Istados bàlticos: diferèntzias tra is versiones

! Populatzione <br> (ultimaùrtimos stimacarculos)

! Densidade <br> (abbiv./km²)

| '''PaesosPaisos bàlticos'''

In su 1940 fiant ocupadas de s'[[Unione Sovietica|Unione Soviètica]] e a coa de sa [[Germània nazista]], chi ddas aiat ocupadas intre 1941 1e 1944. Acabada sa [[segunda gherra mundiale]] s'[[Unione Sovietica|Unione Soviètica]] aiat ismurriadu cale chi siat bòfiu issoro de sighire a mantènnere indipendentzia e ddas aiat annesionadasannessionadas a su territòriu suo, in ue diant sighire a s'agatare che [[repùblicas sotzialistas sovèticas]].

Pro totu sa durada de custu perìodu istòricu, is sovièticos ant chircadu de isperdere is identidades natzionales, controende s'allega de sas limbas natzionales e tramudende·nche in ie bividores de etnia russa, de manera de nche ddos ammesturare impare e chircare ddosddis fàghere minoriapèrdere pòdere polìticu in terra issoro etotu. Petzi sa Lituània at pòdidu mantènnere una tzerta omogeneidade ètnica, sende chi in ie at aguantadu pro totu s'ocupatzione soviètica sa resistèntzia anti-russa.

Atualmente s'agatant galu minorias cunsistentes russasde russos, mescamtente in [[Lettonia|Letònia]] in ue custos imbatent a su 27% de sa populatzione totale. [[Estonia|Estònia]] e [[Lituania|Lituània]] ant intames sighidu polìticas natzionalistas prus fortes, chi sunt reduende a bellu a bellu custa minoria, oe sànsiat intre su 6 e su 7% in ambadus.

DeIs suistados maju 2004bàlticos sunt totus membros de sa [[NATO]] e dae su 2004 de s'[[Unione Europea]]. Intre 2011 e 2015 sunt passados a tènnere s'[[euro]] che moneda.