s'IRA antigu. Su retratu fiat pigadu a comintzu de sos annos 1920. Totu sas organizatziones chi si proclamant "Irish Republican Army" pretendent de nd'èssere de calada legìtima

Sa denumenatzione IRA fiat cumpàssida pro sa prima borta durante sa batalla de Ridgeway (2 de làmpadas de su 1866). Dae tando is fenianos (natzionalistas irlandesos) si fiant organizados in «regimentos de s'IRA».

A partire dae s'IRA antigu, s'esèrtzitu paramilitare de sa República de Irlanda fiat abarradu in minoria e aiat formadu s'IRA Anti-tratadu, connotu prus a fatu che a IRA Ufitziale, dae chi a pustis si diat ischirriare s' IRA Provisòriu. Custu etotu aiat sufridu a sighire de àteras ischirriaduras, fundamentalmente is de s' IRA Autènticu e de s' IRA de sa Continuidade, ambos autoproclamados sighidores de s'Esèrtzitu de sa República de Irlanda. Sa majoria de sos irlandesos, nointames, disistimat custas rivendicatziones e custos grupos non contat subra s'apoderamentu populare de chi gosaiant is «provisiòrios». Su 28 de trèulas de su 2005 s'IRA at anuntziadu s'acabu de "sa luta armada".

Grupos armados acapiados cun s'IRAModìfica

S'agatant grupos armados paramilitares vàrios chi usan su nùmene de Esèrtzitu Republicanu Irlandesu o voluntàrios irlandeses aboghende pro un'Istadu soberanu e indipendente dae su Regnu Unidu, chi pretendent s'ìsula de Irlanda intrea incluende duncas is conteas chi oi in die faghent parte de s'Irlanda de su Norte. Totus si proclamant erederis de s'IRA Original o «IRA Antigu», s'esèrtzitu de sa Repùblica de Irlanda, proclamada dae su parlamentu o Dáil Éireann in su 1919:

  • IRA Originale o «IRA Antigu» (1919–1922), reconnotu dae su Primu Dáil che a esèrtzitu legìtimu de sa Repùblica de Irlanda in su mese de abrile de su 1921, divìdidu in fortzas pro-Tratadu (s'Esèrtzitu Natzionale, tambene connotu che a fortzas de su Guvernu o de is Regulares) e is fortzas anti-Tratadu (is republicanos, irregulares o esecutivos) a pustis de su Tratadu.
  • IRA anti-tratadu chi aiat cumbàtidu e pèrdidu sa gherra tzivile e chi a coa si fiat refudadu de reconnòschere s'Istadu Lìberu de Irlanda s'Irlanda de su Norte, considerende·ddos a ambos che a criatziones de s'imperialismu britànnicu. Fiat esìstidu in cale si siat genia pro prus de 40 annos in antis de s'iscontzare in su 1969.
  • IRA Provisòriu (provisional IRA - PIRA), fundadu in su 1969 e connotu pro is campagnas paramilitares susas durante is deghes de annos 1970, 80 e 90. A pustis de sa firma de is Acòrdios de sa Chenàpura Santa pro s'acabu de su cunflitu, su 28 de trèulas de su 2005 at decraradu sa sessadura de sa luta armada.[1]
  • IRA Ufitziale (Official IRA - OIRA), formadu a partire de is rastas de s'organizatzione a fatu de s'ischirriadura de s'IRA Provisòriu in su 1969, emilitarmente inativu atualmente.
  • IRA Autènticu (Real IRA - RIRA), un'ischirridura a partire dae su PIRA chi remontat a is annos 90 de su sèculu XX.
  • IRA de la Continuidade (Continuity IRA - CIRA), àtera ischirriadura de sos annos 1980 a partire dae su PIRA.
  • IRA Socialista (Socialist IRA - SIRA), ischirriadura làica de is annos 70 de su sèculu XX.
  • IRA 2012 (IRA), formada dae s'unione in su mese de làmpadas 2021 de s'Esèrtzitu Republicanu Irlandesu Autènticu (IRA Autènticu), un'ischirriadura de s'IRA Provisòriu (PIRA); s'Atzione Republicana Contra de is Drogas (Republican Action Against Drugs - RAAD), formada dae ex-cumbatentes de su PIRA chi aiant inghitzadu una batalla contra de su narcotràficu, susetotus in sa tzitade de Derry; e dae is Fatziones Republicanas Indipendentes, un'ammesturu de grupos de cumbatentes catòlicos distintos.[2] ​In s'atualidade s'IRA 2012 est inclùidu a intro de s'Esèrtzitu Republicanu Irlandesu Autènticu etotu, cun su nùmene de IRA Nou (New IRA - NIRA).[3]

RiferimentosModìfica

  1. Irlanda del Norte y el IRA: las claves de un conflicto que amenaza el proceso de paz, in 20minutos.es.
  2. Tres grupos disidentes se unen en Irlanda del Norte para crear un nuevo IRA, in heraldo.es.
  3. Police ‘are facing severe terror threat from IRA’, in theguardian.com.

Àteros progetosModìfica